Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare Fou alumne de TÉ Laforge al Conservatori de París, on es graduà el 1902 amb un primer premi en viola El 1907 fou contractat com a membre de l’Orquestra de l’Òpera de París, de la qual formà part fins el 1949 El 1918 succeí a Laforge com a professor del Conservatori de París Intèrpret reconegut de música de cambra, fou membre del Quartet Parent i del Quartet Touche Collaborà de manera continuada amb alguns dels solistes més cèlebres del seu temps, entre els quals sobresurten P de Sarasate, P Casals, J Thibaud, M Long, P Fournier i E…

Vida Format a l’École Normale Supérieure 1886-89, amplià els seus estudis a Roma Es doctorà en musicologia a la Sorbona amb la dissertació Les origines du téâtre lyrique moderne 1895 Fou professor d’història de l’art en diferents escoles a París i organitzà el primer congrés d’història de la música a la capital francesa 1900 Membre fundador de la "Revue d’histoire et de critique musicales" 1901, fou director de l’École des Hautes Études Sociales 1902-11 i primer catedràtic d’història de la música a la Sorbona 1903 Entre els seus alumnes destaquen Henry Prunières, Paul-Marie Masson i Louis…

Ocupa una bona part de l’antiga cartoixa, potser obra de Miquel Àngel, de Santa Maria degli Angeli, construïda sobre restes de les grans termes de Dioclecià 298-306, i recull una de les millors colleccions del món de mosaic, pintura mural i, sobretot, escultura antiga Inaugurat el 1889 amb el nucli aplegat a l’Antiquario del Palatino i els materials descoberts des del 1870, fou ampliat, successivament, el 1901 amb la collecció Ludovisi-Buoncompagni i la Kirche i el 1923 amb la de Gnecchi, ultra nombroses peces d’excavacions Cal destacar-ne el Tron Ludovisi , original grec del segle V aC, el…

Es graduà a París el 1928 Bé que de bon començament intentà de renovar l’estil colonial, aviat s’adherí a les teories de Le Corbusier, que aplicà amb independència i personalitat El 1944 projectà la Ciudad Universitaria de Caracas, que lentament s’anà ampliant i que fou l’obra que influí en les noves generacions d’arquitectes del país Del conjunt d’edificacions sobresurten l’Estadio Olímpico 1950, que amb les nervadures de la seva tribuna és un dels exemplars més rellevants de l’arquitectura esportiva contemporània, l’Aula Magna 1957, on fa un intent d’integració de les arts i…

La invasió de les ciutats jòniques de l’Àsia Menor per part dels perses obligà els seus a refugiar-se a Abdera, ciutat on visqué un temps Entre els anys 537 i 520 sojornà a la cort de Polícrates de Samos i, a la caiguda d’aquest, inicià una vida errant que es resolgué en establir-se, cap al 518, a la cort pisistràtida d’Atenes Hom no conserva notícies d’ell a partir de la caiguda d’Hiparc 514, però la tradició afirma que morí a 85 anys en algun lloc de l’Àtica Amb la seva poesia, de la qual resten 170 fragments molt breus i que es veié condicionada a l’acceptació del règim polític de les…

Deixeble de Joan Roig a Barcelona El 1881 conegué Santiago Rusiñol, i l’any següent, Ramon Casas, amb els quals exposà reiteradament des del 1890 Vers el 1885, el seu estudi esdevingué lloc de reunió d’artistes i nucli primitiu d’El Cau Ferrat era quan es dedicava a fer estatuetes de fang, retrats i imatges funeràries Treballà en la decoració de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i, amb els guanys, anà amb Rusiñol a París, on tornà el 1890, i hi convisqué amb Casas, Rusiñol, Utrillo i el gravador Ramon Canudes La seva obra, nombrosa i desigual, participà del naturalisme anecdòtic…

Orientat primerament cap a la banca, a París, començà a colleccionar gravats impressionistes del 1902 al 1905 El 1907 obrí a París la seva primera galeria, es relacionà aviat amb els fauves i descobrí Van Dongen, Picasso, Braque i Juan Gris, l’obra dels quals promogué, com després la de Leger 1910 i Manolo Hugué 1912 El 1920 obrí la famosa Galerie Simon —després Louise Leiris— i és comprometé amb diversos artistes, com Henri Laurens, André Masson i Josep de Togores Privat de la ciutadania francesa, a causa de la seva raça jueva, pel règim de Vichy, recomençà la tasca de marxant en acabar la…

Nardo di Cione — Florència 1366, pintor, pintà els frescs Judici final de la capella Strozzi a l’església de Santa Maria Novella de Florència Iacopo di Cione documentat fins el 1398, pintor i seguidor estilísticament del seu germà Andrea, és autor d’un tríptic amb Sant Mateu i les seves històries Uffizi, Florència i d’una Coronació de la Mare de Déu National Gallery, Londres

En girar, els dos clauets entre els quals passa la corda es posen en contacte amb aquesta i n’escurcen la longitud vibratòria Aquest mecanisme, emprat per a pujar mig to l’afinació de les cordes, es controla des dels pedals mitjançant llargs acoblaments de varetes Si per a cada corda es disposen dues forquetes, el mecanisme resultant s’anomena de doble acció Aquest sistema, perfeccionat per Sébastien Érard a Londres el 1792, desembocà en el modern sistema de discs, establint el primer prototip de l’arpa romàntica

Situada a la vora del sector sud-oest del llac de Como, és la principal ciutat de la regió del llac El seu emplaçament, al contacte entre els Alps i la plana del Po, en fa un centre comercial, turístic i industrial filats i teixits de seda, indústries mecàniques Entre els seus edificis sobresurten la catedral, de marbre, començada el 1396 i acabada als s XV i XVI, i el Broletto , antic palau municipal És l’antiga Comum Ocupada pels romans 196 aC, fou convertida posteriorment en colònia Durant l’edat mitjana patí les invasions de gots, bizantins, llombards i francs, els quals hi fundaren un…