Resultats de la cerca

El 1058 assistí a la consagració de la catedral de Barcelona i el 1068 signà de nou l’escriptura de dotació de la mateixa catedral atorgada per Ramon Berenguer I No se sap si amb l’escomesa dels àrabs s’interrompé la successió pastoral de Tortosa, ni tampoc si aquest bisbe residia a Tortosa o si, com és probable, era un simple bisbe titular, condicionat a la futura conquesta de la ciutat

Fill terciogènit seu fou Gaspar de Bracamonte y Guzmán , que es casà amb la seva neboda carnal la tercera comtessa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1676 a llur fill i quart titular, Gregorio de Bracamonte y de Bracamonte mort el 1682, comanador major de Castella a l’orde de Calatrava Passà als Fernández de Velasco, marquesos del Fresno, als Pacheco, ducs d’Uceda, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna

El 1672 li fou annexada la grandesa d’Espanya Per mort 1713 sense fills mascles del seu quadrinet i sisè príncep, els Montcada ducs de San Giovanni posaren plet a la filla del darrer titular guanyaren el títol per sentència del 1730, i encara el posseeixen La senyoria de Paternò havia estat comprada el 1456 al rei pel rebesavi del primer príncep, Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar, comte d’Adernò

Únic titular fins que el 1817 fou creat de nou a favor del seu besnet Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu, mort el 1850 Guillem Descatllar i d’Olesa Continua en la mateixa família L’alqueria o cavalleria des Palmer fou comprada el 1408 per Pere Descatllar mort vers el 1414 a Jaume Morell, batlle de Mallorca, el qual l’havia comprada el 1406 Originàriament havia estat concedida el 1310 a mestre Jaume de Valaicis

Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat

Estudià amb H Pfitzner a Berlín Es dedicà a la crítica musical, tasca que compaginà amb la de professor de cant i amb la direcció orquestral Fou director titular de diferents formacions orquestrals sueques Com a compositor, estigué molt influït pel Romanticisme i també per J Sibelius i C Nielsen Dins del seu variat catàleg, que inclou des d’obres per a orquestra fins a òperes, sobresurten les cançons, que gaudeixen encara d’una gran popularitat a Suècia

Es formà musicalment al Conservatori de Charleroi, i més tard amplià els seus coneixements al Conservatori de Brusselles, on inicialment estudià violoncel, amb Edouard Jacobs Parallelament, es formà en la tècnica de composició al costat de Léo Dubois Entre el 1924 i el 1938 fou director del Conservatori de Charleroi i després ho fou del de Lieja 1938-63 Com a director d’orquestra, centrà les seves activitats com a titular de l’Orquestra Simfònica de Lieja 1960-64

Membre del Club Natació Atlètic, destacà en proves de velocitat i velocitat prolongada en estil lliure Formà part de l’equip de relleus 4 × 200 m lliure del CN Atlètic 1930-34 i de les seleccions catalana i estatal, i fou internacional en tres ocasions Fou campió el 1933 per equips i quart individual de la Travessia del Port de Barcelona 3800 m El 1935 fitxà pel CN Barcelona, on també fou titular en els quartets de rellevistes

El president francès, François Hollande, accepta la dimissió del ministre d’Economia, Emmanuel Macron La causa de la dimissió té a veure amb el rumb de l’executiu encapçalat pel primer ministre, Manuel Valls Macron, que és substituït pel titular de Finances, Michel Sapin, anuncia la creació d’un nou moviment polític liderat per ell anomenat En Marxa També dimiteix la ministra d’Ultramar, George Pau-Langevin, que és rellevada per la secretària d’estat d’Igualtat, Ericka Bareigts

Els partits independentistes de diversos territoris de l’Estat espanyol ERC, JxCat, EH Bildu, BNG i la CUP s’absenten en l’acte d’obertura de la 14a legislatura espanyola, presidit per Felip VI El gest és una protesta contra el monarca i va acompanyat de la declaració conjunta “No tenim rei”, en la qual denuncien la continuïtat amb el franquisme de la institució monàrquica i l’actitud autoritària del titular actual envers Catalunya, el País Basc i Galícia