Resultats de la cerca
Es mostren 19660 resultats
Xavier Mas Matas
Futbol sala
Directiu de futbol sala.
Creador de la secció de futbol sala del Futbol Club Barcelona el 1986, en fou el responsable durant nou anys També tingué responsabilitats dins l’organigrama de la selecció catalana de futbol sala Fou directiu del FC Barcelona durant el mandat de Joan Gaspart 2000-03
joc de quadres
Especialitat de billar de caramboles que es juga en una taula de billar amb cinc quadrilàters dibuixats sobre el tapet.
Consisteix a fer carambola dins de les zones delimitades Segons l’amplada dels quadrilàters i el nombre de caramboles permeses al seu interior, es diferencien les variants del joc següents 47/1 amplada de 47 cm i una carambola permesa, 47/2, 71/1 i 71/2 amplada de 71 cm i dues caramboles permeses
Grup Excursionista de l’Orfeó Gracienc
Excursionisme
Entitat excursionista del barri de Gràcia de Barcelona.
Fou fundada l’any 1912, integrada dins de l’Orfeó Gracienc L’any 1940 es fusionà amb el Centre Excursionista Pallars i el Centre Excursionista Rafael Casanova 1916, amb la qual cosa sorgí la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia UEC-Gràcia Editava el butlletí Drecera
Nuevo Básket

Pàgina de la revista Nuevo Básket
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Publicacions periòdiques
Revista de basquetbol publicada mensualment a Barcelona entre el 1986 i el 1990.
Dedicada al bàsquet dins l’àmbit espanyol i internacional, tingué corresponsalies per tota la península Franco Pinotti en fou el director executiu i Jorge Román, el redactor en cap Tingué redactors com Julius Corella, Joan Cerdà, José Manuel Giné, José Antonio Chinche del Río i Carlos Llong
Carreño
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, vora la Cantàbrica, al NW de Gijón.
La capital és Candás Hi ha ramaderia bovina, i important activitat pesquera L’activitat industrial se centra en l’alimentació especialment salaons i conserves de peix, els materials de construcció ciment i la metallúrgia Dins el terme hi ha l’església de Santa Maria de Piedeloro, romànica
departament del Segre
Història
Un dels quatre departaments en què fou dividit el Principat de Catalunya durant la seva annexió a l’imperi Francès (1812-14).
Comprenia els corregiments de Talarn i Puigcerdà els quals esdevingueren districtes del nou departament i el sector septentrional dels de Cervera i Manresa amb els quals fou constituït el districte de Solsona El prefecte residia a Puigcerdà Andorra li fou annexada, dins el districte de Puigcerdà
manifestació
Sociologia
Demostració col·lectiva, generalment a ple aire, en la qual les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desigs o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació.
El dret a manifestar-se, reconegut per la majoria de les legislacions modernes dins el marc de les llibertats polítiques, constitueix actualment el mitjà més emprat pels qui desitgen evidenciar llur opinió enfront d’alguna mesura del govern o llur adhesió a una determinada persona o doctrina
informàtica integrada
Electrònica i informàtica
Enfocament de la informàtica que facilita la coordinació de processos prèviament deslligats per tal de millorar-ne el rendiment total.
La coordinació sol encloure la comptabilitat de dades, entre les diferents representacions de dades Per exemple, l’ús d’un sistema informàtic on les dades de producció, compres i comandes són utilitzades dins d’un sistema global que també enclou la planificació, la facturació, la nòmina, etc
La Verdad
Setmanari
Setmanari polític publicat a Barcelona (del 2 d’octubre de 1902 al 24 de gener de 1904).
Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Ruiz, hi collaboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol
Santa Tecla (Perpinyà)
Art romànic
Aquesta església es trobava a l’est de Perpinyà, dins el terme de Castellrosselló, al costat de migdia Esmentada el 1288, era una església rural, i fou unida pel papa Nicolau V a l’octubre del 1447 a l’església collegial de Sant Joan de Perpinyà