Resultats de la cerca
Es mostren 1245 resultats
tyndal·lització
Tipus d’esterilització fraccionada intermitent.
És realitzada per escalfament discontinu fins a la temperatura del vapor fluent, normalment en un autoclau que no es tanca Té l’avantatge, sobre l’esterilització estàndard en autoclau tancat a 120 ºC i una atmosfera de sobrepressió, que no és superada la temperatura de 100 ºC això evita que moltes molècules orgàniques s’alterin Deu el seu nom al físic britànic JTyndall, que demostrà la presència de microorganismes i les seves espores en l’aire ambient i desenvolupà aquest mètode d’esterilització, el qual elimina també les formes esporulades
antiincrustant
Química
Qualsevol dels productes afegits a les aigües dures (especialment a les aigües d’alimentació de calderes, aigües per a rentar, etc) a fi d’impedir la formació d’incrustacions.
Els antiincrustants poden ésser constituïts per un segrestant, que impedeix la precipitació de les sals càlciques o magnèsiques, o bé per substàncies de natura colloidal com ara tanins o lignosulfonats, que hom empra en general acompanyats de carbonat o fosfats sòdics, les quals s’adsorbeixen sobre les sals precipitades, les mantenen en suspensió i eviten que formin dipòsits adherents En el cas de les calderes de vapor, el tractament amb antiincrustants, dit tractament intern, és aplicable només a calderes de baixa pressió i ha d’anar obligatòriament acompanyat de purgues…
oli de fetge de bacallà

Càpsules amb oli de fetge de bacallà
© Adrian Wold
Oleïcultura
Oli obtingut per simple espremuda de fetges, preparats, de bacallà.
Hi ha diverses classes d’oli, segons que sigui obtingut en fred, amb vapor o amb dissolvents És un líquid groc o groc rogenc, fluid i d’una olor característica Té un alt contingut en vitamines A i D Hom el prepara, també, en forma d’emulsió amb xarop per a millorar-ne el sabor Ha estat emprat com a reconstituent i regulador del creixement en els infants, però actualment és poc emprat perquè és substituït per les vitamines A i D en forma pura Hom en fa també pomades, per a tractar petites ferides
acoblament
Transports
Unió dels dispositus de tracció i dels circuits auxiliars de dos o més vehicles per a constituir un tren.
L’acoblament és realitzat mitjançant dispositius prevists als extrems encarats dels vehicles, els quals transmeten, de l’un d’aquests vehicles a l’altre, l’esforç de tracció, el corrent elèctric per a l’enllumenat i la calefacció, el buit o l’aire comprimit de frenada i el vapor o l’aigua de calefacció L’esforç de tracció és transmès per l'enganxall, i els altres circuits són empalmats per connectors independents o incorporats als enganxalls automàtics L’acoblament permet igualment de conduir el tren des de més d’un lloc de conducció
adiabàtic | adiabàtica

Comparació de l’evolució de la pressió P d’un gas ideal en funció del volum V, entre un procés adiabàtic (línia blava) i un d’isotèrmic (línies vermelles)
© fototeca.cat
Física
Dit del procés temodinàmic en el qual no hi ha intercanvi de calor entre el sistema considerat i l’exterior.
En un procés adiabàtic reversible l' entropia del sistema es manté constant Qualsevol compressió o expansió d’un fluid que es realitzi en un temps molt curt per exemple, expansió del vapor en una turbina pot ésser considerada adiabàtica En un gas ideal, un procés adiabàtic és regit per la relació p V γ =constant essent p , la pressió V , el volum, γ = C p /C v C p , la calor molar a pressió constant C v , la calor molar a volum constant mentre que per a un procés isotèrmic es compleix pV = constant
rendiment
Tecnologia
Relació de proporcionalitat, directa o inversa, establerta entre l’efecte útil obtingut en una màquina, en un mecanisme, en una instal·lació, etc, i l’energia consumida per a obtenir-lo, entre l’efecte obtingut realment i el calculat teòricament, eventualment en condicions ideals, etc.
El rendiment, sempre inferior a la unitat a causa del fet que en qualsevol sistema sempre hi ha resistències que impliquen pèrdues d’energia, sol tenir uns valors límits per a cada tipus de motor, de màquina, etc, i així, el rendiment de les màquines de vapor sol oscillar entre el 10 i el 15%, el dels motors d’encesa per guspira entre el 20 i el 30%, el dels motors dièsel entre el 30 i el 40%, el dels motors elèctrics entre el 80 i el 90%, etc
Josep Giralt
Industrial.
El 1820 formà part de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó El 1829 tenia a Barcelona una de les fàbriques d’estampats més modernes, equipada amb un cilindre d’estampar mecànic El 1832 participà, amb els Bonaplata, Joan Vilaregut, Valentí Esparó i Joan Rull, en la creació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia creada el 1831, dedicada a la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que el 1832 installà la primera màquina de vapor aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans
Santiago Lluís Dupuy de Lôme
Història
Política
Industrial i polític.
Pertanyia a la noblesa de robe francesa S'establí a València, on adquirí la fàbrica de filats de seda dita Batifora , a Patraix, en la qual el 1837 installà la primera màquina de vapor del País Valencià Fou governador civil de diverses províncies, i alcalde de Barcelona 1851-52 El 1854 publicà Barcelona desde el 1 de julio hasta el 20 de setiembre de 1854 , exposició feta des d’un punt de vista liberal El seu fill, Enric Dupuy de Lôme València 1851 — París 1904, fou diplomàtic i autor d’obres de geografia
Leandre Ardèvol i Sardà
Tècnic.
Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer Exiliat 1823 amb el seu pare, estudià medicina a París Un altre cop a Catalunya, els seus coneixements de mecànica el portaren a ésser sotsdirector de can Bonaplata 1833 més tard dirigí els tallers de Valentí Esparó, on tingué una participació directa en la fabricació de la primera màquina de vapor construïda a la península Ibèrica En fusionar-se aquests dos establiments per tal de constituir La Maquinista Terrestre i Marítima, en fou un dels tres directors És autor de diversos opuscles sobre mecànica
Lluís Gonçaga de Pons i de Fuster
Literatura catalana
Poeta i orador.
Vida i obra Estudià dret a Cervera i Osca Collaborà a “El Vapor”, Diario de Barcelonal i “El Guardia Nacional” Des del 1839 excellí com a orador forense, a l’ensems que s’iniciava com a poeta en català amb el pseudònim Lo Pastor de Sobrerroca Collaborà a “La Antorcha Manresana” i “La Luz” Inclòs a Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns 1859, fou adjunt 1859 i president 1861 dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’ABLB 1862 Bibliografia Solà de Andrés, X 1997, p 371-386 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina