Resultats de la cerca
Es mostren 1294 resultats
reactiu de Tollen
Química
Solució aquosa amoniacal de nitrat d’argent (AgNO3), emprada per a la identifació d’aldehids, basada en la capacitat reductora d’aquests composts sobre l’ió argent (I), el qual fet es posa de manifest per l’aparició d’un precipitat negre constituït pel metall en el seu estat lliure: .
Si la reacció és duta a terme en un tub d’assaig la superfície del qual sigui ben neta, hom pot aconseguir que el metall es dipositi en forma de partícules molt fines sobre la superfície del vidre, la qual cosa origina el que hom coneix com a mirall d’argent
cromògraf
Lingüística i sociolingüística
Aparell d’experimentació fonètica.
Inventat pel portuguès A de Lacerda, és inspirat en el quimògraf, del qual és una millora l’estilet gravador és substituït per un tub capillar d’on brolla un rajolí d’anilina que es diposita sobre un paper mòbil, mentre rep unes alteracions modulades de corrent recollides per un registre de boca
acidímetre
Química
Instrument per a determinar la quantitat d’àcid present en una solució.
Els acidímetres consisteixen generalment en un simple tub, graduat específicament en funció de l’àcid a determinar La graduació és tal que permet de fer una volumetria sense cap altre aparell i, amb la solució alcalina i l’indicador adequats, d’obtenir per lectura directa, sense càlculs, la concentració ponderal de l’àcid
harmònica
Música
Instrument aeròfon format per una sèrie de llengüetes lliures, col·locades en petits conductes arrenglerats en una caixeta dotada d’obertures.
A cada orifici correspon un conducte L’executant desplaça lateralment l’instrument per expirar o inspirar aire en un tub o un altre Aquest instrument, que data del s XIX, ha estat molt perfeccionat Existeixen nombrosos conjunts d’harmòniques Darius Milhaud i Vaughan Williams han escrit obres per al virtuós Lany Adler
desenvolupament

Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
peix bada

Peix bada
Kevin Bryant, DMD (CC BY-NC-SA 2.0 )
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels singnàtids, de fins a 30 cm de longitud total.
La coloració és variable, puix que pot anar des d’un bru verdós fins al roig Posseeix un tub bucal, i el mascle té una bossa incubadora en posició ventral, característiques que són comunes a la major part de representants de l’ordre Habita en els bancs d’algues i en els fons sorrencs
paràmetre
Electrònica i informàtica
Coeficient, aproximadament constant, que caracteritza el funcionament d’un element o d’un dispositiu determinats i que intervé en llurs equacions característiques.
Així, en un tub electrònic hom defineix tres paràmetres la resistència interna, la transconductància i el factor d’amplificació En un transistor hom parla de diversos tipus de paràmetres els més corrents són els anomenats paràmetres híbrids Els paràmetres permeten de traçar una família de corbes o funcions que descriuen el funcionament del dispositiu
pipa de Surinam

Pipa de Surinam
© 2006 Shawn Mallan
Herpetologia
Amfibi anur del subordre dels opistocels, de la família dels pípids, que pot arribar fins a 20 cm de longitud total.
El tret més característic d’aquesta espècie, pel qual és coneguda, és la presència sobre l’esquena de la femella d’una sèrie de clots en els quals és capaç de pondre els ous, evaginant i desviant cap amunt el tub cloacal Habita a tota la zona tropical i equatorial de l’Amèrica del Sud
celomats
Zoologia
Conjunt format pels animals triploblàstics que tenen celoma.
En el desenvolupament embrionari, llur mesoderm s’organitza donant lloc a unes masses simètriques a banda i banda del tub digestiu que es transformen en vesícules tancades Els teixits i òrgans són ben diferenciats i atenyen un grau alt de complexitat Són celomats els anèllids, lofòfors, molluscs, artròpodes, equinoderms, estomocordats, pogonòfors, urocordats, cefalocordats i vertebrats
endoparàsit
Patologia humana
Dit del paràsit que viu dintre l’hoste.
Rep el nom d' endòfit si és vegetal i d' entozou si és animal Habita a les cavitats internes del cos en comunicació amb l’exterior tub digestiu, bufeta, sistema respiratori, etc o bé a la cavitat general Pot parasitar l’interior dels teixits p ex, la tènia i la triquina Presenta moltes adaptacions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina