Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Joan Brotat i Vilanova
Pintura
Pintor.
En la primera època, fins 1957-58, oferí un món ingenu, poblat d’éssers senzills, innocents, en actituds hieràtiques, a través d’una pintura plana, frontal i barroca, amb regust medievalitzant i un tast naïf Evolucionà vers una visió turmentada i tenebrista i, més tard, vers una gamma suau, d’una certa serenitat, en la qual subsisteix, però, el drama El 1961 rebé el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria
Coventry Kersey Dighton Patmore
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Dedicat a una poesia molt intimista, arribà a crear temes d’una gran profunditat lírica El poema The Angel in the House 1854-56 palesa el seu ideal prerafaelita Convertit al catolicisme, la seva obra poètica evolucionà vers un erotisme de tema religiós The Unknown Eros , 1877 Però sobretot excellí —amb un vers musical que recorda l’estil de DG Rossetti— en la descripció d’escenaris naturals i en les projeccions d’un context domèstic
Luci Juni Columel·la
Història
Literatura
Escriptor llatí.
Fou militar a Síria i propietari rural a Itàlia En resta el llibre segon d’un resum sobre agricultura De arboribus i el tractat Adversus astrologos Vers l’any 60 escriví De re rustica , en 12 llibres hi defensa l’agricultura com a base de la societat romana el llibre desè, sobre els jardins, és escrit en vers, com a complement de les Geòrgiques de Virgili, on no és tractat aquest tema
Guillem IV de Tolosa
Història
Comte de Tolosa i de Carcí (~950-~1037), fill i successor de Ramon III i de Garsenda de Narbona.
Vers el 975 es casà amb Arsenda d’Anjou, i vers el 990 amb Emma de Provença, que li aportà en dot el marquesat de Provença amb els comtats de Forcalquier i Aurenja Amb Ramon III de Roergue féu un tractat de repartiment pel qual es reservà, entre altres coses, una part del comtat de Nemze Nimes, que des de llavors fou anomenat comtat de Sant Gèli, perquè encloïa l’abadia d’aquest nom
José Miguel Gràcia Zapater
Literatura catalana
Poeta, articulista i creador plàstic.
Economista d’ofici, és autor dels poemaris Davall d’una olivera 1999, Reflexions i abstraccions-XXXIII poemes 2005, Fets i temps de la Codonyera 2005 i Vers a vers a Barcelona 2005 El 2004 presentà l’exposició Finestrons i finestretes , conjunt de peces plàstiques on es fusionen textos poètics, fotografies i fustes velles Collabora com a articulista en català a les revistes Temps de Franja i La Comarca d’Alcanyís, i al Diario de Teruel
mètrica
Música
Organització del ritme en unitats temporals de nivells diferents relacionades entre si.
Per poder parlar de mètrica, com a mínim una d’aquestes unitats temporals ha d’ésser un pols regular Els diferents nivells d’unitats temporals nivells de pulsacions, i les seves relacions generalment binàries i ternàries configuren el sistema mètric El sistema mètric permet d’entendre i mesurar el mateix ritme que l’ha generat, és a dir, el ritme dona les pautes per a mesurar-lo, i mesurar-lo vol dir entendre’l Generalment, la pulsació que es pren com a base s’anomena temps , les pulsacions que la divideixen s’anomenen subdivisions i l’agrupació dels temps en una unitat més gran s’anomena…
Serraperera
Barri
Barri perifèric de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), sorgit vers el 1967 al NW del nucli urbà.
Format per grans blocs d’habitatges, és ciutat dormitori de les zones industrials més properes
Santa Creu de Creixà

Vista de l'església de la Santa Creu de Creixà
© Patrimonifunerari.cat
Església
Antiga església i antic terme del municipi de Piera (Anoia), al sector oriental del terme, vers Masquefa.
L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau , i en algunes ocasions Santa Maria o Santa Creu i Santa Maria de Palau El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII Fou primitivament sufragània de Piera 1184 Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII
sinistrors | sinistrorsa
Botànica
Dit de les tiges i òrgans volubles que mirats des de l’àpex giravolten vers l’esquerra.
Camorra
Història
Associació secreta de malfactors sorgida a Nàpols al segle XVI vers la fi de la dominació hispànica.
Tenia lleis, argot i tribunals propis i era dividida en diversos graus Controlava el món de la delinqüència Sota el govern de Ferran II de les Dues Sicílies 1831-59 fou utilitzada com a policia secreta, així com a l’entrada dels garibaldins 1860 tanmateix, aviat hom n'inicià la dissolució, aconseguida pràcticament el 1883
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina