Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
Sallent de Xàtiva
Sallent de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, estès a banda i banda del riu de Sallent
, a la vall baixa, i accidentat a l’W, pels vessants orientals del Montot (417 m) i, a l’E, pel tossal Negre (253 m) i el Montolivet (222 m), al límit amb la Costera.
La meitat del territori és coberta de vegetació espontània matollar o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà unes 300 ha cadascun els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses Els de secà són garrofers, oliveres i vinya Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura La població conegué una forta expansió al llarg del s XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90 El poble 426 h agl 2006, sallentins 88 m alt és a la riba esquerra del riu Antiga alqueria…
Portopí
Barri
Barri de Palma (Mallorca) i sector meridional del port, construït entre el 1942 (dic de l’W) i el 1944 (vall de la Riera de Sant Carles) i 1954-56 (molls de Ponent); dins el seu àmbit hi ha també una base naval i les instal·lacions de la CAMPSA.
Al fons hi ha l’estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres de Paraires o d’en Carròs i de Senyals per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d’incursions corsàries Al sector septentrional s’alçava l’antiga església de Sant Nicolau de Portopí , donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621 entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l’extracció de pedra de la pedrera de…
Normandia
Història
Regió històrica i administrativa del N de França, compresa entre les regions d'Alts de França, a l’E, la de París al SE, Centre al S, el País del Loira al SW, la Bretanya, al SW, i el canal de la Mànega, al N i a l'W.
És subdividida en cinc departaments el Sena Marítim, amb la capital Rouen , Eure, Calvados, Orne i Manche Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais A la Baixa Normandia es destaca…
Transbaikal
Territori situat entre el llac Baikal, a l’W (exclòs el sistema de serralades situades a la riba oriental del llac), el meridià del riu Ol’okma, a l’E, la frontera de la Federació Russa, al S, i els altiplans del Baikal septentrional i de Patom, al N.
En la seva major part representa una regió muntanyosa formada per serralades 1 400-1 600 m i depressions i valls que la fraccionen En aquest territori hi ha la República dels Buriats, l' oblast' de Čita i una part de la d’Irkutsk
riera de Bordigó
Riera
Curs d’aigua de la Salanca, paral·lel, pel S, i molt pròxim, a l’Aglí; neix a l’W de Torrelles de la Salanca (Rosselló), on és anomenada riera de Torrelles, i desemboca a la mar dins el mateix terme, a través de l’albufera o estany de Bordigó
.
vall de Biar
Vall de l’Alcoià que comprèn la conca alta del Vinalopó, des de Banyeres de Mariola, a l’E, fins a l’altiplà de Villena, a l’W, i entre les serres d’Ontinyent i de Beneixama, al N, i les serres de Biar i de Fenossosa, al S.
Ocupa 224 km 2 d’extensió Comprèn els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar, a més del de Biar Des de l’altiplà de Villena cap a l’est, les serres de Sant Cristòfor i de Sant Bartomeu divideixen la part occidental de la vall fins prop de Beneixama
mar d’Arafura
Mar
Part de l’oceà Índic oriental que limita a l’W amb la mar de Timor, a l’E comunica amb la mar del Corall, per l’estret de Torres, i té al N les costes de Nova Guinea i al S les d’Austràlia (650 000 km2).
Conté les illes Aru i Tanimbar, i abraça, també, el golf de Carpentaria Té poca fondària i és perillós per a la navegació, a causa dels esculls corallins És notable per les pesqueres de perles
Kosovo

Vista del centre de Pristina
Estat
Estat dels Balcans reconegut per la major part d’estats membres de la Unió Europea com a República de Kosovo; limita al N i a l’E amb Sèrbia, al SE amb Macedònia del Nord, al SW amb Albània i a l’W amb Montenegro; la capital és Pristina.
La geografia Forma part dels Alps Dinàrics i comprèn les valls de Kosovo i de Metohija La població, majoritàriament albanesa més del 70%, viu bàsicament de l’agricultura cereals i vinya, la mineria cromita, plom i zinc i d’una escassa indústria Conquerit pels otomans, que hi guanyaren les batalles de batalla de Kosovo Polje 1389 i la batalla de Kosovo 1448, la primera contra els serbis i la segona contra una coalició cristiana encapçalada per Hongria, després de la primera guerra balcànica 1912 passà a Sèrbia, i el 1918, al regne dels serbis, croats i eslovens des del 1929, Iugoslàvia La…
vall Major
Vall
Curs d’aigua intermitent, afluent de l’Ebre per l’esquerra, que es forma als contraforts W de serra de la Llena, dins el terme de la Granadella (Garrigues), i, després de drenar els de la Granadella, Llardecans (Segrià) i Maials, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Flix.
batalla del Rin
Història
Militar
Conjunt de combats que, a la darreria de la Segona Guerra Mundial, i per traspassar el Rin i ocupar l’W i el centre d’Alemanya, lliuraren els exèrcits aliats —comandats per Montgomery, Bradley i Devers i coordinats per Eisenhower i Patton— contra les forces de la Wehrmacht.
Els aliats, havent trencat la línia Sigfrid i mentre prosseguien els combats a les Ardenes, conqueriren la riba esquerra del Rin febrer del 1945, creuaren el riu a Remagen 7 de març, Wesel 24 de març, Worms 26 de març, etc, ocuparen el Ruhr defensat per 22 divisions alemanyes, que capitularen el 14 d’abril i, avançant vers l’E, arribaren més enllà de l’Elba, després de prendre contacte amb els soviètics a Torgau el 25 d’abril