Resultats de la cerca

Mercedari 1743, fou nomenat arxiver del monestir del Puig i dedicà els últims anys de la seva vida a recollir notícies sobre la història de l’orde de la Mercè Tot i que no arribà a publicar cap obra, deixà més de 40 volums manuscrits, entre els quals destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del Orden de Nuestra Señora de la Merced 7 vol, Archivo del Puig en la mano amb més de 2000 pàgines, Índice de cosas que se contienen en el “Archivo en la mano” , Madrid, convento de la Merced i Historia de Alcalá de Chivert

Fill del també compositor William Mundy Es graduà en música l’any 1586 a la Universitat d’Oxford, on obtingué el doctorat l’any 1624 Desenvolupà la major part de la seva carrera professional com a organista de la capella de Sant Jordi, a Windsor, on succeí Richard Farrant També fou organista del collegi d’Eton Tan sols arribà a publicar un llibre amb composicions religioses i profanes, Songs and Psalms , a tres, quatre i cinc veus Londres, 1594 En forma manuscrita se n’han conservat també alguns anthems , motets llatins, peces per a tecla i algunes composicions per a conjunt…

Fill del violinista i compositor Jean Nicolas Auguste Kreutzer, estudià piano i composició privadament Començà a escriure per a "L’union" 1840, sobre temes d’òpera i d’història de l’òpera, i posteriorment treballà en diferents publicacions com a crític musical, entre les quals "Revue contemporaine" i "Revue et gazette musicale de Paris" Participà en l' Encyclopédie du XIXe siècle amb els articles Opéra i Opéra-Comique , escrits conjuntament amb Édouard Fournier És autor de simfonies, òperes, cançons i quartets de corda, com també de música per a piano i orgue La major part de les seves…

Hi consten, tabulats en funció del dia, l’hora i el meridià de Greenwich, tots els elements variables dels astres que són necessaris per a la navegació astronòmica El càlcul d’aquestes dades és fet pels observatoris amb una anticipació que pot arribar a ésser d’anys A França començà a ésser publicat un almanac nàutic l’any 1702, amb el nom de Connaissance des temps a la Gran Bretanya, el 1767, i a Alemanya, el 1776 L’observatori de la Marina espanyola de San Fernando començà a publicar l' Almanaque Náutico el 1792 als EUA és publicat des de l’any 1855

És editada pel Club Excursionista de Gràcia En els primers números adoptà el títol de Butlletí del Grup Excursionista Mai Enrera i el 1924 alguns números portaren el títol de Butlletí del Grupo Excursionista Nunca Hacia Atrás Hi publicaren, entre d’altres, Eduard Fontserè, Josep M Guilera i Albinyana, Narcís Rucabado, Joan Amades, Pau Vila, Manuel Valldeperes i Eduard Toda Després d’haver estat suspesa el 1938, es tornà a publicar el 1939 amb el títol de Noticiario del Club Excursionista de Gracia El 1975 recuperà el títol original Des del 2010 es publica en línia

Editada per Montepío de San Cristóbal Chauffeurs de Barcelona, informava sobre mutualisme i sobre tècnica i mecànica de l’automòbil, tot i que també tenia una secció anomenada "Deportivas" referida habitualment a l’automobilisme esportiu Es publicava en castellà tot i que també hi havia alguns articles en català El 1934 la secció d’esports prengué el nom de "Pistonades esportives" i l’any següent els articles en català augmentaren en nombre L’escassetat de paper obligà a reduir el nombre de pàgines, amb la consegüent desaparició de la informació esportiva Deixà de publicar-se en…

Les forces de seguretat iranianes causen un mort en voler dissoldre una manifestació d’estudiants a Teheran que protestaven contra la clausura del diari reformista “Salam” La violència de la repressió genera noves mostres de protesta els dies següents, a més de la dimissió del ministre d’Ensenyament i del rector de la Universitat de Teheran Diumenge, el Consell Nacional de Seguretat Nacional intenta frenar les protestes amb el cessament de dos alts càrrecs de la policia ”Salam” va ser clausurat per publicar un document on un agent dels serveis secrets defensava l’enduriment de la…

Deixeble de Jean Beaufret —introductor del pensament de Martin Heidegger a França—, des del 1958 es consagrà a comentar, interpretar i traduir l’obra d’aquest filòsof A més de publicar-ne les traduccions, també escrigué assaigs sobre el seu pensament En destaquen Interprétations 1985, Heidegger anatomie d’un scandale 1988, Regarder voir 1995, Martin Heidegger le temps, le monde 2005, L’art en liberté Aristote, Baudelaire, Proust, Flaubert, Cézanne, Kant, Matisse, Heidegger 2006, Entendre Heidegger et autres exercices d’écoute 2008 i  Le Ménon Quatre cours, cinquante…

Tancada en un ambient rígid i purità, fou desconeguda pel públic fins que la seva germana en féu publicar 115 poemes 1890 en vida només n'havia publicats dos La seva obra lírica més de 1 700 poemes no fou gaire apreciada fins després de la Primera Guerra Mundial, quan l’imaginisme i la revaloració dels poetes metafísics del s XVII permeteren de veure l’originalitat de la seva poesia, concisa i densa, amb imatges d’una intuïció sorprenent, que la situa, juntament amb Poe i Whitman, entre els millors poetes nord-americans del seu segle

Enginyer de professió, lluità a l’exèrcit soviètic 1941-45 i començà a escriure el 1948 A més de contes i relats per a infants i adolescents, entre els quals Kortik ‘La daga’, 1954 i Priključénija Kroša ‘Les aventures de Kros’, 1960, publicà també novelles com Voditeli ‘Els conductors’, 1950, premi Estatal 1951, Jekaterina Voronina 1955 i Tyžolyj pesok ‘Sorra pesada’, 1979 La perestroika li permeté publicar Deti Arbat ‘Els fills d’Arbat’, 1988, novella semiautobiogràfica, Strakh ‘Por’, 1990 i Prakh i pepel ‘Cendres i pols’, 1996 En 1989-91 fou el primer president del PEN Club rus