Resultats de la cerca

Cavaller de l’orde de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama, en morir llegà els seus béns a l’orde Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, tot i que només hi participà amb cinc poesies a les primeres cinc sessions Hi assistí sota el pseudònim Tinieblas

És autor d’un formulari de pregàries Séder Rab ‘Amrām , la redacció completa més antiga de la litúrgia jueva de tot l’any Mantingué relacions amb la comunitat jueva de Barcelona, on envià ~ 875 la seva obra, fet que explica que el ritual sefardita provingui de l’antic ritual babilònic

S'especialitzà en el treball del coure el 1962 installà el seu obrador a l’Armentera, Alt Empordà, i el 1968 a Palamós, Baix Empordà Ha forjat els canelobres de l’església parroquial d’Armentera i gran quantitat d’escuts familiars, xocolateres, floreres, i campanes de xemeneies, repartits per tot Catalunya

Estudià a Atenes en contacte amb l’escola peripatètica Creà l’anatomia comparada de l’home i l’animal, tot just encetada per Aristòtil, i féu importants descobriments sobre els nervis i el cervell Defensà, contra l’ús de drogues i de sagnies, una terapèutica dietètica Publicà nombrosos tractats de medicina

Pessimista i simbolista, fou un renovador del llenguatge i de l’expressió Tot i que l’estructura formal dels seus poemes sembla generalment decorativa, el seu èmfasi expressiu produeix jocs verbals audaços Obres seves, entre altres, són Simbólicas 1911, La canción de las figuras 1916, Sombras 1920 i Waino 1937

Successor del seu mestre Leucip en la direcció de l’escola d’Abdera, fou contemporani i, segons que sembla, rival de Plató, el qual, tot i conèixer la seva obra, mai no en féu esment Desenvolupà el sistema atomista atomisme , iniciat per Leucip, i l’amplià amb aplicacions psicològiques i morals

Frare dominicà Fou mestre en teologia i rector del collegi de Tortosa Escriví, en castellà, diversos sermons, un elogi fúnebre en memòria de Carles III Barcelona 1789, una Oración València 1792 i un sermó titulat València engrandida i cèlebre en tot lo món per sant Vicent València 1784 i 1804

Fou ambaixador d’Efes a Roma Viatjà extensament i escriví un llibre de geografia on intentà de descriure tot el món conegut En contrast amb els seus predecessors donà molta més importància a la geografia física i a les indicacions de les distàncies, potser com a reacció contra la geografia astronòmica

Fill d’Antíoc III, succeí Seleuc IV Els seus esforços d’hellenitzar l’Orient tot impulsant una colonització de grecs a Jerusalem, Tars i Ecbàtana l’enfrontaren amb la mentalitat oriental dels seus súbdits Aquest enfrontament es palesà en la revolta dels macabeus i l’alliberament de Jerusalem per aquests

Hom no coneix gairebé res de la seva vida i sovint ha estat confós amb l’orador, però a diferència d’aquest era de conviccions democràtiques i hostil a la idea de la Providència Atacà les concepcions idealistes de Gòrgies tot defensant l’abast ontològic de la percepció i el pensament