Resultats de la cerca
Es mostren 2820 resultats
Condicions ambientals i exercici físic
L’organisme s’adapta més ràpidament i amb més eficàcia a l’exercici quan l’activitat física té lloc a temperatures ambientals moderades Quan es practica a temperatures ambientals fredes o caloroses, sobretot si són extremes, aquesta adaptació pot prendre més temps i requereix, també, l’adopció de mesures específiques, com és ara l’ús d’una indumentària adient Si no es tenen en compte aquests aspectes, és més probable que durant la realització de l’exercici físic es verifiqui una disminució important del rendiment, o bé que es produeixin alguns trastorns indesitjables
Rafael Griera i Calderón

Rafael Griera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art Exposà per primera vegada essencialment paisatges l’any 1953 Un contacte, a Mallorca 1956, amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el feu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defugí la lluminositat, semblà prendre model en les escoles nòrdiques Realitzà també illustracions de caràcter comercial
Enric d’Anglaterra
Història
Príncep d’Anglaterra.
Fill d’ Enric II d’Anglaterra i d’ Elionor d’Aquitània , en morir el seu germà gran Guillem 1156 esdevingué hereu de les possessions del seu pare a Anglaterra, Normandia i Anjou Amb permís papal, fou casat a cinc anys amb Margarida, filla de Lluís VII de França 1160 El 1173 inicià una rebellió contra el seu pare el qual havia intentat d’integrar-lo a la corona i l’havia fet coronar el 1170 per l’arquebisbe de York, i el 1183 intentà de prendre el Poitou al seu germà Ricard
Diego de Deza
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Membre d’una família aristocràtica, ingressà a l’orde dominicà Fou professor de teologia a Salamanca i, des del 1486, preceptor i confessor del príncep Joan i confessor del Rei Catòlic Bisbe de Zamora 1487, Salamanca 1497, Jaén 1498 i Palència 1500, fou nomenat inquisidor general de Castella 1498-1507 i de Catalunya-Aragó 1499-1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor Arquebisbe de Sevilla 1504, fou promogut a la seu de Toledo, però morí abans de prendre'n possessió
Jaume Creus i Martí
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona
ou ferrat

Ou ferrat
© Jo De Vulder / Dreamstime.com
Gastronomia
Ou que hom fregeix, sense batre’l, amb oli, llard, etc, fins a prendre’s la clara.
punter
Tecnologia
Instrument de fusta emprat pels sabaters per a prendre les mides del peu per fer unes sabates.
Consisteix en un llistó numerat per punts, amb una peça fixa en un extrem i una altra de corredissa, entre les quals hom posa el peu que ha de mesurar
efecte
Billar
En el joc de billar, moviment particular que hom fa prendre a la bola picant-a lateralment.
sumir
Cristianisme
Prendre’s les espècies sobrants de pa i de vi després de la comunió de la missa.
menjar blanc
Gastronomia
Plat fet amb llet, sucre i farina d’arròs, bullit tot plegat i deixat refredar i prendre.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina