Resultats de la cerca

Professor i director de l’escola de pilots de l’Aeroclub de Catalunya 1936, dirigí el butlletí Aviació Després de la guerra civil de 1936-39 creà una escola de vol i reorganitzà l’Aeroclub de Catalunya, que es convertí en Aeroclub de Barcelona-Sabadell Organitzà els festivals internacionals d’aviació 1956 i 1958

De l’estament militar És autor d’una Descripción de África , d’unes Colectáneas de las piedras y ríos de España publicades en part per LPalomero en el seu Vocabulario del humanista , 1569 i d’un Compendio del origen y guerra de los turcos Gaspar Escolano utilitzà aquestes obres en les seves Décadas 1611

Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí el Teatro de Arte y Propaganda de Madrid i tingué un paper destacat en les activitats culturals republicanes Entre les obres que escriví es destaquen Contra viento y marea 1941, Morirás lejos 1942, Del tiempo amargo 1962 i el recull biogràfic Memoria de la melancolía 1970

General des del 1932, després d’estudiar a Algèria l’organització de la legió estrangera francesa, el 1920 fundà el Tercio de Extranjeros legió espanyola Ferit diverses vegades al Marroc, presidí el cos de mutilats de guerra L’any 1936 s’adherí a l’alçament de Franco i protagonitzà un cèlebre incident amb Unamuno

Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra

Al final de la dècada de 1920 jugà a l’Skating Club Catalunya i el Hockey Patín Club Barcelona El 1930 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins i, al mes de gener del 1933, es convertí en el seu president fins a l’esclat de la Guerra Civil

Fou arxiver de la diputació provincial de Girona i catedràtic dels instituts d’Eivissa i Palma Publicà Sant Pere de Roda 1930, L’Empordà a la guerra carlina 1931, Reyes y corsarios 1935, El libro de Vizcaya 1936, Quevedo, su tiempo, su vida, su obra 1947, i Moratín, su vida y su época 1958

Milità en el moviment catalanista i durant la guerra fou comandant de la 132 brigada d’Estat Català A la postguerra fou detingut, però el 1947 pogué fugir a França, on s’establí i publicà la revista Recull i els contes, més de caràcter psicològic, Dotze hores 1958 Traduí obres d’arqueologia Morí d’accident

Fou ordenat de sacerdot el 1906 Es dedicà a treballs relacionats amb el folklore religiós, alguns dels quals en collaboració amb Valeri Serra i Boldú També és autor d’alguns goigs Com a prosista publicà La llegenda del Sant Crist de Torà anònim a la collecció “Lectura Popular” Fou assassinat durant la guerra civil

Europa fou dividida en dues zones d’influència l’occident per a França i l’orient per a Rússia Es preveié l’aliança francorussa en cas de guerra amb la Gran Bretanya A expenses de Prússia es formà el regne de Westfàlia i el Gran Ducat de Varsòvia, i Gdańsk fou declarada ciutat lliure