Resultats de la cerca

Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating , i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs guano El seu germà Tomàs Trènor i Buccelli València 1835 — 1914 fou enginyer militar i assolí el grau de capità, però abandonà la carrera i collaborà en les empreses de Josep Campo fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona Frederic Trènor i Buccelli València 1830 — el Cabanyal, València 1897 collaborà en les empreses familiars, fou vicecònsol de Dinamarca i membre…

Els seus membres més destacats foren Ignasi Dzialyń'ski 1754 — 1797, que prengué part en les lluites de Tadensz Kościuszko i fou líder de la insurrecció del 1794 Adam Tit Dzialyń'ski 1795 — 1861, gran patriota polonès, participà en la revolta del 1830 l’any 1850 fou l’únic diputat polonès a la cambra dels estats fundà la societat d’amics de les ciències i publicà Collecció de lleis lituanes del 1380 al 1529, Història del rei Miquel , etc el 1859 fou elegit diputat del parlament alemany i Joan Dzialyń'ski 1832 — 1880, fill de l’anterior, que fou el darrer membre de la família l’any 1862 fou…

Cal destacar-ne l’organització de l’Església Nacional Alemanya Kirchenbewegung Deutscher Christen, fundada a Turíngia el 1927 per Siegfried Leffler i Julius Leutheuser, el lema de la qual era “Alemanya és la nostra tasca, i el Crist, la nostra força” Entre els grups associats a l’organització cal esmentar el moviment dirigit per Joachim Hossenfelder Kampf- und Glaubensbewegung Deutscher Christen, directament influït pel partit nazi i de clara orientació política, el qual entrà en conflicte amb els altres grups en demanar, el 1933, la derogació de l’Antic Testament i l’aprovació de l’anomenat…

Sota la direcció de JJBachelier inicià una valuosa producció original, amb porcellanes decoratives dissenyades per Duplessis que figuraven escenes galants i de gènere Foren sobretot apreciades les figuretes en bescuit, sense envernissar, modelades per EMFalconet Fins el 1768, que s’introduí la mateixa pasta dura que utilitzaven els artesans xinesos i japonesos, la producció de Sèvres consistia exclusivament en pasta tendra Els temes galants s’anaren substituint pels clàssics des del 1781, fins a arribar a les rígides formes neoclàssiques de l’Imperi L’any 1793 la Convenció convertí la…

Llicenciat en història d’Amèrica 1954, es doctorà el 1961 Fou professor a la Universitat del Valle de Cali Colòmbia del 1961 al 1964 El 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Barcelona i exercí a la secció de Mallorca, on creà un grup d’estudiosos que fundà la revista Traza y Baza 1972, orientada cap a la simbologia En 1974-76 passà a Barcelona i posteriorment a València Publicà diversos llibres i treballs sobre l’art de Terol, Burgos, Mallorca i Eivissa com Tierras de España Baleares , 1974, i també sobre el de l’Amèrica Llatina És autor d’estudis a l’entorn de problemes iconològics…

Canonge de la catedral de Zamora, inquisidor de València, abat de Santa Maria a la catedral d’Astorga, membre del Consell Suprem de la Inquisició i un dels seus delegats el 1501 a Còrdova Bisbe de Mallorca 1511-30, llevat dels primers anys no hi residí, i la mitra fou governada pel seu germà Sancho com a procurador seu Durant les Germanies, intervingué des de València en la preparació de l’exèrcit reialista de repressió contra els agermanats mallorquins Fou després bisbe d’Àvila 1530-48, virrei de Navarra i comissari de la Santa Croada Admirador de Cisneros, fundà, el 1543, el collegi de Sant…

Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França Més tard…

Partidari i collaborador del general De Gaulle des del 1940, fou diputat i ministre en diverses ocasions, governador general d’Algèria 1955-56 i dirigent de la Union pour la Nouvelle République UNR Oposat a l’autodeterminació d’Algèria, rompé amb De Gaulle 1961, s’exilià i formà part de l’OAS Tornat a França 1968, fundà el moviment nacionalista Progrès et Liberté 1970, fou de nou diputat 1975-79 i representant al Consell d’Europa 1973 Exposà les seves concepcions polítiques a Vingt-huit ans de gaullisme 1968 i Lettre ouverte aux victimes de la décolonisation 1973 Com a etnòleg s’especialitzà…

Graduat per la Universitat Politècnica de Hèlsinki 1946, el 1949 fundà amb la seva esposa, Kaija Tuominen Siren Kotka, 23 d’octubre de 1920 – Hèlsinki, 15 de gener de 2001 un estudi d’arquitectura des del qual dissenyaren nombroses construccions, amb predomini dels habitatges a base de mòduls prefabricats Entre les seves obres cal remarcar el Teatre Nacional, a Hèlsinki 1954, la capella i el restaurant de la Universitat Tècnica d’Otaniemi 1957, la capella i el crematori d’Espoo 1961, l’escola primària de Tapiola i la d’Hamina 1961, així com el centre social municipal de Hèlsinki 1965, obra de…

Treballà a Suïssa 1943-45 i de retorn al seu país esdevingué un dels més importants renovadors del teatre de postguerra Amb Paolo Grassi fundà el 1947 el Piccolo Teatro di Milano, companyia que dirigí fins el 1995 on desenvolupà la seva obra, en la qual, sota la influència del teatre èpic de Brecht, té un pes determinant l’intercanvi crític entre espectacle i públic Donà una dimensió especial dels texts de Goldoni, Pirandello, Bertolazzi, Toller, Brecht, Dürrenmatt, Shakespeare, entre altres Estrenà també òperes a la Scala de Milà i detingué nombrosos càrrecs director del Festival de Salzburg…