Resultats de la cerca
Es mostren 10623 resultats
clorofil·la
Bioquímica
Pigment verd que presenten les plantes i els protocarionts fotosintetitzadors, d’estructura porfirínica amb un àtom de magnesi central, de fòrmula
.
Les principals clorfilles són les a i b , que es troben en les plantes superiors i en les algues verdes Per a la clorofilla a , R = CH 3 per a la b , R = CHO La clorofilla c es troba en diatomees, dinoflagellats i feòfits fonamentalment, la clorofilla d , en els doròfits, i la bacterioclorofilla , en els bacteris Les diferències entre aquestes clorofilles són relativament petites, però totes tenen llur fució específica en la fotosíntesi En les plantes superiors, la clorofilla es troba al cloroplast, on…
Àngel Galobart i Lorente
Paleontologia
Paleontòleg.
Llicenciat en ciències biològiques i doctor en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca inicial es trobà enfocada en la tafonomia, la paleoecologia i la sistemàtica del jaciment de mamífers fòssils d’Incarcal Crespià, Girona, corresponent al Plistocè inferior Entre les tasques que més destaquen, es troba la direcció de nombroses excavacions a Catalunya i al País Valencià, com per exemple, l’extracció del gran sauròpode Losillasaurus giganteus al límit del Juràssic i el Cretaci És investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de…
Gòtia
Nom donat pels francs a l’antiga província visigòtica de la Gàl·lia Narbonesa o Gòtica, anomenada també Septimània.
Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del segle IX fins a la primera meitat del segle X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del segle XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de Narbona 844-48
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…
coma d’Amitges

Agulles i Pic d’Amitges
© Xevi Varela
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), una de les que dominen l’estany de Ratera d’Espot, limitada al N pels pics de Bassiero, el pic d’Amitges
(2.824 m) i el tuc de Saboredo.
Al centre de la vall, a 2380 m, es troba l' estany d’Amitges o estany gran d’Amitges , que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió a l’W, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges , on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges 2638 m, molt visitades pels escaladors Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges , cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya
smithsonita

smithsonita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat de zinc, ZnCO 3
.
Mineral que cristallitza en el sistema trigonal Són rars els cristalls ben formats La seva densitat és de 4,43 És de color blanc o grisós, però a vegades també té altres coloracions És infusible La smithsonita és isostructural amb la calcita És un mineral secundari, que es troba a la zona d’oxidació dels jaciments i que deriva de l’alteració dels minerals primaris de zinc També es troba substituint les roques calcàries veïnes als jaciments És molt important als districtes miners del nord de Mèxic També n'hi ha a Làurion Grècia, Beuthen Silèsia i Bytom Polònia A la península Ibèrica n'hi ha a…
Nimrud

Estàtua d'un déu assiri al nord-oest del palau d'Assunasirpal a Nimrud
© Unesco
Ciutat antiga
Antiga vila d’Assíria, a la vora esquerra del Tigris, uns 25 km al S de Nínive, el nom assiri de la qual era Calah, i de l'actual Mossul.
Fundada per Salmanasar I 1274-1245 aC, Assurnasirpal II ~883-859 aC l’elegí com a capital Durant l’època sargònida ~700-612 aC decaigué, a causa de Nínive, la capital, i a partir del 612 aC deixà d’existir, a conseqüència de l’enfonsament d’Assíria Les excavacions de Layard 1845-51 i de Mallowan 1949-58 han lliurat una acròpolis amb temples, una important biblioteca, de Ninurta, palaus i una villa exterior on es troba el fort Salmanasar hom hi trobà un gran nombre de voris gravats Al març del 2015 les restes arqueològiques foren destruïdes pel grup gihadista anomenat Estat Islàmic
Sant Joan de l’Erm
Esquí
Estació d’esquí de fons de Montferrer i Castellbò, a l’Alt Urgell.
Fundada el 1970, fou la primera estació d’esquí de fons construïda a l’Estat Es troba a la vall de Castellbò, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, té 50 km de pistes La base es troba al refugi de la Basseta, a 1700 m d’altitud, i la cota màxima és a 2080 m, des d’on es pot accedir a Portainé S’hi han disputat diverses competicions d’esquí, entre les quals hi ha el Campionat d’Espanya de llarga distància A més d’esquí de fons, també s’hi pot practicar orientació, raquetes de neu, telemarc, senderisme i bicicleta de muntanya
Sant Miquel de Clariana de Cardener
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Clariana, no degué passar de capella vinculada a la parroquial de Sant Sadurní i, com totes les capelles del terme, depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona La notícia més antiga d’aquesta capella es troba en la butlla que l’any 1154 el papa Anastasi IV concedí a l’abat de Sant Vicenç de Cardona, en la qual confirmava les possessions de la canònica, entre les quals figuren les esglésies de Sant Sadurní i Sant Miquel de Clariana amb totes les capelles Actualment, l’església de Sant Miquel es troba al cementiri i no sembla que conservi cap…
competència
Dret
En estats compostos en què hi ha nivells de govern, conjunt de matèries sobre les quals es poden realitzar polítiques públiques amb diverses funcions (legislar, executar o jutjar) sobre determinats àmbits de la realitat segons la distribució territorial del poder prevista en la Constitució.
En el sistema autonòmic espanyol previst en la Constitució del 1978, la distribució de matèries competencials entre l’estat i les comunitats autònomes es troba regulada en el Títol VIII i, principalment, en l’article 149 de la Constitució espanyola Una comunitat autònoma adquireix la capacitat de legislar o executar sobre una determinada matèria la funció jurisdiccional no es troba descentralitzada a l’Estat espanyol si la competència es troba assumida per l’Estatut d’Autonomia de la comunitat autònoma o bé si es troba prevista en una de les lleis estatals de modificació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina