Resultats de la cerca
Es mostren 5766 resultats
heliozous
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes amb el cos cel·lular dividit en un ectoplasma molt vacuolitzat i un endoplasma amb un nucli o més d’un.
Tenen axopodis disposats radialment al voltant del cos i proveïts sovint d’un exoesquelet silícic Habiten a les aigües dolces, bé que n'hi ha de marins Presenten una reproducció alternant, sexual o asexual, i es nodreixen d’altres protozous
Mindaugas
Història
Primer rei de Lituània (1253-63).
Fill de Ringaudas, unificà les tribus lituanes ~1236, es convertí al cristianisme ~1250 i es féu coronar rei 1253 S'annexà els territoris al voltant del Dnièper i el Dvina i combaté els cavallers germànics Morí víctima d’una conspiració
Daily Express
Periodisme
Diari britànic fundat el 1900 per Arthur Pearson.
Introduí les tècniques periodístiques nord-americanes El 1958 ocupà el segon lloc en importància, després del Daily Mirror , amb un tiratge superior als quatre milions d’exemplars posteriorment s’estabilitzà al voltant dels dos milions 1 988 339 el 1985
Josep Gravalosa i Geronès
Música
Compositor i flabioler.
Formava part, juntament amb Juli Garreta, que influí fortament sobre seu, de l’orquestra de cambra de Sant Feliu de Guíxols al voltant de l’any 1912 Ha escrit sardanes notables, entre les quals es destaquen La penitent i Somniant
Albert Gironès Biarnés
Vela
Regatista.
Membre del Club Nàutic Sitges, fou campió d’Europa de catamarà hobie cat 18 F 1996 i campió del I Obert d’Espanya hobie cat 18 F 1997 Dedicà dos anys de la seva vida a navegar al voltant del món
cartaginès | cartaginesa

L’expansió dels cartaginesos
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble, dit també púnic, d’arrel fenício-semítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago i l’estat que fou format al seu voltant, a l’actual territori de Tunísia.
Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’Àfrica, a l’oest de Cartago…
Soternes
Partida
Partida i antic llogaret del municipi de València (Horta), a l’W de la ciutat, vora la creu de Mislata, prop del límit amb els termes de Mislata i de Xirivella.
S’originà al segle XV al voltant del santuari de Sant Miquel que és l’únic que resta de la població Per tal com n’eren senyors els Cerdà de Tallada, al segle XVII el lloc rebé també el nom de Cerdanet
Santa Maria del Camí
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), situat en la confluència de la coma de Santa Maria i l’Anoia, vora la carretera N-II, dins l’enclavament (i antiga quadra) de Santa Maria del Camí (0,44 km2), estès a l’esquerra de l’Anoia i separat del nucli principal pel terme de Copons.
Sorgí al voltant de l’antic monestir de Santa Maria del Camí, que serví de parròquia des del 1868, que fou creada, fins el 1919, que fou bastida l’actual Al s XIX formà municipi amb el lloc de Castellnou del Camí
el Canyeret
Barri
Barri de Lleida, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrats, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, cosa que fou enllestida el 1971.
Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del s XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs
Castellammare del Golfo
Ciutat
Ciutat de la província de Trapani, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la costa de la mar Tirrena, al centre del golf de Castellammare Centre agrícola i pesquer És bastida al voltant de l’antic castell on el 1411 es refugià la reina Blanca I de Navarra, assetjada per Bernat de Cabrera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina