Resultats de la cerca

El 1968 li fou rehabilitat el títol de marquès de Valdelomar És autor, entre d’altres obres i articles de tema català, de Nobleza rural catalana masías del Vallés 1968, Hidalguías en Cataluña 1967, El derecho nobiliario histórico de dos consejos de Cataluña Ordenanzas y privilegios de la baronía de Montbuy 1969, i de caràcter historicopolític, de Fernando VII y la masonería Españoles unión y alerta 1970

Procedent del Real Unión de Irún, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà durant vuit temporades 1948-57, destacant com a davanter Jugà 144 partits en la seva etapa blanc-i-blava, on marcà 20 gols La darrera campanya acabà cedit al Centre d’Esports Sabadell i la següent temporada 1957-58 jugà al Real Valladolid, i en el tram final del Campionat, al Club Esportiu Europa

Defensa format al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual debutà al primer equip a l’octubre del 2003 Posteriorment, jugà al Polideportivo Ejido 2004-05 i la Unión Deportiva Almería 2005-09, equip amb el qual pujà a primera divisió, i hi retornà després d’estar un any cedit al Real Betis Disputà els Jocs Mediterranis 2005 i jugà amb Catalunya contra l’Argentina al maig del 2008

Fundat, i dirigit fins el 1866, per Diego Coello, aquest intentà de convertir-lo en òrgan del partit moderat, però l’adscriví a la Unión Liberal Ignacio José Escobar, marquès de Valdeiglesias, i el seu fill Alfredo, directors, successivament, fins el 1887 i fins el 1931, li imposaren una accentuada fidelitat alfonsina Sota la Restauració fou l’òrgan dels ministeris Cánovas, Silvela i Dato, i sota la República defensà la monarquia

Titulat el 1915 a Barcelona, on fou catedràtic de l’escola d’arquitectura 1922-60 Del 1920 al 1925 collaborà amb Francesc de P Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes Típic representant del monumentalisme, evolucionà des de l’historisme de La Unión y el Fénix 1930 a la major austeritat del Banco Español de Crédito 1942-47, ambdós edificis a Barcelona

Professor de demografia a la Universitat de Florència des del 1966, ha estat un personatge dedicat a l’estudi de la demografia històrica, al qual ha dedicat un important nombre d’assaigs, com History of Italian Fertility During the Last Two Centuries 1977 i Storia minima della popolazione del mondo 1989 Entre el 1973 i el 1981 fou secretari general de la International Union for the Scientific Study of Population IUSSP

Diplomat a l’Institut International des Droits de l’Homme de París, fou un activista en els moviments d’independència Afiliat al partit Istiqlāl 1943, dedicà molts esforços a l’organització del moviment obrer de Casablanca 1944-49 i de les classes populars marroquines emigrades a França 1949-52 Participà en l’organització i direcció dels moviments de resistència i de l’Exèrcit d’Alliberament 1953-56 L’any 1959 fou un dels membres fundadors del partit Union National des Forces Populaires UNFP, que posteriorment 1975 esdevingué Union Socialiste des Forces Populaires USFP Detingut i empresonat,…

El Consell Directiu Nacional era presidit per Antoni Botifoll, i el Consell Directiu de Catalunya, per Francesc Macià Panicello, els quals se’n separaren per ingressar respectivament a la Unión Republicana i al Partit Federal Ibèric Al gener de 1935 Joan B Rodés fou nomenat cap nacional, Francesc de Cabo, president a Catalunya i Tirso Ortubia, secretari general El 1936 era presidit per Félix Burgada Es mantingué fins ben entrada la Guerra Civil

Format al Club Deportivo Oberena de Pamplona, fou fitxat pel RCD Espanyol el 1968 Però no debutà fins el 1970 ja que fou cedit al Reial Mallorca 1968-69 i al seu antic club CD Oberena 1969-70 Debutà a primera divisió amb l’Espanyol l’any 1970, equip amb el qual jugà 174 partits i marcà 41 gols El 1977 fitxà per la Unión Deportiva Salamanca i posteriorment jugà a la Real Sociedad

El comte duc intentava de convèncer els catalans que la cooperació del Principat de Catalunya als seus plans polítics que incloïen, en lloc preeminent, la Unión de Armas seria econòmicament avantatjosa La companyia havia de revifar el comerç català amb Itàlia i la Mediterrània oriental La Llotja de Barcelona, poc interessada, envià, malgrat tot, dos representants a Madrid, però el 1629 encara no havien assolit de fer prosperar el projecte, que restà abandonat