Resultats de la cerca
Es mostren 31517 resultats
puig de Solanes
Cim
Cim (704 m) de la Serralada Prelitoral, termenal dels municipis de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), contrafort N del Montmajor, del qual massís és separat pel curs de la riera de Caldes, que forma ací l’estret de les Elies.
serra de Setcomelles
Serra
Contrafort (turó de la Capcera, 1 696 m alt.) oriental de la serra de Sant Gervàs (de la qual és separat pel coll de la Pedraficada), termenal dels municipis del Pont de Suert i Espluga de Serra (Alta Ribagorça) i Conca de Dalt i Senterada (Pallars Jussà).
Santa Magdalena de Puigbarral
Església
Església, d’origen medieval, del municipi de Terrassa (Vallès Occidental), dins l’actic terme de Sant Pere de Terrassa, a la dreta del torrent de Banyeres, límit amb el municipi de Sabadell i a l’esquerra de la riera de Rubí, al N de la ciutat.
Pinós de Biure
Nom amb el qual també és conegut el poble de Sant Pau de Pinós, del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), situat al cim de la serra de Pinós (789 m alt.), que separa el Bages del Berguedà, entre les valls de Merlès, Gaià i Relat.
Al NW del poble, encinglerat 740 m alt damunt la riera de Merlès, hi ha el santuari de Pinós , petita església romànica, amb absis semicircular i un atri, on és venerada la Mare de Déu de Pinós
vall de la Persigola
Alta vall del massís del Canigó, dins el municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir); formada al vessant meridional del pla Guillem, del coll de Bocacerç i del pic de Sethomes, aflueix a la vall del Tec, per l’esquerra, prop de Sant Salvador.
Palaldà
Església
Poble del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir), situat a 211 m alt, al N del terme, a l’esquerra del Tec, que forma un nucli d’aspecte medieval, agrupat entorn de l’església parroquial (segle XIII), dedicada a Sant Martí, amb un portal de marbre.
És dominat per les restes del castell de Palaldà Formà un municipi independent fins a mitjan segle XX
Vilanova de les Escaldes
Poble
Poble del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya) situat, a 1.306 m alt, sobre un replà de blocs granítics al voltant de l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, esmentada ja el 928, que posseeix un retaule del segle XVII.
Fou municipi independent fins el 1973 L’antic terme comprenia, a més, l’important balneari i actual sanatori helioteràpic de les Escaldes
Cantallops
Masia de Can Pujol de Cantallops (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble de l’Alt Penedès, al llarg de la carretera de Barcelona a Tarragona, a banda i banda de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs, termenal dels municipis de Subirats i d’Avinyonet del Penedès, als quals pertanyen els sectors oriental i occidental del nucli, respectivament.
El 2009 hi havien censats 242 h al sector que pertany a Avinyonet i 76 h al de Subirats
Ginyent
Parròquia
Antiga parròquia (Sant Jaume) dins l’actual municipi d’Alcúdia (Mallorca), al sud-oest de la ciutat, fundada al temps de la conquesta catalana (s XII), els habitants de la qual es traslladaren el mateix segle a l’actual nucli de la ciutat, igualment com la parròquia.
els Hostalets d’en Bas
Vista del poble dels Hostalets d’en Bas
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’esquerra del Fluvià, a l’antic camí d’Olot a Vic, al S del nucli de Sant Esteve, de l’església parroquial del qual depèn la de Santa Maria, construïda al segle XVIII.