Resultats de la cerca

Una primera allusió històrica de la celebració es remunta al 1536 Des del s XVII i fins al XIX se celebrà el segon diumenge de quaresma Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Santíssima Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la séquia de Manresa És considerada festa major d’hivern La primera referència documental de la llum data del mateix any 1345

Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864 és autor de les façanes dels teatres Principal i de la Princesa de València, i de les places de toros de Yecla i de Requena Dirigí les obres de conducció d’aigües potables de València de la séquia de Morvedre, dels plans dels ferrocarrils de València a Almansa i de València al Grau, i de diverses carreteres i installacions industrials El seu estil és, en general, eclèctic, basat en un neoclassicisme lliure

El seu terme és regat per la séquia de Montcada Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l’orde del Temple el qual la donà a poblar el 1245, del qual formà part la comanda de Borbotó extingit l’orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada L’església parroquial de Santa Anna del segle XVII depèn de la de Carpesa conserva el retaule major, gòtic, del Mestre de Borbotó Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns

L’agricultura de regadiu, que aprofita la séquia de Favara i era la base econòmica, ha restat molt reduïda per l’augment de l’edificació La principal activitat industrial són tallers de mobles La població —cas excepcional a l’Horta— tendeix a disminuir El poble 6,5 m alt, que comprèn tota la població del municipi 102 h 2006, llocnouins , és pràcticament unit al d’Alfafar Depengué eclesiàsticament d’Alfafar fins al començament del segle XX, que es construí l’actual església parroquial de Sant Andreu

Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de Cocentaina, poc després de la…

Per tal de construir-lo fou creat el 1956 el Grup Sindical de Colonització El 1961 començaren les obres, inaugurades el 1969 Es tracta d’aprofitar les aigües sobrants a l’hivern octubre-març del canal d’Urgell 2 1 / 3 m 3 /s Amb aquesta finalitat hom pren aigua del canal principal, aigua amunt de la séquia segona, per a regar al N fins a Claravalls 337 m alt, i al S l’aigua és elevada fins a regar Tàrrega 373 m alt, Vilagrassa i Anglesola i una part del terme de Verdú, amb una superfície de 4526,5 ha

Tot el terme és ocupat per horta baixa, regada per la séquia de Montcada hom hi conrea principalment tot tipus d’hortalisses Les terres de conreu són explotades en el 90% per llurs propietaris L’expansió industrial de la comarca s’ha manifestat amb la installació de diversos tallers i petites fàbriques El nucli urbà s’ha allargat per la carretera de Barcelona, i tan sols el separa de Tavernes Blanques el barranc de Carraixet El cap del municipi és el poble de Bonrepòs, el qual forma actualment un sol nucli amb l’antic agregat de Mirambell

És terra d’alluvió, d’una gran fertilitat hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters pereres i presseguers antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya Els monestirs de Montserrat i d’Escaladei hi tenien extenses possessions És regada per l’antiga séquia de Fontanet , que pren l’aigua a Vilanova de la Barca És la partida més important del sector de l’horta de Lleida a l’esquerra del Segre Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge

El nucli se situa a la riba esquerra del Gaià, a 273 m d’altitud, i té cases que toquen gairebé el riu o la séquia, que pren les seves aigües a Santes Creus L’església parroquial de Santa Maria és de construcció moderna Abans que fos bastida, el monestir de Santes Creus feia la funció d’església parroquial, i en una etapa anterior aquesta funció la feia l’església de Santa Llúcia, a l’entrada del clos monàstic de Santes Creus Té una biblioteca i la Societat Recreativa Cultural Celebra la seva festa major el 15 d’agost

Introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà al s XIX Se n'anà de jove a Cuba, on aplegà una fortuna considerable En tornar-ne, adquirí el mas Gelabert, a Pals, i reintroduí el conreu de l’arròs en els aiguamoixos abandonats de la comarca El 1907, per influència del seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, el conreu fou prohibit allegant motius sanitaris, però la campanya promoguda per Coll, fundador de la Comunitat de Regants de la Séquia del Molí de Pals el 1909, n'aconseguí, el mateix any, l’autorització definitiva