Resultats de la cerca

Professor de geografia física a Suïssa Friburg i Lausana del 1896 al 1912, passà aquest darrer any al Collège de France, a París La seva obra es compon principalment de treballs sobre geografia humana La géographie humaine 1910, Géographie de la France 1920-26 i Géographie de l’histoire 1921 Viatjà per Pèrsia, la Mediterrània, el Canadà i l’Extrem Orient, estudiant problemes dels països que visità, com els que recull en el seu llibre L’irrigation dans la Péninsule Ibérique et dans l’Afrique du Nord 1902

Rebé la influència del cubisme, que combinà amb el decorativisme oriental en pintures de paisatges al llarg dels seus nombrosos viatges i n'accentuà l’aspecte tràgic en una sèrie de pintures a propòsit d’un viatge a la península Ibèrica 1917 Del 1917 al 1932 es dedicà a paisatges imaginaris i a la figura humana amb un expressionisme d’influència bizantina i del fauvisme També féu gravats i escultures, la composició mural La tragèdia Palais de Chaillot, 1937, L’hivern i Visita a Venècia Musée d’Art Moderne, París

Nebot de Joana de Borja germana de Calixt III, muller de Mateu Martí Establert a Roma, prop de Roderic de Borja, era cubiculari pontifici quan el 1473 fou nomenat bisbe de Sogorb, diòcesi que no visità mai Creat cardenal per Alexandre VI el 1496, el 1497 rebé en comenda el bisbat de Bagnorea El 1498 renuncià el bisbat de Sogorb a favor de Joan Marrades, mort el qual 1499 el reprengué, i el tornà a renunciar el 1500 a favor del seu nebot Gilabert Martí Ferran II ennoblí la seva família

D’origen modest, féu primer de tapisser Visità París, Itàlia, Bèlgica —on s’inicià en la tècnica de Constantin Meunier— i Espanya, on fou impressionat per El Greco Exposà a París i a Barcelona 1917 Influït per Rodin, ha deixat una obra potent, concisa i pessimista La seva època més rica va del 1904 al 1924 L’hivern de la vida, Al peu de les ruïnes, L’abandonat, El menyspreat , etc Autor del monument als morts de Ribesaltes La seva Pietat , realització primerenca, és considerada una obra mestra

Compromesa en matrimoni amb el primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, l’infant Joan 1370, després de la renúncia prèvia a tot dret de successió a la corona francesa, sortí de París el 1371, cap a Barcelona, però en arribar a Besiers emmalaltí greument de disenteria Els metges francesos demanaren ajut a l’infant Joan —que havia anat a Perpinyà a rebre-la—, el qual hi trameté tot seguit els seus Joana li escriví pregant-li que l’anés a veure, i aquest la visità, d’incògnit, el 15 d’agost Morí l’endemà

El 1618 professà al convent de Santa Caterina de Barcelona, on estudià filosofia Completà la formació i féu teologia al collegi de Sant Miquel de Solsona, d’on fou professor el 1628 El 1639 era professor de teologia a Barcelona i obtingué el títol de mestre de teologia el 1645 Tingué altres càrrecs dins l’orde, com secretari de visita, prior de Vic 1644 i de Barcelona 1649 És autor d’un comentari llatí sobre De scientia Dei i De Trinitate de Tomàs d’Aquino, conservat manuscrit a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Fou refet el 1829 Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars 1817-1935, esporàdiques 1936-54 i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II a Maó, el 1860

A prop del poble de Marçà hi ha l’antic convent de servites de Sant Marçal, en ruïnes, que fou fundat el 1611 Aquest convent es degué bastir sobre una capella o ermita del mateix nom, molt més antiga, de la qual es té notícia des de l’inici del segle XIV En la visita que féu el bisbe de Tortosa Francesc de Paolac a la parròquia de Santa Maria de Marçà l’any 1314 es fa esment de la capella de Sant Marçal, que tenia com a donat Antoni Tinyós

Malauradament no s’han conservat notícies documentals d’aquesta església En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Salvador de Toló, consta la capella de Sant Isidre de la masia de “Puigredon”, que figura encara l’any 1904 dins de la mateixa parròquia De l’església de Sant Isidre de Pesquiró només es conserven part del mur sud i l’angle sud-oest, i alguns elements dels altres murs, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, construït amb un aparell de cÀrreu irregular, molt rústec de datació imprecisa

Aquesta escola demostra el pregon arrelament del budisme dins la mentalitat xinesa Des de la seva primera visita a Nanquín fins a la mort, Zhiyi estigué molt ben relacionat amb els emperadors Féu una interpretació original del Sutra del Lotus , posant l’esperit com a realitat absoluta, indiferenciada i immanent en tot, de la qual tot emana, tant la natura impura com la pura natura del Buda Per això no hi ha una diferència essencial entre els budes i els éssers vius, i sempre és possible el pas d’un estat a l’altre