Resultats de la cerca
Es mostren 58707 resultats
feixurar
Dret català
Posar fites per senyalar la delimitació (d’una propietat o d’un territori més extens).
estílion
Anatomia animal
Punt somàtic lateral situat en el punt més baix de l’apòfisi estiloidea del radi.
clorur d’estany
Química
Sòlid cristal·lí, d’aparença greixosa, soluble en aigua i en els dissolvents orgànics més corrents.
Hom l’obté per l’acció, en calent, de l’àcid clorhídric concentrat sobre l’estany És emprat en tintoreria com a agent reductor, en l’estanyada per galvanotècnica, en l’obtenció de pigments, en soldadura, etc
labiat | labiada
Botànica
Que té la corol·la o el calze amb un llavi o, més sovint, amb dos.
intercadència
Medicina
Fenomen consistent en la presència d’una pulsació addicional més fluixa entre dues pulsacions normals.
infern
Religió
Lloc del més-enllà, en contraposició amb el cel, destinat a les penes dels damnats.
Totes les religions posseeixen una descripció pròpia de la geografia funerària, la qual cosa fa impossible de donar-ne una caracterització unitària El camí de l’infern va, en la mitologia germànica, a través de valls tenebroses i del riu de la mort el retorn és pràcticament impossible El budisme té un total de 136 inferns, que són freds o calents, d’acord amb el tipus de càstig, i no s’hi veu mai el sol Una altra representació de l’infern va lligada a la creença en un judici final parsisme, judaisme, cristianisme i islamisme En algunes religions hi ha una durada limitada de les penes de l’…
imperium
Història
A l’antiga Roma, poder de comandament del més alt magistrat (cònsol, pretor, dictador, etc).
L' imperium comprenia el poder militar, civil i judicial
hidra
Religions de Grècia i Roma
Monstre mitològic de molts caps, tallat un dels quals li’n naixien dos o més.
Criat per Hera a les zones pantanoses de Lerna, a l’Argòlida, la seva mort constituí un dels treballs d’Hèracles En heràldica és representada per una serp de set caps, ales de ratapinyada i potes d’àguila, posada de perfil
heterocíclic | heterocíclica
Química
Dit del compost cíclic que conté, en un o més dels seus anells, un heteroàtom.
Són composts heterocíclics la majoria dels alcaloides, dels pigments i colorants naturals, dels àcids nucleics i alguns antibiòtics Les primeres bases de la teoria de l’estructura dels composts heterocíclics foren fixades el 1869 per W Körner, que establí l’analogia existent entre el benzè i la piridina, i proposà per a aquesta darrera una fórmula cíclica semblant a la que AKekulé atribuí el 1865 al benzè
gúbia
Gúbies
© Fototeca.cat-Corel
Oficis manuals
Enformador amb el tall en forma de mitja canya, més o menys oberta o tancada.