Resultats de la cerca
Es mostren 31517 resultats
Casa Bloc
Arquitectura civil
Bloc de cases (207 habitatges) del barri de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), al carrer de Torras i Bages, projectat pel GATCPAC per encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat de Catalunya i construït (1933-37) per l’Institut contra l’Atur Forçós.
La seva construcció representà la introducció a Catalunya de les normes proposades pels Congrès Internationaux d’Architecture Moderne CIRPAC i la reacció contra les cases per a obrers unifamiliars situades en zones despoblades i mal comunicades El nou tipus de bloc que compensava l’encariment del terreny dins el nucli urbà, previst com a mòdul del nou eixample barceloní, tenia les següents característiques creació d’un espai únic en forma de S obert per tots els costats cada habitatge obert a totes dues façanes, installació al bloc dels serveis comuns més importants cooperativa de consum,…
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per la costa,…
riera de Malrubí
Riera
Afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra; neix dins el terme de Moià (Moianès), prop de Sant Feliu de Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d’Oló i de Moià i, després de passar per Artés (Bages), aflueix al seu col·lector.
Romadriu

Romadriu (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), a la dreta del Romadriu (o riu Madriu o de Santa Magdalena), que drena la Ribalera, al límit amb el terme de Castellbò (Alt Urgell), al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, que depenia de la de Montenartró.
El lloc és esmentat ja el 839
Rodés
Rodés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló, estès a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera (o de la Cugulera o del Bau), dominat per la capella de Sant Pere, i el pas de Rodés.
El sector meridional, accidentat pels darrers contraforts dels Aspres, comprèn la vall i l’antic terme de Croses, amb l’església de Domanova i de Glevella, i el sector més baix de la vall de la riera de Rigordà, les quals aflueixen conjuntament a la Tet prop del poble El sector septentrional, accidentat pels contraforts meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, comprèn l’antic terme i l’església de les Cases La superfície agrícola és de 115 ha, localitzades a la dreta del riu Els arbres fruiters ocupen 58 ha 56 de presseguers i 2 d’albercoquers, la vinya, 45 ha, i…
Rocamora
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Rocamora, del terme d’Aulet, pertanyent al municipi de Sopeira (Ribagorça) (fins el 1970, del de Sant Orenç), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, en un coster que domina la confluència d’aquest riu amb la riera d’Aulet.
ducat de Feria
Història
Títol senyorial concedit amb la grandesa d’Espanya, el 1567, a Gómez Suárez de Figueroa i Fernández de Córdoba (mort el 1571), cinquè comte de Feria, comanador de Sant Jaume, conseller d’estat i guerra i ambaixador a Anglaterra, on es casà amb lady Jane Dormer.
Llur fill i segon duc, Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer , i el fill d’aquest, Gómez Suárez de Figueroa y de Mendoza , ocuparen diverses lloctinències a la corona catalanoaragonesa El títol passà als Fernández de Córdoba-Figueroa, marquesos de Priego i després ducs de Medinaceli
semipelagianisme
Cristianisme
Nom donat modernament a un conjunt de doctrines teològiques dels segles V i VI, defensades per Joan Cassià, Vicenç de Lerins, Faust de Riez, etc, amb el suport dels monjos del sud de la Gàl·lia, que intentaren de mitigar la doctrina de la gràcia de sant Agustí.
El terme fou creat a finals del segle XVI pels deixebles de Domingo Báñez per designar la doctrina de la gràcia de Luis de Molina molinisme Sosté que la diferència entre escollits i rèprobes depèn no pas de la predestinació divina, sinó de la voluntat humana, de la qual procedeix també la iniciativa de la fe o almenys de la credulitat pius credulitatis affectus i, doncs, de la salvació Idees considerades reminiscència del pelagianisme , foren combatudes per Pròsper d’Aquitània, Fulgenci de Ruspe i Cesari d’Arle, que n'obtingueren la condemna al segon sínode d’Aurenja 529, on fou…
baronia de Lloriac
Història
Títol concedit, a l’illa de Menorca, el 1683, al mestre de camp Miquel Lleonard de Cardona i de Renteria (Benasc, Alta Ribagorça 1634 — Almeria 1702), senyor de Lloriac, tinent general de la cavalleria de la costa del regne de Granada i cavaller de Sant Jaume.
El 1743 passà als Olivar
comanda de Barcelona
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital testimoniada ja entre el 1150 i el 1160 i subsistent fins el 1796, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès.