Resultats de la cerca

Al vessant meridional del puig Madrona 342 m alt un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès, hi ha l’església romànica de SantPere de Madrona primitivament, Santa Eulàlia de Madrona , amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins el 1315, convertida al s XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona

L’església principal, construïda a l’entorn de la columna on visqué el sant, constitueix un dels exemples més antics i genials de fusió de planta basilical amb la creu grega Quatre braços, de tres naus cadascun, s’orienten vers un ampli espai octogonal, a cel obert, al centre del qual s’alçava la columna venerada A l’E i alS de l’església hi ha, respectivament, les restes del monestir i d’una altra important capella octogonal

Domina l’altiplà que constitueix el fons de la conca eugubina Hi ha agricultura blat, vi i oli d’oliva, artesania de la ceràmica, amb tallers de majòlica ja cèlebres al s XVI, treballs en ferro forjat i mobles artístics Té indústria tèxtil, manufactures de tabac, fàbriques de ciment i bòbiles És seu episcopal Correspon a la romana Iguvium És una ciutat d’aspecte medieval i amb bells edificis medievals i renaixentistes Formà part del ducat d’Urbino

El 1960 eren uns 200 000 individus Als XIX formaven un reialme independent, que governava tot el que és avui la regió de Mubende Els nyoros tradicionals es dividien en tres categories els irus, agricultors, que conreaven el mill i les patates dolces els himes, ramaders transhumants de bòvids, i els bitos, d’origen nilòtid, que eren el grup dirigent La llengua pertany al grup bantú, i la religió es basa en la comunicació amb els avantpassats

Iniciat dins les tradicions cortesanes dels estils kano i tosa , fou, després de la seva arribada a Edo, un dels principals creadors de l’estil burgès i ciutadà ukiyo-e ~1660 Pintà especialment temes amorosos en xilografies, estampes i illustracions per a llibres amb un llenguatge personal, on predominen la línia flexible, la clímax eròtica i la netedat compositiva La seva època millor és el decenni del 1680 El seu estil tingué continuïtat fins als XVIII

Abans del s XII eren simples propietaris, però vers el 1192 s’assimilaren als funcionaris militars provincials, i més tard els substituïren Durant el s XIV gaudien d’una gran independència Als XVII fou establerta una distinció entre els dàimios que s’havien oposat al shogun Yiesasu i els que s’hi havien sotmès Les reformes dels Tokugawa disminuïren llurs poders feudals i els imposaren algunes obligacions Foren un element molt important en la restauració del 1868

L’orquestra és dividida en dos grups d’una banda, els dels solistes o concertino i, de l’altra, el ripieno o tutti , és a dir, la massa orquestral Els primers exemples coneguts són els de Stradella 1682, però el veritable organitzador fou A Corelli 1653-1713 El concerto grosso és ordenat segons el pla de la sonata preclàssica Suplantat en acceptació per la simfonia, retrobà als XX el favor dels compositors Stravinskij, Bartók, Martinů

Fins als XX fou concebuda com una tendència estètica que opera sobre el fons i cerca la concisió de la forma, i era oposada al culteranisme, que cerca l’enginy i l’exuberància formal els seus representants són Francisco de Quevedo i Baltasar Gracián Actualment, sobretot a partir dels estudis de Dámaso Alonso, hom l’entén com una tendència general de l’estètica barroca, de la qual el culteranisme i el gongorisme són unes formes concretes

Artesà especialitzat, assolí un especial relleu en l’etapa inicial de la indústria cotonera catalana de les indianes al s XVIII La tècnica de l’estampat o pintat era guardada zelosament a partir del 1750 i sobretot del 1770 era aplicada també als teixits de seda, i amb menys freqüència sobre els de llana El pintador o fabricant de pintats esdevingué algunes vegades empresari de la indústria cotonera En 1788-93 es constituí a Barcelona una germandat de pintadors

Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern