Resultats de la cerca
Es mostren 3976 resultats
Marià Batlles i Bertran de Lis
Història
Política
Medicina
Metge i polític, fill de Marià Batlles i Torres-Amat.
Fou catedràtic d’anatomia a les universitats de Granada 1878 i de Barcelona 1879 De tendència conservadora, fou tinent d’alcalde de Barcelona 1890 i diputat provincial 1898, dues vegades governador civil interí i delegat d’instrucció pública a la mateixa ciutat És autor d’un Atlas completo de anatomía humana descriptiva 1897
Miquel Llabrés
Pintura
Pintor.
Paisatgista Conreà sobretot l’oli, amb una forma personal a base de veladures Estilísticament és de tendència abstractitzant, dins una nova figuració de formes cubistes La gamma de color és austera hi predominen els negres, els sienes i els blancs A part els museus mallorquins, té obres en algun museu dels EUA
Friedrich Antal
Art
Teòric hongarès de l’art, establert a Anglaterra.
Plantejà la tendència a historiar integralment l’obra d’art, especialment en els seus components econòmics i politicosocials Entre les seves obres sobresurten Studien zur Gotik im Quattrocento al Jahrbuch der Preussischen Kunstssammlungen , 1925 Florentine painting and its social background , Londres, 1947 i Osservazioni sul metodo della Storia dell’Arte a Società , 1954
Dècim Celi Calví Balbí
Història
Emperador romà (238).
Governà alhora amb Marc Clodi Pupiè Durant l’anarquia militar de la primera meitat del segle III dC fou un dels representants de la tendència pro senat en contra de l’actitud antiaristocràtica de l’exèrcit Nomenat emperador el 238, al cap de noranta-nou dies de govern fou assassinat pels pretorians
Boris Pil’n’ak
Literatura
Nom amb què és conegut Boris Andrejevič Vogau, escriptor rus.
Format per la Revolució, eslavòfil enamorat de la Rússia antiga i crític del bolxevisme Krasnoje derevo, 'Caoba’, 1929, evolucionà a posicions netament soviètiques Mašiny i volki, 'Les màquines i els llops’, 1925, tendència manifesta sobretot a la seva obra principal Volga vpadajet v kaspijskoje more ‘El Volga desemboca a la mar Càspia’, 1930
disposició
Antropologia
Tendència adquirida socialment per a unes determinades accions específiques, en la teoria de la pràctica de Pierre Bourdieu.
El conjunt de disposicions que té un agent social és el que en aquesta teoria de la pràctica s’anomena habitus
neorealisme
Literatura
Tendència de la narrativa italiana, que tingué la màxima difusió els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial.
Hom ha designat també com a “neorealistes” l’obra d’alguns autors apareguda als anys trenta com ara AMoravia o CBernari, en les quals la descripció de la realitat distanciada i amb afany d’objectivitat domina per damunt d’exigències líriques o poètiques Les experiències successives del feixisme, la guerra i la resistència foren, però, el que donà al moviment una entitat més pròpia, en la qual destacava, a més, com un element força habitual, la consciència social, evidenciada en pronunciaments polítics esquerrans El llenguatge en general planer, i la reticència envers l’experimentalisme i el…
consolidació
Procés de guarició d’una fractura òssia amb tendència a retornar a l’os les seves propietats primitives.
La consolidació s’efectua ganeralment mitjançant la formació del call, excepte en els ossos d’origen conjuntiu crani, en els quals és substituït per una proliferació fibrosa de lenta ossificació
moneda feble
Economia
Moneda que té un valor inestable o una tendència a perdre’l constantment en relació amb les fortes.
Les monedes febles acostumen a correspondre a països subdesenvolupats amb elevades taxes d’inflació i problemes de pagament amb l’exterior, per la qual cosa practiquen alguna forma de control de canvis
partidisme
Tendència o inclinació envers quelcom o algú en un afer en el qual hom hauria d’ésser imparcial.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina