Resultats de la cerca
Es mostren 9878 resultats
Ilya Kabakov
Art
Artista ucraïnès.
Viu i treballa a Nova York, Moscou i París Durant molts anys treballà com a illustrador de llibres, la majoria per a infants Entre el 1992 i el 1993 impartí classes a l’acadèmia de belles arts de Frankfurt Ha treballat en l’escenografia i els vestuaris de l’òpera Life with an Idiot Amsterdam, 1992 i fou un dels artistes seleccionats a la Documenta IX de Kassel 1992 Utilitza diferents suports, com sèries de dibuixos, àlbums, teles, installacions d’objectes L’exposició Op Het Dak/Sur le toit , al Palais des Beaux Arts de Brusselles 1996, mostrava una installació amb el mateix nom Treballa sobre…
Turgut Özal
Política
Polític turc.
Enginyer elèctric, actuà com a supervisor en la construcció de preses hidroelèctriques a Turquia i fou empleat del Banc Mundial a Washington 1971-73 El 1983, després del retorn del pluralisme a Turquia, fundà el Partit de la Mare Pàtria, conservador, amb el qual s’imposà en les eleccions generals celebrades aquell any i accedí al càrrec de primer ministre El 1987, després d’una reforma constitucional, Özal fou reelegit El 1989 fou elegit president de la república, el primer civil que ocupava aquest càrrec a Turquia després de Bayar Özal impulsà les reformes econòmiques de mercat i l’…
Josep Maria Pujol i de Barberà
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892 a Barcelona, fou arquitecte del ministeri de finances 1893-97 a Barcelona, Múrcia, Granada i Còrdova arquitecte municipal de Tarragona 1897-1939 i de la comissió provincial de monuments, reconstruí la Torre dels Escipions i diverses dependències del monestir de Poblet Cronista oficial de la ciutat de Tarragona el 1924 Construí l’escorxador 1902, el mercat central 1915, el dipòsit d’abastament d’aigües de l’Oliva 1931 i la xarxa de clavegueres de Tarragona Com a obra més important per a la ciutat redactà el pla d’eixample del 1922, que ha dirigit el creixement de Tarragona fins…
Domènec Porta
Cristianisme
Abat de Poblet (1502-26).
Era doctor en teologia i catedràtic de Lleida, quan fou tramès a Roma 1502 per gestionar del papa que els abats de Poblet fossin trianuals Havent mort entretant l’abat Joan Boada, fou elegit abat estant a Roma, i canviant radicalment de parer es féu confirmar com a abat perpetu a causa d’això el seu govern fou sovint excessivament tolerant amb tots El seu govern fou, però, profitós emprengué grans obres al monestir en les muralles, en l’ordenació d’aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre El 1503 fou nomenat procurador general de l’orde i rebé la vista…
Ramon Peypoch i Pich
Història
Política
Polític i periodista.
Estudià peritatge químic i fou president de l’Escola Catalana Mossèn Cinto i fundador i director de la revista Ciència 1926-33, a la primera època Des del 1913 milità en diverses organitzacions catalanistes fins el 1922, que ingresà a Acció Catalana, de la qual fou secretari general També fou gerent de La Publicitat des del 1935 i membre del Consell d’Economia de Catalunya Fou membre fundador de la Societat de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans Després de la guerra civil, s’exilià el 1939 a França, i el 1942 a Mèxic Allà treballà en la fabricació d’…
Melchor Navarra y Rocafull
Història
Alt funcionari reial.
Duc de la Palata i marquès de Tolva Estudià lleis a Salamanca Fou assessor de la governació general d’Aragó, membre del Consell Collateral de Nàpols 1660, fiscal del Consell d’Itàlia, i vicecanceller del Consell d’Aragó 1671 i de la junta de govern durant la minoria de Carles II El 1680 fou nomenat conseller dels consells d’estat i de guerra i virrei del Perú 1680-91 Nomenat de nou vicecanceller del Consell d’Aragó, el 1690 morí abans de poder embarcar-se per retornar a la península Ibèrica El seu virregnat fou eficaç limità la immunitat eclesiàstica, fomentà els estudis a la Universitat de…
Jacques-Christophe Naudot
Música
Compositor i flautista francès.
Fou un flautista i professor molt conegut a París, especialment als cercles aristocràtics, on tingué nombrosos alumnes Com a maçó, fou elegit superintendent de música de la lògia Com a instrumentista, assolí grans èxits fou un dels primers a emprar un nou tipus de flauta, instrument per al qual compongué concerts, sonates a quatre, minuets per a trompes i altres obres de cambra Entre el 1726 i el 1740 publicà la major part de les seves obres per a flauta En els seus concerts per a flauta, opus 11, s’aprecia l’habilitat de Naudot en la construcció i exposició d’aquesta forma…
,
Gregorio Modrego y Casaus
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Tarassona, on fou ordenat 1914 i on fou canonge i professor de Sagrada Escriptura Bisbe auxiliar del cardenal Gomà, a Toledo 1936, hi restaurà el culte mossàrab El 1943 succeí, a Barcelona, l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara Sota el seu pontificat se celebraren congressos diocesans catequístic, litúrgic, d’Acció Catòlica, etc i, sobretot, un Congrés Eucarístic Internacional 1952, fruit del qual fou la construcció d’un barri d’obra social anomenat les Cases del Congrés El 1964 fou nomenat arquebisbe-bisbe, en adquirir la diòcesi de…
Ctesifont
Història
Capital de l’imperi dels parts, a la vora esquerra del Tigris, prop de l’actual Bagdad, al sud d’aquesta ciutat.
En fou l’origen un campament militar part, alçat contra Selèucia del Tigris Trajà i Antoní Pius la prengueren, i Septimi Sever la incendià el 197 Conquerida per Ardašir 224, s’hi inicià la dinastia sassànida Durant les lluites entre Cosroes i Bizanci la ciutat fou assetjada, però al capdavall foren els àrabs els qui la prengueren i posaren fi a l’imperi sassànida El palau reial, la meitat del qual fou destruïda durant la Primera Guerra Mundial, és un dels monuments arquitectònics sassànides més importants de pla rectangular, es caracteritza per l’enorme iwan o sala de les audiències públiques…
Museu de la Vida Rural

Vista del conjunt d’edificis que conformen el Museu de la Vida Rural
© Museu de la Vida Rural
Museu
Museologia
Institució museística creada l’any 1988 a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) per la Fundació Lluís Carulla.
Aplega una destacada collecció etnogràfica i mostra les característiques de la vida tradicional a les viles i als pobles rurals catalans, fent especial esment a la pagesia i a les arts i oficis tradicionals de Catalunya, sense oblidar la modernització del camp durant el segle XX i les conseqüències del procés L’any 2009 obrí les portes totalment remodelat El nou museu modernitza el discurs museogràfic i duplica la superfície expositiva, amb la construcció d’un nou edifici annex a l’original, i remodela l’antiga masia del segle XVII Presenta l’evolució de la vida agrícola i…