Si després que s’han efectuat les primeres mesures indicades es comprova que una persona inconscient respira, es pot deduir que també tindrà activitat cardíaca, ja que en cas d’aturada cardíaca s’hauria detingut la respiració. A continuació, cal prosseguir-ne l’examen, per tal de determinar si sofreix altres trastorns que calgui atendre. Així, s’ha de comprovar si té alguna hemorràgia greu, i en aquest cas adoptar les mesures pertinents. En cas d’accident, convé examinar les lesions movent el mínim possible la persona afectada, i determinar si pot tenir alguna lesió de columna vertebral que contraindiqui determinades maniobres.
Posició lateral de seguretat
Un cop s’han efectuat les maniobres adequades per als trastorns que pugui sofrir, i si no està contraindicat per algun d’ells, és convenient col·locar la persona inconscient en l’anomenada posició lateral de seguretat.
La posició lateral és la que es considera més adequada per a una persona inconscient que no necessiti una cura especial, ja que no és convenient deixar-la en decúbit supí. Si la víctima es manté boca per amunt, i per algun motiu vomita, el vòmit pot entrar fàcilment en la via aèria i causar-li una obstrucció o altres trastorns respiratoris. En canvi, si es col·loca de costat, en la posició adequada, el vòmit cau generalment a l’exterior. A més, en aquesta posició la llengua cau cap endavant i no cal mantenir constantment la maniobra d’obertura de la via aèria.
Per tal de col·locar la persona atesa en posició lateral de seguretat, cal seguir el següent procediment: flectir la cama corresponent al costat on es trobi el socorrista; col·locar la mà d’aquesta mateixa banda junt a la natja, i l’altra mà sobre el pit; fer girar la víctima tirant de la mà situada sobre el pit i fent passar l’altra per sota de les natges; col·locar la mà que ha quedat a dalt sota la cara de la víctima, i comprovar que el seu cap quedi en extensió i la boca oberta.
Cura general
Un cop s’ha col·locat la víctima en la posició lateral, es pot acabar d’examinar, o fins i tot es pot deixar momentàniament per atendre altres ferits o anar a cercar ajut. De tota manera, no convé deixar sola massa estona una persona inconscient, perquè el seu estat pot ésser degut a un trastorn que s’agreugi, i davant de qualsevol eventualitat imprevista serà incapaç d’actuar. Tenint això en compte, cal buscar la manera de sol·licitar ajut com més aviat millor, perquè la víctima sigui traslladada amb un mitjà de transport sanitari adequat a un centre sanitari. Qualsevol persona que hagi perdut la consciència, encara que després la recuperi, ha d’ésser atesa per un metge tan aviat com sigui possible, per a establir la causa de la inconsciència i, en cas necessari, determinar les mesures diagnostiques i terapèutiques adients.
Mentre s’espera que arribi el mitjà de transport sanitari, hom pot intentar completar la informació necessària per a poder determinar la causa de la inconsciència. Així, es pot completar entre els diversos testimonis la història del succés, ja que pot ésser important saber si la víctima va presentar algun símptoma abans de perdre la consciència, o va manifestar que patia alguna malaltia. En el transcurs del mateix examen de la víctima es pot trobar que porti algun document sanitari on expliqui que pateix determinada malaltia i què cal fer si perd la consciència. Algunes persones porten una medalla o un braçalet on es recull aquesta informació. També és convenient revisar l’entorn, per tal de comprovar si hi ha algun envàs o ampul·la de medicaments o de drogues que la víctima hagi pogut prendre. Tota aquesta informació ha d’ésser transmesa, si és possible per escrit, perquè la conegui el metge que atengui posteriorment la víctima. En qualsevol cas, l’assistència general que cal prestar inicialment a aquesta persona és la mateixa, sigui quina sigui la causa de la inconsciència.
Evidentment, si en qualsevol moment la persona atesa recupera la consciència, es pot acabar de completar la informació i l’examen amb la seva ajuda. En aquest cas, és possible que la persona afectada expliqui que ja sap que pateix una malaltia que pot ocasionar pèrdues de consciència transitòries. Si és així, es pot prescindir de l’assistència mèdica d’urgència, però convé que informi el seu metge del succés, per si fos convenient modificar el tractament.
Un error que es comet de vegades quan s’atén una persona amb alteracions de la consciència és intentar donar-li alguna cosa de menjar o de beure, fins i tot begudes alcohòliques, o algun medicament per la boca. Això és un greu error, ja que la persona inconscient, i fins i tot la que té la consciència lleument pertorbada, té alterat el reflex de la deglució, i el que se li doni per la boca pot entrar en la via aèria i arribar a causar una obstrucció respiratòria. A més, les begudes alcohòliques ocasionen una dilatació dels vasos sanguinis, la qual cosa provoca un descens de la pressió arterial i redueix per tant la irrigació cerebral.