Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Barcelona Vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, més tard fou membre de la Jove Catalunya Cooperà a la fundació de la revista La Renaixença 1871 Fundà la revista L’Art del Pagès 1877 que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918 i que se separà aviat de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre per adoptar posicions més obertes El 1890 fundà la primera societat de préstec rural del Principat

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de les Esglésies No degué passar de capella rural Depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església apareix citada el 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, juntament amb Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan, que formaven part de les Ecclessias Clavatas , que en un moment indeterminat adquirí el monestir Avui no es coneix el lloc on podia aixecar-se aquesta capella

Situada dins l’antic terme del castell de Fals, al lloc de Torreblanca No degué passar de capella rural El lloc de Torreblanca és documentat des del 995, i l’església apareix citada el 1220 en el testament d’Ermessenda de Torreblanca Durant el segle XIII és documentada dues vegades més 1283 i 1293 Aquesta església, de la qual hom no sabia l’existència, deuria ésser situada en un lloc proper o potser vora l’actual mas Torreblanca del terme de Fals

Capella rural, situada al nord del veïnat de Diana, prop del límit septentrional del terme, anomenada sovint, per això, Sant Mateu de Diana És un edifici d’una nau, reforçada amb contraforts i coberta amb volta de pedra, bé que simulant llunetes barroques i un absis precedit d’un arc rebaixat, que recorda la tipologia romànica, però que és molt tardà Pel seu titular i estructura general podria ésser la refecció d’un edifici romànic No se’n coneixen notícies històriques

Ara és un mas que recorda la vila rural d’ Oligo , documentada des del 898 Es trobava dintre el terme del castell de Sant Esteve o de Centelles, en un pendent del Pla de la Garga Durant els segles XII i XIII s’anomena sempre domus i el 1209 els Centelles la varen donar al monestir de l’Estany En endavant fou el centre d’una batllia administrativa del monestir El mas actual de l’Ollic fou construït el segle XVI

La capital és Culiacán És una franja allargassada, entre la Sierra Madre Occidental i la costa, constituïda per una plana alluvial quaternària Clima càlid temperatures mitjanes, de 20°C a 25°C Població de tipus rural, repartida molt desigualment, concentrada principalment a la vora dels rius i de la costa Conreus de cotó, civada, sucre, blat de moro, cacauets, blat Ramaderia bovina, porcina i cavallina La riquesa més important és la mineria, bé que poc explotada, per la manca de vies de comunicació Indústries derivades de l’agricultura Pesca

A Atenes, la reforma de Clístenes 506 aC dividí la població primerament en cent dḗmoi , però després s’augmentaren fins a cent setanta-quatre, i alhora cadascun dels dḗmoi era associat a una porció del terreny de la polis, ja fos rural o urbana cada dḗmos tingué, doncs, una fisonomia social, política o religiosa pròpia Era regit per un demarca , elegit cada any A través dels dḗmoi , hom elegia els càrrecs públics de la ciutat, confeccionava les llistes de reclutament i canalitzava els imposts

Creador en la seva llengua d’una novellística moderna i, malgrat un cert llast romàntic, de tendència realista Començà escrivint en dialecte biscaí Aunemendico Lorea ‘La flor del Pirineu’, 1898 i Kresala ‘Aigua de mar’, 1906, però, a conseqüència d’una llarga estada a Zumaya, adquirí el domini del dialecte guipuscoà, més accessible a la majoria dels lectors, i en aquest escriví la seva millor obra, Garoa ‘La falguera’, 1912, on una acció lleu, però vigorosa, serveix per a descriure la vida rural del país

Llicenciat el 1932, exercí en el medi rural, on va lluitar contra el “gambia”, mosquit transmissor de la malària Amplià estudis a la Johns Hopkins University de Baltimore Fou director de la divisió d’organització de serveis de salut pública de l’OMS 1950-53 i director general d’aquesta organització 1953-73 S'ocupà principalment dels problemes d’enginyeria sanitària, la lluita contra la fam i la tuberculosi, la unificació de la terminologia mèdica i el millorament de les condicions sanitàries dels països del Tercer Món

Propietari rural, conegué a fons la vida pagesa i la vida dels pastors, temes que, sota el guiatge de Tomàs Raguer , ressenyà en diversos articles apareguts a Catllar i a Scriptorium , publicacions ripolleses anteriors a la guerra civil Recollits i editats en forma de llibre Vida dels pastors , 1935 La vida a pagès , 1966 per l’impressor Daniel Maideu, els seus escrits constitueixen un document preciós sobre la vida i els costums de la ruralia, narrats amb un agradable lirisme i amb un llenguatge popular altament evocador