Resultats de la cerca
Es mostren 1780 resultats
Jens Christian Skou
Bioquímica
Bioquímic danès.
Estudià a la Universitat de Copenhaguen, i es doctorà 1954 a la Universitat d’Århus Dinamarca, on fou professor de fisiologia i biofísica Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències danesa, i rebé diversos guardons Leo Prize 1959, Novo Prize 1964 i, el 1997, el premi Nobel de química pel descobriment del primer enzim transportador d’ions, anomenat ATPasa ATP fosforhidrolasa i responsable de mantenir el balanç dels ions Na + i K + en les cèllules vives
Avant
Setmanari
Setmanari aparegut a València entre el 1930 i el 1931 com a portaveu de l’Agrupació Valencianista Republicana.
Era redactat íntegrament en català En sortiren 32 números a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda Dirigit per Adolf Pizcueta, en foren collaboradors, entre d’altres, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador i Enric Duran i Tortajada mantingué una línia política democràtica, d’esquerra burgesa, i dedicà una bona part dels seus esforços a postular l’obtenció d’un estatut d’autonomia del País Valencià
Santiago Sobrequés i Vidal
Historiografia catalana
Medievalista i professor.
Vida i obra Fill de mestres membres del claustre de l’Escola Normal de Girona, fou amic, company d’estudis i collaborador de Jaume Vicens i Vives Els seus mestres foren Pere Bosch i Gimpera i Antonio de la Torre Es llicencià en història i dret a Barcelona 1933, i es doctorà a Madrid 1950, amb una tesi sobre els Margarit i l’Empordà Des del 1933 fou professor d’història i geografia –catedràtic des del 1941– als instituts de Terrassa, Màlaga, la Seu d’Urgell, Figueres i Girona De l’últim en fou director entre el 1960 i el 1969 El 1969 s’incorporà al collegi universitari de Girona i, dos anys…
perdiu

perdiu
ruk1n (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 34 cm, que té plomatge conspicu, amb les parts superiors de color gris rogenc, les galtes i la gola blanques i limitades per una franja negra, i les potes i el bec vermells.
És gregària, sedentària i apreciadíssima com a peça culinària i de caça Habita a la península Ibèrica, al sud de França, al NW d’Itàlia, al sud de la Gran Bretanya, a Còrsega i a les Balears excepte a Formentera El mercat de perdius vives a Vilanova de Meià és l’únic a Catalunya i se celebra anualment el dia 11 de novembre Sant Martí, amb diversos actes populars Hi assisteixen gent de moltes comarques catalanes i fins i tot d’Aragó
fuseller vermell
Història
Militar
Membre dels dos regiments de tropa lleugera catalana de setze a trenta-sis anys.
Sota el comandament del coronel Francesc Martí d’Ardenya, a partir del desembre del 1791, davant els esdeveniments revolucionaris de França i després del fracàs de la lleva de quintes a Catalunya Anomenats així pel color de la indumentària, els fusellers vermells reberen instrucció durant el 1792 i prengueren part a la campanya del general Ricardos al Rosselló 1793, comandats pel coronel futur capità general Joan Miquel de Vives Coneguts amb el nom de rouges , foren temuts per l’exèrcit republicà francès
Societat Arqueològica Valenciana
Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada el 1871 a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la preshistòria del País Valencià.
Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño
Joseph Denifle
Cristianisme
Historiador de l’Església austríac.
Dominicà, amb el nom de Heinrich Suso, fundà el 1885, amb el P Ehrle, l’Archiv für Literatur und Kirchengeschichte des Mittelalters Els seus treballs de més importància fan referència als místics alemanys i sobretot a la història de les universitats cal destacar-ne els 6 volums del Chartularium Universitatis Parisiensis 1890-97, en collaboració amb E Châtelain La seva investigació sobre l’evolució teològica de Luter Luther und Luthertum, in der ersten Entwicklung quellenmässig dargestellt , 1904-06 suscità vives polèmiques
José María de Palacio y de Palacio
Historiografia
Doctor en medicina i historiador.
Marquès de Villarreal de Álava i de Casa Palacio Especialitzat en el tema dels jueus valencians relacionats amb Colom, la inquisició és autor, juntament amb Miguel de la Pinta y Llorente, de Procesos inquisitoriales contra la familia de Luis Vives , 1964 i la Bíblia incunable de València Publicà també Contribución al estudio de los burgueses y ciudadanos honrados de Cataluña 1957 i La Maison royale des deux Siciles, l'ordre constantinien de Saint Georges et l'ordre de Saint Janvier 1964
Estudis Franciscans
Revista mensual d’estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d’Esplugues el 1907.
El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947 Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya Ha pres denominacions diverses Revista de Estudios Franciscanos 1907-13, Estudios Franciscanos 1912-22, Estudis Franciscans 1923-36 i Estudios Franciscanos des del 1947 Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó 1913, Miscellània tomista 1924, Franciscàlia 1928, i Miscellània lulliana 1935 La collecció consta de més de setanta-quatre volums
Pere Picó i Rius
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Escriptor.
Es doctorà en teologia 1789 a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles 1796-99 Traslladat a Xàtiva 1799, hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic 1806-12 Escriví l’idilli Los pescadores 1795, l’ègloga La tranquilidad 1798, Discurso sobre la educación 1804, alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos 1818 Traduí al castellà Introducción a la sabiduría 1791 de Joan Lluís Vives
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina