Resultats de la cerca

Fundat el 1949 sota la presidència de José Manuel Giménez, prengué el nom del bar del carrer d’Aribau on es creà El 1950 estructurà el seu primer equip de competició sota la direcció de Joaquim Rubio i amb corredors com Miquel Poblet, Antoni Gelabert, Bernardo Ruiz, Josep Serra, Bernardo Capó i Miquel Bover El mateix any debutà a la Volta Catalunya Organitzà competicions professionals i amateurs i gestionà els serveis tècnics en les curses Barcelona-Vilada i Barcelona-Manlleu-Barcelona

Conté articles i àmplies recensions referents a les llengües i a les literatures romàniques de totes les èpoques i hi collaboren els més destacats romanistes catalans i un bon nombre d’estrangers Dedica una especial atenció al català i a la literatura catalana Cal remarcar-ne les importants miscellànies que ha ofert a Lluís Nicolau i d’Olwer 1961-66, a Jordi Rubió i Balaguer 1962-67 i a Pompeu Fabra 1963-68, apareguda el 1971, amb una collaboració molt variada

Professor, capellà i lingüista, tingué una vida conflictiva Fou un impulsor idealista i conservador del nacionalisme flamenc La seva poesia, espontània i visionària, influí sobre els moviments avantguardistes posteriors de Flandes i els Països Baixos Escriví Kerkhofbloemen ‘Flors de cementiri’, 1858 i Rjimsnoer om en om het jaar ‘Collar de rimes al voltant de l’any’, 1897, entre altres traduí The Song of Hiawatha , de Longfellow fet que li valgué l’ingrés a la Vlaamse Academie, i Fantasia , de Rubió i Ors

Es donà a conèixer amb el poema Visione 1876 Publicà també Assunzione 1880-81 i el recull Nozze 1888 Interessada per la literatura catalana, contribuí a la Corona Poètica a Santa Maria de Ripoll amb Alla basilica ripollense 1892 Traduí a l’italià el Canigó de Verdaguer, que Luigi Bussi li publicà en part a “L’Iride”, i diverses poesies de Joaquim Rubió i Ors que foren incloses en l’edició poliglota de Lo Gaiter del Llobregat 1888-1902 També traduí Mistral

Inicià les seves activitats el 1862 Promogué el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida Organitzava anualment un certamen literari, i entre les obres premiades, que eren publicades en uns Annals , en figuren d’escriptors com Francesc Pelagi Briz, Josep Martí i Folguera, Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Ubach i Vinyeta, Jaume Collell, Llorenç Riber, etc Subsistent, ha perdut el caràcter originari

S'establí a Barcelona, on obrí un establiment tipogràfic 1861 que reuní al seu voltant els literats més notables de l’època Milà, Rubió i Ors, Mañé i Flaquer, Piferrer, etc , amb els quals fundà el 1849 la revista El Locomotor , transformada més tard en El |ncora Fou un dels primers editors d’obres de teatre en català, que assoliren una gran difusió F Soler, Briz, etc Des del 1879 milità en el partit conservador i fou en diverses ocasions regidor de Barcelona

Aquest 2025 se celebren els 20 anys del descobriment d’un gran objecte més enllà de Plutó, el  planeta nan Eris  idel seu satèllit  Disnòmia , en un moment en què l’estudi del sistema solar exterior estava en plena efervescència Descobreix més sobre el tema tot llegint a Divulcat  l’article “ Disnòmia, filla de la discòrdia ”, del director del Parc Astronòmic Montsec i doctor en Astrofísica Salvador José Ribas Rubio, dins el seu blog  Una mirada a l’Univers

Vida i obra Fill de Jaume Pau, jurista i conseller de Joan II, i Elisabet Coll, sembla que tingué almenys quatre germans, un dels quals, Dionís, ciutadà honrat i conseller de Barcelona, gaudí d’una considerable rellevància política Membre d’una família de juristes i metges, el seu avi fou Pere Pau, metge de gran prestigi La data de naixement de Jeroni Pau no es coneix amb exactitud i generalment s’havia acceptat situar-la entorn del 1440, potser per tal d’apropar-lo en edat al seu cosí Pere Miquel Carbonell, amb qui compartí les afeccions La data proposada per MA Vilallonga es desprèn de la…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lullians El 1913 publicà amb E Duran i Reynals Les edicions lullianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en collaboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lullianes , que arriba fins el 1868 fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat