Resultats de la cerca
Es mostren 20563 resultats
‘Umar ibn Abī Rabī‘a
Literatura
Poeta àrab.
Membre de la tribu dels quraixites, portà una vida disbauxada, plena d’aventures amoroses, moltes de les quals constitueixen el tema de lesseves poesies El seu divan d’amor és un dels poemes personals més reeixits de la poesia àrab clàssica
François Girardon
Escultura
Escultor francès.
Fou director de la decoració escultòrica de Versalles després de la mort de C Le Brun Entre lesseves obres a Versalles hi ha La saviesa, L’hivern, La font de la piràmide, El rapte de Prosèrpina i Apollo i les nimfes
Julio Flórez
Literatura
Poeta colombià.
Líric postromàntic, lesseves poesies, la majoria de les quals són d’inspiració popular, manifesten pessimisme i solitud Horas 1893, Cardos y lirios 1905, Cesta de lotos, Manojo de zarzas i Fronda lírica 1908, Gotas de ajenjo 1911 i Oro y ébano 1943
Karl Diehl
Economia
Economista alemany.
A Erläuterungen zu David Ricardos Grundgesetzen ‘Anotacions sobre els principis de David Ricardo’, 1905 revalorà les argumentacions clàssiques dins les noves tendències alemanyes Unes altres obres seves importants són Proudhon 1888-96 i el manual Theoretische Nationalökonomie ‘Economia nacional teòrica’, 1916-33
Paul Déroulède
Teatre
Literatura francesa
Poeta i dramaturg francès.
La seva obra reflecteix la seva activitat política i lesseves idees nacionalistes Les chants du soldat 1872, Nouveaux chants du soldat 1875, Marches et sonneries 1881, Chants du paysan 1894 També escriví obres de teatre L’Hetman 1877, Messire Du Guesclin 1895
Anton Antonovič Del’vig
Literatura
Poeta rus.
Continuador de les tradicions de poesia popular russa i introductor de noves formes Formà part del cercle literari de Puškin Algunes cançons seves esdevingueren populars Collaborà en les publicacions “Severnyje cvety” ‘Flors del Nord’, 1825-31 i “Literaturnaja gazeta” ‘Gaseta literària’, 1830-31
Oficina Romànica de Lingüística i Literatura
Centre d’estudis filològics creat el 1927 com a ampliació de les tasques de la Biblioteca Balmes de Barcelona per a contribuir a la investigació científica de la llengua catalana, a la formació de la llengua literària moderna i a l’examen crític i a la història de la literatura catalana.
En foren membres fundadors Pere Barnils, Josep Calveras, Antoni Griera, Ramon Miquel i Planas, Manuel de Montoliu, Josep Md’Oleza i Alfons Par, i, a partir del 1929, Francesc de BMoll Edità un Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura set volums, una Biblioteca Lingüística un estudi d’APar, una Biblioteca Literària tres volums de l' Epistolari Llorente i una sèrie de divulgació, amb obres de JCalveras, Mde Montoliu i Manuel Garcia i Silvestre des del 1928 publicà també, dins la revista Catalunya Social , unes consultes de llenguatge Lesseves…
Jakob Böhme
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i místic alemany.
Sabater d’ofici, la seva intuïció de la presència de Déu en tot el portà a un cert panteisme, que reprèn algunes especulacions gnòstiques i neoplatòniques En la seva obra principal, Aurora, oder Die Morgenröte im Aufgang ‘El desvetllar de l’aurora’, defensa que Déu es revela a través de la natura i de les seves oposicions El conflicte entre esperit i matèria no arriba a trencar la unitat panteista, perquè són com dos pols que es condicionen recíprocament La matèria, dolenta en ella mateixa, és condició necessària per a tota existència Influí sobre místics com Angelus Silesius i escriptors com…
Adam Gumpelzhaimer
Música
Compositor i teòric alemany.
Estudià música amb Jodoc Entzenmüller al monestir benedictí dels Sants Ulric i Afra Possiblement també treballà amb Roland de Lassus a Munic Des del 1581 ocupà la plaça de preceptor i kantor de l’escola luterana i de l’església de Santa Anna a Augsburg, on desenvolupà una gran activitat musical Escriví el tractat Compendium musicae Augsburg, 1591 amb finalitats pedagògiques Aquesta obra, que conté més d’un centenar de peces seves, fou molt coneguda i utilitzada per tot Alemanya durant força anys en alguna de lesseves múltiples reedicions També escriví i…
pastilla del fre
Transports
Peça metàl·lica recoberta en una de les seves cares d’una capa de material sinteritzat d’alt coeficient de fregament, que, a parelles, i acarades entre elles, constitueixen la part mòbil de la pinça d’un fre de disc.