Resultats de la cerca

Roger Daltrey veu, Pete Townshend guitarra, Keith Moon bateria i John Entwistle baix feren de The Who un dels referents del rhythm-and-blues dels anys seixanta i el convertiren en la icona musical del moviment mod , tot i que després canviaren d’estil Londinencs de classe treballadora, aparegueren en el panorama musical amb un so de guitarres i baix agressiu i una actitud violenta dalt l’escenari, amb cançons que esdevingueren himnes generacionals, com My generation , The kids are allright o Won’t get fooled again El geni creatiu de Townshend també fou el responsable de les òperes rock Tommy…

Jugava de defensa central i de mig defensiu Es formà al planter del Club de Futbol Badalona i la temporada 1965-66 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Fou cedit a la Unió Esportiva Lleida 1966-67, l’Olot 1968-69 i el Sant Andreu 1969-71, però en les tres etapes amb l’Espanyol 1967-68, 1971-72 jugà 23 partits de Lliga A continuació formà part del Mallorca 1972-73 i el Betis 1973-79, amb el qual guanyà la Copa 1977, i es retirà al Badalona 1979-81 El 1982 fou objecte d’un homenatge a càrrec del Badalona Com a entrenador dirigí el RCD Espanyol durant dos mesos la temporada 1991-92 i feu de…

Fou fundat l’any 1914, com a Club de Futbol Tàrrega Fou diverses vegades campió provincial als anys vint i les temporades 1933-34 i 1934-35 jugà a la segona categoria del Campionat de Catalunya En la temporada 1949-50 assolí la tercera divisió, on es mantingué tres temporades 1950-53 El 1954 desaparegué i es tornà a constituir el 1957 amb el nom actual Durant dècades jugà a la categoria territorial fins que la temporada 1990-91 ascendí a primera catalana Tres temporades més tard 1993-94 retornà a tercera divisió, on romangué onze temporades consecutives 1994-05 Fou campió en l’…

Inaugurat el 24 de setembre de 1893, fou un dels primers velòdroms de Catalunya i considerat com el millor d’Europa del moment Estava situat entre el Turó Parc i la Via Augusta de Barcelona, tenia una pista de ciment de 400 m de corda i una tribuna de 40 m de llargada El Fomento del Sport Velocipédico de Barcelona hi organitzà diverses curses ciclistes i el 1894 Antonio de Sard hi establí el rècord de l’hora Al centre de la pista també s’hi feien proves de tir, partits de tennis i el 27 de gener de 1895 s’hi disputà el primer partit de futbol Les últimes curses ciclistes tingueren lloc durant…

Competí pel Club Natació Catalunya, el Club Natació Barcelona CNB i el Club Natació Sabadell, i tingué com a entrenadors Joan Ferri, Carles Adern, Paulus Wildeboer i Fernando Navarro Fou set vegades campió d’Espanya de 1500 m lliure entre el 1983 i el 1988, quatre a l’hivern i tres a l’estiu Guanyà la medalla de bronze en 1500 m lliure i en el relleu 4×200 m als Jocs Mediterranis 1997 Participà als Campionats del Món 1986 i d’Europa 1987 Abandonà la competició per dedicar-se a entrenar Començà com a director de l’escola del CN Sabadell, passà a ser segon entrenador i responsable de l’equip…

Jugava d’extrem dret i de mig Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i fou campió d’Europa juvenil amb la selecció estatal 1957 Després de jugar amb la filial barcelonista, el Comtal 1958-60, passà al Llevant 1960-64 i la temporada 1964-65 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol A continuació jugà cedit tres temporades amb el Centre d’Esports Sabadell 1965-68, amb el qual disputà 68 partits de Lliga i marcà 15 gols Fou l’autor del primer gol marcat a la Nova Creu Alta, en la inauguració d’aquest estadi, el 20 d’agost de 1967 En deixar el Sabadell, retornà a l’Espanyol…

El nom prové de la camisa blava que portaven en llur enrolament els combatents falangistes, que constituïen una quarta part del contingent total Englobada dins la Wehrmacht, aquesta divisió la 250 ID constava de 18 000 homes i 12 000 cavalls Era formada per quatre regiments sota el comandament dels coronels Pimentel, Vierna, Martínez Esparta infanteria i Badillo artilleria, i hi havia també una esquadrilla de caça manada pel comandant Salas El cap de la unitat era el general Agustín Muñoz Grandes, substituït més tard pel general Emilio Esteban Infantes Lluità al front de…

Fou publicada per primera vegada el 1602, bé que incompleta, i, més tard, entre d’altres edicions, en la general apareguda el 1623 Té com a personatge central sir John Falstaff, noble empobrit per una vida de desordre, de presència voluminosa, cínic i enredaire, que ja apareixia en les dues parts del King Henry IV Falstaff s’acosta a dues dones casades, les senyores Ford i Page, i les cites que aquestes li donen a fi de burlar-se'n millor, la gelosia del senyor Ford i les lluites entre els pretendents d’Anne, filla de la senyora Page, motiven una acció esqueixada i alegre, de…

Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèllules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a una larva que primer neda…

Claude-Joseph Vernet Avinyó 1714 — París 1789 residí molts anys a Itàlia, on completà la seva formació S'especialitzà en paisatges marins, entre els quals destaca la sèrie dels principals ports francesos, que li fou encarregada pel marquès de Marigny Port de La Rochelle , Musée de la Marine, París El seu fill i deixeble Antoine-Charles-Horace Vernet , anomenat Carle Bordeus 1758 — París 1836, guanyà el premi de Roma el 1782 Pintor de temes de caça La caça del cérvol , 1827 Musée du Louvre, París, militars i històrics El matí d’Austerlitz , 1808 Versalles, fou també un bon gravador El seu…