Resultats de la cerca

La seva activitat, segons la documentació conservada, es desenvolupà des del principi del segle XVII fins al final del XVIII El seu nom original era Danican El nom Philidor, pertanyent ja al primer músic conegut de la família, l’oboista Michel Danican ~1600-1659, deriva de Filidori, un oboista italià el nom del qual, pel que sembla, inspirà a Lluís XIII la comparació Jean Danican ~1620-1679, possiblement fill o germà petit de Michel, fou oboista a La Grande Écurie i també compositor No s’ha conservat cap obra seva Els fills de Jean, André Danican Philidor, conegut com l’Aîné , i Jacques…

Fundat al setembre del 1927, nasqué impulsat per la Joventut Republicana de Lleida Fou dirigit, entre d’altres, per Humbert Torres, i promogué els esports de contacte a la ciutat de Lleida El 1927 organitzà les primeres vetllades pugilístiques al camp d’esports Els anys trenta també organitzà vetllades, en categoria sènior i infantil, a la Violeta, al Teatre Municipal dels Camps Elisis i a La Paloma En aquella època destacaren púgils com Isidre Sentís, Moreno, Labella i Miquel Rosell, campió de Catalunya El 1940 es refundà com a Boxeo Club de Lérida Fou dirigit per Víctor Colomé i seguí…

Fou fundada el 1948 com a penya barcelonista Durant la dècada de 1950 creà un equip ciclista que disputà la Volta a Catalunya, entre altres curses, integrat per figures com Joan Crespo, Francesc Masip, Miquel Poblet, Josep Serra, Alfred Esmatges i José Pérez Francés Patrocinà l’equip de tennis de taula del Sersan 1979-83, que el 1979 havia retornat a la màxima categoria Amb la incorporació de jugadors com Josep Maria Palés, Salvador Moles, Lluís Calvo o Ismael Caymel, guanyà el Campionat de Barcelona 1980, 1981, 1982, el d’Espanya 1981 i la Lliga 1981 També fou subcampió de Lliga 1980, 1982 i…

Baró de Montesquiu, senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer IV d’Oms Fill de Berenguer III d’Oms El 1399 fou armat cavaller a Saragossa Contestà el 1406 a la cort de Perpinyà el famós parlament de Martí I, en nom dels cavallers i homes de paratge Durant l’Interregne fou partidari de la successió del príncep Lluís d’Anjou fill de Violant, filla de Joan I de Catalunya-Aragó i antiurgellista acèrrim Fou un dels quatre capitosts de la maniobra francòfila del braç reial de cavallers i donzells al parlament del Principat 1410 Del consell després de Ferran I 1413, lluità contra Jaume II…

Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació enviats a Madrid Hi era en…

Filla d’una família de classe acomodada, a sis anys començà a rebre lliçons de violí de N Rialp, el seu avi, i continuà els estudis musicals amb Lluís Molist Aviat donà mostres d’una destresa poc habitual En una estada que C Carré i la cantant A Patti feren a Barcelona sentiren la petita Sanjuan, i Carré volgué convertir la jove violinista en alumna seva El 1871 viatjà durant un any per França, Suïssa i Alemanya, tot seguint les gires de Carré El 1872 debutà com a solista als concerts de Baden Tocà juntament amb H Vieuxtemps, C Sivori i H Leonard, i posteriorment actuà a Barcelona en concerts…

Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i entre els…

La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en diverses…

Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca, aparegué…

Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria 1912-36 i Ricard Sanmartín i Bargues 1940-72 Publicà alguns números extraordinaris 1914-23 dedicats a festes locals Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39 Hi collaboraven, entre d’altres, Maximilià Thous, Bernat Morales, Severí Guastavino, S Rusiñol, Francesc Caballero, F Almarche, Hernández Casajuana, B Ortín, C Salvador, Sanchis Sivera, D Martínez Ferrando, Lluís Bernat, Miquel Duran, Navarro Cabanes i Josep Serred L’illustraven Ignasi Pinazo, J Benlliure,…