Resultats de la cerca
Es mostren 10372 resultats
Aero Club Gallecs
Esports aeris
Club d’aeromodelisme de Mollet del Vallès.
Fundat el 1991, tenia la seu central a can Jornet, dins el parc de Gallecs Tenia 200 socis, una superfície de 14000 m2, una pista d’herba de 200 m de llarg per a velers, una pista de 90 m per a avions amb motor d’explosió i grades per a 200 espectadors Les installacions havien estat construïdes anteriorment per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell En una ocasió organitzà el Campionat d’Espanya d’aeromodelisme El 2006 hagué de canviar d’emplaçament a causa del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i es transformà en l’Aeroclub Vall del Tenes, a Lliçà de Munt Practicà l’aeromodelisme provisionalment…
Torre de Segur (Calafell)
Art romànic
Aquesta torre existí fins no fa gaires anys Fou aterrada en construir-se una urbanització, juntament amb l’antiga masia de la Casa Vella de Segur Es trobava prop de la capella de Sant Miquel En enderrocar-se, es posà al descobert un gran celler subterrani amb dos pisos de cups Era una torre de defensa de planta circular, suposadament del segle XI o primer terç del segle XII La part superior era escapçada i hom hi afegí una teulada de dos vents Conservava restes d’un matacà, arranjat posteriorment La part inferior de la torre era lleugerament atalussada i tenia algunes filades d’opus spicatum…
Sant Vicenç d’Adons (el Pont de Suert)
Art romànic
El petit poble d’Adons, habitat tan sols temporalment, és situat a la vall del mateix nom, als vessants de la serra de Sant Gervàs Aquest indret és esmentat l’any 1023 en una escriptura per la qual Baró i el seu germà Ermengol donaren al monestir de Lavaix una terra situada al terme d’Adons, al lloc dit Salíce , per al remei de les seves ànimes Pocs anys després, l’esmentat cenobi engrandí les seves propietats en aquest indret, quan vers el 1031, el comte Bernat I de Pallars Sobirà li cedí un alou situat al castell d’Adons, a la vila d’ Elest que era entre la Roca i el Prat Aquestes i altres…
plusvàlua
Economia
Dret fiscal
Augment del valor corrent dels immobles el dia que acaba el període d’imposició amb relació al valor que tenia a l’inici del període.
procurador reial
Història
Oficial reial que tenia cura de l’administració del patrimoni reial i de cobrar els diners deguts al rei procedents de drets reials, confiscacions, etc.
El càrrec, que ja existia al Principat amb caràcter local, fou creat el 1263 a Mallorca al segle XIV fou assistit ja per un lloctinent Persistí un cop reincorporat el regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa 1349, malgrat l’erecció dels càrrecs de batlle general de Catalunya i de València alhora eren creats dos procuradors reials als comtats de Rosselló i Cerdanya, independents i no supeditats al batlle general de Catalunya Tenien lloctinents a la Cerdanya i al Conflent i després a Perpinyà i Cotlliure El 1360 fou establert un sol procurador reial A part els lloctinents i altres…
mestre armer
Militar
Antigament, especialista de l’exèrcit, encarregat de la conservació i l’endreç de tots els elements de combat, armament i munició; tenia categoria de sotsoficial.
Actualment aquesta tasca és encomanada a sotsoficials especialitzats en armament, electrònica, etc
pedíssec | pedíssequa
Història
A l’antiga Roma, dit de l’esclau, anomenat serf pedíssec o simplement pedíssec, que tenia la missió d’escortar a peu el seu amo.
regalisme
Història
Nom donat a la política religiosa dels sobirans europeus durant els s. XVII i XVIII, que tenia per finalitat controlar l’acció de l’Església.
Fou aplicat especialment al cas de la corona castellana, ja que en altres estats rep altres noms gallicanisme, a la corona francesa josefinisme, als estats dels Habsburg Entre els drets eclesiàstics que els monarques reclamaren com a regalies de la corona, hi figuren el patronat regi dret de presentar o esmenar candidats per als beneficis o d’ocupar seus vacants, el plàcet, els recursos de força facultat de sostreure de la jurisdicció eclesiàstica els processats, la regalia d’amortització intervenció de l’autoritat civil enfront de l’acumulació de béns immobles per part de l’Església, etc La…
preterintencionalitat
Dret penal
Circumstància agreujant de delicte, en el sentit que el resultat d’un acte comès és més greu que el que hom tenia intenció de causar.
Delicte especial —barreja de dol i culpa—, és imputable a l’autor, per tal com ha estat comès voluntàriament, malgrat que el resultat, d’altra banda previsible, hagi superat el mal que hom s’havia proposat d’executar
comtat de Serra i Sant Iscle
Història
Títol concedit el 1891 a Robert Robert i Surís
, sobre propietats que tenia a Serra de Daró i Sant Iscle d’Empordà, al Baix Empordà.
El 1928 i a petició pròpia, li fou canviada la denominació per la de marquesat de Serralavega
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina