Resultats de la cerca

Es titulà el 1932 a Barcelona D’estudiant treballà al taller de l’arquitecte Francesc Folguera Fou soci fundador del GATCPAC Juntament amb l’arquitecte Francesc Perales fou autor d’un projecte de club d’esports, que figurà a la famosa exposició d’aquell grup a la Sala Dalmau La seva obra més significativa és el Grup Escolar Renaixença a Manresa La seva formació inicial dins el funcionalisme s’endevina en tota la seva obra, que després de la guerra civil de 1936-39 fou variada i difosa, i es desenvolupà principalment a Barcelona, a Manresa i comarca, i a Sitges

S’inicià en el vol a vela el 1942 i, al final de la dècada, s’incorporà a l’Aeroclub de Sabadell Al cap de poc s’interessà pel vol amb motor i per l’acrobàcia aèria Fou soci de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell des de la seva fundació, el 1953, instructor de vol i molt actiu en nombrosos festivals aeris amb la seva Bücker Jungmann Participà en el festival aeri de l’aeroclub fins el 2004 i en les primeres edicions de la Festa al Cel de Barcelona També fou membre de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya

Soci de la Surfera Gironina, s’inicià a la platja de Pals i fou campió del món júnior de la disciplina d’eslàlom 2005, premi que atorga la International Funboard Class Association En el Circuit Català de Funboard ha estat primer en estil lliure 2007, 2008, 2013, en onades 2013 i en la classificació general 2013 En el Campionat d’Espanya de funboard, el 2008, fou tercer de la general i campió d’estil lliure i d’onades El 2003 participà per primera vegada en una prova del Campionat del Món de la Professional Windsurfing Association PWA

Amb llicència federativa des del 2001, ha estat soci de diversos clubs, com el Cambrils Golf Par 3, el P&P la Figuerola, el Centre de Golf el Vendrell, el Club de Golf Reus Aigüesverds, el Teyco l’Ampolla Cambrils o el Golf Cambrils P&P El 2005 fou subcampió de Catalunya de joc per cops i l’any següent debutà amb la selecció catalana Es proclamà campió del món 2006 i subcampió d’Europa 2007 També participà en altres competicions internacionals com l’encontre Catalunya-Andorra 2006, el Campionat del Món individual 2009 o l’Obert d’Irlanda 2009

Soci del Reial Club de Golf de Cerdanya i del Club de Golf Masia Bach, formà part de les seleccions de Catalunya i d’Espanya d’aficionats fins el 2005, que passà al camp professional a través del programa Albatros per a joves professionals de la Federació Catalana de Golf, i començà a competir al circuit català i a l’espanyol El 2006 començà a jugar alguns tornejos del Challenge Tour, i el 2008 participà en l’European Tour En el seu palmarès hi ha dos tornejos internacionals, el Fred Olsen Challenge d’Espanya 2010 i l’Obert de Kazakhstan 2010

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1975 Durant els anys setanta realitzà escalades de dificultat, com la primera ascensió hivernal per la via Toni-Gallifa de la cara sud de la Maladeta 1977, juntament amb Enric Ribot i Ricard Vila, amb qui el mateix any repetí la via CADE a la Paret d’Aragó a Mont-rebei Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, als Andes del Perú, on amb Jordi Pons escalà la paret oest del Yerupaja sud 1978 L’any 1982 fou integrant de la primera expedició catalana a l’Everest

El 1951 es feu soci del Tiro Nacional de Barcelona Guanyà torneigs locals en diverses modalitats i obtingué el Campionat de Catalunya en tres posicions de 50 m amb fusell i fou segon amb arma pneumàtica 1955 Parallelament inicià la seva faceta d’àrbitre de tir Tornà a proclamar-se campió de Catalunya 1962, en la modalitat de màuser en la distància de 50 m Arbitrà les proves de tir més rellevants de l’època i fou un dels principals àrbitres de precisió de l’Estat espanyol Des del 1962 i durant 25 anys fou àrbitre internacional de tir

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i membre del CADE des de la seva fundació el 1942 Va pertànyer al grup de membres de CEC que el primer terç del segle XX innovà en els àmbits de l’escalada i l’esquí Company de Lluís Estasen i Jofre Vila, realitzà primeres ascensions a Montserrat i al Pedraforca Realitzà escalades a diferents massissos alpins, com l’Oberland 1922, el Mont Blanc 1925, 1928 el Delfinat 1926 i el Monte Rosa 1928 També cal destacar la seva passió per la fotografia i el seu fons a l’arxiu del CEC

Soci del Club Atano, es proclamà quatre cops campió de Catalunya de mà amb Benito Torres 1951, 1952, 1953, 1958 A la fi dels anys cinquanta, fou intendent del Frontó Sol y Sombra Entre el 1959 i el 1981 treballà a la Federació Catalana de Pilota, on assessorà els pilotaris més joves i tingué cura dels seleccionats catalans en totes les competicions oficials de mà Com a directiu del club Casa de los Navarros, impulsà l’escola de pilotaris de l’entitat 1977, de la qual ha sortit Rubén Arribas Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Soci del Club Nàutic d’Arenys de Mar des del 1975, destacà en la navegació de creuer Com a patró de diferents embarcacions, sempre batejades amb el nom de Duende , guanyà les regates internacionals del Mediterrani 1988 i Mare Nostrum 1991, 1997, aquesta darrera en categoria A2 i feu el rècord de la prova 1997 També fou campió de Catalunya classe I-VII 1992, tercer classificat de la Copa del Rei 1993 i subcampió de Catalunya IMS 1997, entre altres èxits Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela al millor esportista del 1998