Resultats de la cerca
Es mostren 6096 resultats
Carles I de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1467-77).
Fill i successor de Felip el Bo, el qual, el 1465, el constituí lloctinent general seu i li abandonà el govern Participà en la Lliga del Bé Públic contra Lluís XI de França, i, pel tractat de Conflans 1465, aconseguí la restitució de les viles de Somme cedides temporalment al seu pare pel tractat d’Arràs i el protectorat borgonyó sobre Lieja Derrotà definitivament els liegesos ajudats per Lluís XI a Brusthem 1467 pel tractat de Péronne 1468, el rei es comprometé a collaborar en la repressió de Lieja i eximí Flandes de la jurisdicció del parlament de París La…
Worms
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la riba esquerra del Rin.
Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al segle IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del segle V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder…
Corbós
Masia
Castell
Masia i antic castell del municipi de Sornià (Fenolleda), prop del llogaret d’Arçar, al vessant septentrional del roc del Rosselló, al fons de la vall de l’Adasig, a la dreta del riu.
Existia ja al s XI
Espadella
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell (roca d’Espadella) del municipi d’Àger (Noguera), prop de Corçà, esmentat ja al s XI.
Nanning
Ciutat
Capital del zizhiqu de Guangxi Zhuang, Xina, a la regió del Centre-sud, situada a la vora del Xi Jiang.
És el principal centre del tràfic ferroviari amb el Vietnam i un important centre comercial, especialment agrícola fruites i canya de sucre
Tongchuan
Ciutat
Ciutat del sheng de Shaanxi, Xina, situada uns 90 km al N de Xi’an, vora un afluent del Weihe.
herbatge
Dret català
Del segle XI al XV, dret senyorial que hom pagava per a poder portar a pasturar bestiar en territoris dominicals.
El cobrava també el rei en els territoris de domini propi, no pertanyents a baró, en proporció als caps de bestiar
cristianíssim | cristianíssima
Història
Tractament inherent a la dignitat del rei de França des que el 1469 fou donat pel papa a Lluís XI.
La tradició, però, el fa remuntar al baptisme del rei Clodoveu I
ars dictandi
Història
Títol genèric dels tractats de retòrica epistolar utilitzats a les cancelleries i notaries medievals, especialment del segle XI al XV.
Contenien regles i exemples formularis i concernien la salutació salutatio , el preàmbul arenga i l’elocució elocutio o cos del document, amb preceptes sobre gramàtica, construcció, figures retòriques, sentències i el cursus o cadència La tradició oral remuntava a Cassiodor i tenia arrels ciceronianes D’ençà que Alberto di Mora, després papa Gregori VIII, ho posà per escrit, influí en totes les cancelleries Entre els més divulgats hi ha els de Guido Faba, Lorenzo d’Aquileia, Conradus de Mure, Ludolfus de Hildesheim i Pietro della Vigna, influent encara en la cancelleria catalana del s XV