Resultats de la cerca

Durant la República milità en el partit regionalista i fou regidor de l’ajuntament de Palma Després de la guerra entrà en contacte amb el grup democratacristià de Jiménez Fernández i el 1962 assistí a la reunió de l’oposició a Munic Com a advocat gaudí d’un gran prestigi Tractadista de dret civil balear, tingué una actuació destacada en defensa del dret foral al congrés de Saragossa 1947 Fou degà del Collegi d’Advocats de Balears 1956-61

Socialista, entrà el 1921 en el partit comunista i viatjà per l’Àfrica, els EUA i la Xina 1954 En la seva producció narrativa predominen els temes de conflictes socials i l’emancipació de les dones Náměstí republiky ‘Plaça de la República’, 1914, Nejkrásnější ‘El món més bonic’, 1923 Prehrada ‘El pantà’, 1932 Siréna 1935, Haviřská Balada ‘La balada del miner’, 1938 La major part de les seves novelles han estat traslladades al cinema Escriví també reportatges periodístics

L’amistat amb el socialista Kuusinen, més tard cap del partit comunista finlandès, radicalitzà el seu pensament estètic i polític cap al materialisme dialèctic, actitud que marca els seus primers reculls Min dikt , ‘La meva poesia’, 1921 Hårda Sånger , ‘Cançons dures’, 1922 Stenkol , ‘Carbó’, 1927 Amb Stark men mörk ‘Fort, però ombrívol’, 1930 passà per l’experiència dadaista La seva prosa és representada per Onnela 1925, Janne Kubik 1932, etc Té algunes produccions escrites en llengua finlandesa

Era canonge de la catedral de Barcelona Se significà com un dels més destacats partidaris de les autoritats franceses, durant la guerra dels Segadors Amb Josep Fontanella i Josep d’Ardena, formà la facció enemiga de Josep Margarit Fou confident del lloctinent La Mothe-Houdancourt 1642-44 i dels seus successors Amenaçat de mort pels contraris al partit francès, el govern de París el cridà per sostreure'l als atacs 1647 i el cobrí d’obsequis

Mort aquest, JRuiz Jiménez el succeí el 1969 com a president i inspirador del partit, que se situava a l’esquerra de la democràcia cristiana i exigia reformes socioeconòmiques profundes Denominat del 1964 al 1975 Unión Demócrata Cristiana i, després, Izquierda Democrática, el 1976 fou membre de la Coordinación Democrática dels partits antifranquistes i el 1977 formà part de la Federación de la Democracia Cristiana compartint-ne el fracàs electoral, només obtingué 4 senadors Es dissolgué el 1979

Fill del dictador Omar Torrijos Membre del Partit Democràtic Revolucionari, l’any 1999 n'esdevingué secretari general En les eleccions presidencials del 2004, obtingué una victòria important, que el menà a la presidència, des d’on impulsà uns plans de lluita contra la pobresa i l’atur Malgrat això, l’ampliació del canal i els programes per a lluitar contra la corrupció i el crim organitzat eren els problemes més importants heretats per la seva administració

Fou crític teatral i director de la revista “Nuestro Tiempo” 1901-1927 Milità al partit conservador i fou diputat per Alacant, Xàtiva, Valls i LLeida fins el 1923 Amb l’adveniment de la Dictadura es retirà de la política Publicà Los sucesos de España en 1909 1910-11, El proceso Ferrer ante las Cortes 1911, La cuestión catalana desde el punto de vista español 1919, La crisis exterior de la peseta 1930 i La caída de la Monarquía 1931

Diputada pel Partit Radical a les Corts Constituents de 1931-33 El 1936 publicà El voto femenino y yo , on recollia les seves intervencions a les Corts defensant el dret de vot per a les dones Desplegà una gran activitat a favor dels drets de les dones i aplegà algunes conferències en el llibre El derecho de la mujer 1936 Més tard publicà la biografia de Concepción Arenal i de Sor Juana Inés de la Cruz

Milità en el partit moderat, i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Presidí l’Ateneu Català 1871 i l’Ateneu Barcelonès 1878 Defensor del manteniment del dret català, publicà Prontuario de las acciones 1856, Necesidad de la libertad de testar 1859, Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos 1882

Membre del partit progressista, participà en la revolució del 1854 i en l’intent d’insurrecció del 1866 Després de la revolució del 1868 fou encarregat de gestionar la candidatura a la corona espanyola de Ferran de Portugal Acceptà la Primera República, i el 1876 fou desterrat pel seu ajut a Ruiz Zorrilla Fundà La Soberanía Nacional i fou director de La Ilustración Española y Americana És autor de Las luchas políticas en la España del siglo XIX 1879