Resultats de la cerca
Es mostren 2008 resultats
Giovanni Domenico Santorini
Metge italià.
S'especialitzà en anatomia i descriví diversos cartílags, plexes, conductes, etc És un dels creadors de l’obstetrícia Estudià també la circulació sanguínia del cap
Gaspara Stampa
Literatura italiana
Poetessa italiana.
Conreà la música i el cant, fundà un saló literari i fou membre de l’Accademia dei Pellegrini En les seves Rime 1554 expressà el seu amor turmentat pel comte Collatino di Collalto foren publicades després de la seva mort per la seva germana Cassandra
Pietro Domenico Paradisi
Música
Clavecinista i compositor italià.
Deixeble de Porpora, actuà en teatres italians i estrenà també òperes, com Alessandro in Persia 1738 El 1747 anà a Londres, on estrenà l’òpera Fetonte i on restà molts anys com a professor de clavecí Deixà sonates i toccate brillants
Giovanni Arduino
Biologia
Geologia
Naturalista italià, estudiós de les roques i dels volcans.
En la seva obra Giornale de'Criselini 1759 establí una classificació de les roques en primitives poc o gens estratificades, sense fòssils, secundàries estratificades, fossilíferes i terciàries no consolidades o tendres sorres, argiles, etc
Daniele Del Giudice
Literatura italiana
Escriptor italià.
Traduït a moltes llengües, tingué una voluntat de recerca narrativa i volgué investigar les possibilitats de la paraula a través d’una gran densitat que deixa un ampli espai a la imaginació Publicà, entre d’altres, les novelles Lo stadio di Wimbledon 1983, Nel museo di Reims 1988, Orizzonte mobile 2009 i In questa luce 2013, i els llibres de contes Staccando l’ombra da terra 1994, premi Bagutta, Mania premi Grinzane Cavour 1998 i I racconti 2016 Publicà també llibres d’assaig sobre Italo Svevo Introduzione a “Senilità” , 1992 i sobre altres autors com Stefan Zweig, RL Stevenson i Primo…
Arsen Bagratuni
Literatura
Escriptor armeni.
Monjo de la congregació mequitarista, escriví poesia didàctica i religiosa i intentà de crear una epopeia nacional Hayk, 1858, però destacà sobretot com a traductor d’Homer, Virgili, Voltaire, Alfieri, etc És autor també d’una gramàtica armènia
Richard Wagner

Richard Wagner
© Fototeca.cat / D. Campos
Música
Compositor alemany.
No inicià els estudis musicals fins a quinze anys el 1831 ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1833 fou mestre de cor a Würzburg Influït per Beethoven i Weber, escriví en aquesta època la seva Simfonia en do , única obra seva d’aquest gènere Atret per l’òpera, cap al 1833 compongué Die Feen ‘Les fades’, que restà inèdita fins el 1888, i La prohibició d’estimar 1836, que no tingué èxit En aquesta època el seu model era, fins a un cert punt, la grand’ opéra de Meyerbeer i les òperes de Weber, la influència del qual es palesà encara en les dues següents Rienzi , que pogué estrenar a…
Matteo da Bascio
Cristianisme
Reformador franciscà.
Frare menor observant, obtingué 1525 de Climent VII el privilegi de vestir hàbit amb caputxa d’on ve que els seus seguidors rebessin el nom de caputxins, de predicar arreu, d’observar estrictament la regla franciscana i de viure en una pobresa integral Elegit vicari general 1529 i no havent estat la seva intenció de fundar cap nou orde, reprengué la predicació ambulant i tornà amb els observants
art italià
art italià Façana del Palazzo Ducale del dux de Venècia (s XI-XII)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Itàlia a partir de la caiguda de l’imperi Romà.
Al començament fou continuador de l’art paleocristià, i a l’època de Justinià s’identificà amb l’art bizantí Des de la fi del segle VIII sorgí el tipus d’arquitectura que constituí l’anomenat primer art romànic , que s’estengué per Itàlia i l’Europa occidental Quant a l’art romànic, a partir del segle XI al nord predomina l’arquitectura llombarda, mentre que a la Itàlia central sorgeix una arquitectura centrada a la Toscana i a la regió de Roma inspirada en els models clàssics i paleocristians l’estil de les regions de Lucca i Pistoia, d’altra banda, influí en la construcció del complex de la…
Murano

Canal al cor de Murano
© Corel - Richard Dupont
Ciutat
Antic municipi del Vèneto, Itàlia, incorporat, des del 1923, a la ciutat de Venècia.
És establert al damunt de cinc illes separades per un gran canal i rius menors Hi ha la basílica bizantina de Santa Maria segles VII-XII, amb rics mosaics Té una indústria molt important de vidres des del segle XIII, moment en què els forns de vidre situats a Venècia foren traslladats a Murano per evitar perills a la ciutat El cristall obtingut en aquests forns té la qualitat d’ésser molt lleuger i, a causa de la necessitat d’ésser polit lentament, es presta a ésser treballat al pinzell Al segle XIII existí ja un comerç important d’aquest cristall amb el Pròxim Orient i amb tot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina