Resultats de la cerca

Començà la seva trajectòria els anys noranta amb el São Paulo, amb el qual assolí, entre altres títols, la Copa Libertadores i dues Copes sud-americanes Fitxà pel FC Barcelona 2004-08 procedent de l’Olympique de Lió, amb el qual aconseguí tres Lligues franceses Actuant de migcampista o de defensa central, amb l’equip blaugrana obtingué dues Lligues 2005, 2006, una Copa d’Europa 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes Catalunya 2005, 2007 Disputà 32 partits amb la selecció brasilera i conquerí la Copa del Món 2002

Conegut com Bestit I Inicià la seva trajectòria professional al CE Europa 1926, equip amb el qual disputà la primera Lliga espanyola de la història temporada 1928-29 Posteriorment, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1929-34, amb el qual disputà, com a davanter, 107 partits i marcà 70 gols Obtingué tres vegades consecutives el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 amb el Barça Després, jugà dues temporades en el CF Girona, i la temporada 1943-44, al RCD Espanyol de Barcelona El 1931 disputà un partit amb la selecció catalana

Començà la seva trajectòria el 1912 al New-Catalònia de Barcelona Passà a l’Athletic de Sabadell 1913-18, on jugà com a defensa i migcampista, fou capità, i es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1915 Després d’un breu pas per l’Espanya i el Martinenc, jugà al Badalona 1920-25, l’AE Les Corts 1925-26 i, amb l’arribada del professionalisme, acabà al Huesca 1926-27 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 amb la selecció catalana, en la qual jugà 3 partits

Davanter, a disset anys ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol i fou cedit al Vilafranca, el Badalona i el Reus Deportiu Posteriorment jugà dues temporades al Terrassa 1962-64 i tres al Sabadell 1964-67, on debutà a primera divisió al setembre del 1965 Adoptà la nacionalitat argentina del seu pare, fet que li impedí jugar amb l’Atlético de Madrid tot i haver fitxat per aquest club 1967, i marxà cedit al Calvo Sotelo Posteriorment fou traspassat al Granada 1968-71 i acabà la seva trajectòria al Real Jaén la temporada 1971-72

Fou un dels primers catalans que intentà córrer a Europa els anys setanta Debutà a 18 anys amb un SEAT 1430 i es proclamà campió d’Espanya de Fórmula 1430 1976 Aquesta victòria li permeté anar a Anglaterra a prosseguir la trajectòria esportiva Guanyà la selecció de l’Escola Jim Russell 1977, la qual cosa li permeté córrer en Fórmula Ford el mateix any i en Fórmula 3 el següent Provà vehicles de Fórmula 2 El 1980, anà a córrer als Estats Units, on estigué dos anys, abans de retirar-se el 1983

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958

Installat a Barcelona, s’entrenà al Gimnàs Redón de Sants El 1942 inicià la seva trajectòria com a professional i passà a entrenar-se al Club de Boxa Terrassa Obtingué el títol de campió d’Europa en la categoria de pes gall 1949, títol que revalidà en sis ocasions més El 1951 disputà un combat per al títol mundial de boxa, a Sud-àfrica També fou campió d’Espanya en les categories de pes gall 1945 i pes ploma 1946, 1952, i de Catalunya en la de pes gall 1944 Abandonà la boxa el 1958

Es formà al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1981 Aquell any fou subcampió de Lliga amb el Noia i campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola El 1987, després de ser subcampió de la Copa de la CERS, marxà a l’Igualada Hoquei Club, on jugà durant tres temporades i formà part de l’equip que guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 Després, fitxà pel Piera 1990-91 i tornà al Noia per acabar la seva trajectòria esportiva la temporada 1991-92

Llicenciada a l’INEFC de Barcelona, formà part del laboratori d’investigació social i educativa d’aquest centre, fou professora de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la Universitat de Vic UVic i secretària general de l’Associació Espanyola d’Investigació Social Aplicada a l’Esport AEISAD Des del 2005 l’UVic organitza anualment el festival gimnàstic Memorial Mireia Tapiador També duu el seu nom el premi Dona i Esport, creat el 2007, amb la finalitat de reconèixer la trajectòria d’una dona esportista o promotora de l’esport

Començà la seva trajectòria a l’Hospitalet 1982-83 i el Centre d’Esports Sabadell 1983-84 Fou fitxat pel Saragossa i jugà dues temporades 1984-86 a l’Aragó, l’equip filial, tot i que debutà amb el primer equip a la Lliga el 2 març de 1986 La temporada 1986-87 jugà cedit al Sabadell, com a defensa lateral esquerre i migcampista, en 26 partits a primera divisió, i a la següent retornà al club aragonès Posteriorment, jugà amb l’Atlético Madrileño 1988-90 i el Palamós 1990-92