Resultats de la cerca
Es mostren 7071 resultats
Querelles del fiscal general de l’Estat contra el Govern i la mesa del Parlament
El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, presenta una querella per rebellió, sedició i malversació contra el president Puigdemont i els tretze membres del seu Govern, i una altra contra la mesa del Parlament de Catalunya, formada per la presidenta, Carme Forcadell, el vicepresident, Lluís Guinó, la secretària primera, Anna Simó, i la secretària quarta, Ramona Barrufet, a més de Joan Josep Nuet La primera querella, Maza la tramita a l’Audiència Nacional, ja que no considera aforats els membres del Govern, com és el cas de la segona, i per això l’adreça al Tribunal Suprem, que el 31 d’…
L’Audiència Nacional traspassa totes les causes contra els activistes i polítics independentistes al Tribunal Suprem
La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, traspassa al Tribunal Suprem TS les causes obertes contra els líders empresonats de l’ANC, Jordi Sánchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i contra els membres del Govern cessats en virtut de l’article 155 i ara a l’exili o empresonats El jutge del TS que assumeix la causa és Pablo Llarena, que ja tenia assignades totes les causes contra els membres de la mesa del Parlament des del 21 de novembre, data en què la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret, va enviar la causa contra Carme…
La Fiscalia torna a actuar contra Forcadell a instàncies del Tribunal Constitucional
El Tribunal Constitucional anulla la resolució de JxSí i la CUP per a celebrar un referèndum l’any 2017 amb acord o sense amb l’Estat espanyol Amb aquesta mesura autoritza la Fiscalia a procedir contra la presidenta del Parlament i quatre membres de la mesa Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, de JxSí, i Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot Tots són encausats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TSJC, a excepció de Nuet, cosa que el ministeri públic justifica amb l’argument que "no és independentista" Aquest pronunciament propicia nombroses crítiques, que acusen l’…
Es posa en marxa el Consell per la República
Amb un acte institucional al Saló de Cent del Palau de la Generalitat de Catalunya s’inaugura el Consell per la República, l’organisme de caràcter privat, amb seu a Waterloo Bèlgica, encapçalat pel president a l’exili Carles Puigdemont i el conseller a l’exili Antoni Comín, que té per missió internacionalitzar la causa de l’autodeterminació i la independència de Catalunya sense estar sotmès al control del govern espanyol El Consell per la República treballarà coordinadament amb el govern de la Generalitat presidit per Quim Torra, que el dia 23 d’octubre encapçala la creació del Consell del…
regència
Història
Govern d’un estat monàrquic en lloc i en nom del rei.
Pot esdevenir-se durant la seva minoritat, per absència seva del territori o per incapacitat jurídica seva En alguns estats, aquests governs marquen períodes específics de la pròpia història Així, a França, la Regència designa, per antonomàsia, el període de govern del duc Felip d’Orleans 1715-23, durant la minoritat de Lluís XV A l’Estat espanyol hi ha diversos períodes de regència, entre els quals la regència de Marianna d’Àustria 1665-75, la de Maria Cristina de les Dues Sicílies 1833-40, la d' Espartero Joaquín Fernández Álvarez Espartero 1840-43 i la de Maria Cristina d’Àustria 1885-1902…
Castres
Ciutat
Ciutat d’Occitània, al departament de Tarn, França, vora el riu Agot.
La seva proximitat amb regions de ramaderia d’ovins ha afavorit el desenvolupament d’una important indústria tèxtil ja des de l’edat mitjana, actualment completada amb indústries annexes colorants químics, maquinària tèxtil, aprests A la casa de la ciutat, installada a l’antic palau episcopal obra de Mansart, 1666, hi ha el Museu de Castres o Goya , que conté pintures La junta de la Compañía de Filipinas i tres retrats i gravats de Goya Antic castra romà, la ciutat es formà al voltant d’un monestir benedictí fundat al mateix indret Després de la croada albigesa hom hi establí un bisbat 1317…
la ‘‘Manzana’’ de la Discòrdia

La “Manzana” de la Discòrdia, a Barcelona
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda popularment una illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia de Barcelona, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya.
Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme la policromada casa Batlló 1905-06, d’Antoni Gaudí —reforma total d’un edifici convencional preexistent—, la casa Amatller 1898-1900, goticogermanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera 1905, de l’etapa floral , de Lluís Domènech i Montaner —mutilada en la planta baixa i el coronament— al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable la casa Mulleras ~1906, d’Enric Sagnier Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la…
República Catalana
Història
Estat català creat a Barcelona el 16 de gener de 1641, per la Junta de Braços del Principat, a proposta de Pau Claris, com a definitiva separació de l’obediència a Felip IV de Castella, que havia envaït el Principat guerra dels Segadors.
Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada La creació d’una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, BDu Plessis-Besançon, féu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23 de gener, amb l’exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s’avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França Tanmateix, abans que el rei francès s’avingués explícitament a jurar les lleis i constitucions, transcorregué…
Hannover
Geografia històrica
Territori de Saxònia, a l’Alemanya septentrional.
De primer formà part del ducat de Brunsvic, i fou convertit en electorat del Sacre Imperi el 1692, amb la ciutat de Hannover com a capital Els dominis de l’electorat s’estengueren també als altres territoris de l’antic ducat de Brunsvic, sota Jordi Lluís I de Hannover Noves possessions li foren unides, com el bisbat d’Osnabrück 1802 Dins aquests dominis hi havia Göttingen, amb la seva universitat, un dels centres intellectuals més importants d’Europa Ocupat per Napoleó 1803, l’electorat fou cedit a Prússia 1806, i ocupat novament pels francesos 1807 El 1814 fou reconeguda al congrés de Viena…
Pius V
Cristianisme
Nom que adoptà Antonio Ghisleri en esdevenir papa (1566-72).
Dominicà del grup reformador, fou creat cardenal 1557 Ajudaren en part a l’elecció papal els esforços de Lluís de Requesens, com a penyora de la reforma tridentina Volgué fer dels Estats Pontificis l’ideal d’un estat reformat Publicà el Catecisme romà 1566, el Breviari 1568 i el Missal 1570, d’acord amb els decrets tridentins formà una Comissió per a la revisió de la Vulgata 1569 Defensor de la llibertat eclesiàstica enfront de l’intervencionisme dels reis, s’enfrontà amb Felip II per la butlla In Coena Domini Patrocinà la formació de l’esquadra aliada contra els turcs Lepant, 1571 i…