Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
Serrateix
Poble
Poble disseminat (729 m alt.) i cap del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), situat en un altiplà (plans de Serrateix), a la capçalera de la riera d’Hortons, al sector occidental del terme, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Cardener.
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Serrateix, que centra el poble Prop seu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Pere, preromànica, mutilada i utilitzada com a habitatge
Segueró
Porta de l’entrada a la casa-torre situada a la façana oriental del castell de Segueró
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Beuda (Garrotxa), al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).
És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró
Sant Feliu de Planeses
Església
Antiga parròquia i demarcació senyorial dins l’antic terme de Sant Llorenç o de Meda, a la dreta de la riera Major, aigua avall de la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), de la qual depèn actualment l’església de Sant Feliu (segle XI).
L’antic casal de Planeses fou substituït pel mas Verneda El lloc és esmentat ja el 970
Samalús
Vista del castell de Samalús, construcció neomedieval erigida a partir de l’antic mas de Can Bori
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), situat a la zona de contacte entre la depressió vallesana i el massís del Montseny, a la capçalera de la riera de Samalús , afluent per l’esquerra del Congost, on desemboca aigua avall de la Garriga.
El lloc és esmentat ja el 1002 L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al s XVI Conserva de la primitiva construcció l’absis posteriorment fortificat i la base del campanar Prop seu hi ha la capella de la Salut Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies can Bot, can Julià, Vallfiguera, can Cavaller i can Flaquer, entre d’altres
santuari de Montcorb
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Montcorb del municipi de Riudarenes (Selva), situat als vessants orientals del Montcorb (185 m), turó que s’alça a la dreta de la riera de Santa Coloma, entre els seus afluents, les rieres d’Esparra i de Vilarràs.
El primer edifici fou bastit ja el 1125 ha estat reedificat diverses vegades, entre les quals el 1423 i el 1900
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera, vista aèria del cenobi, amb les restes de les antigues dependències monacals a mà esquerra
© Fototeca.cat
Priorat
Antiga quadra i antic priorat benedictí del municipi de Cervelló (Baix Llobregat), que depèn de la parròquia de Corbera de Llobregat, a 325 m alt., damunt la riba esquerra de la riera de Rafamans, als vessants orientals del coll de la Creu d’Ordal.
L’edifici Del conjunt de l’antic monestir es conserven l’església, que és l’element més important, i una bona part de les dependències monàstiques, totalment transformades en adaptar-les com a masoveria L’església, ben conservada gràcies a diverses campanyes de consolidació realitzades al llarg del segle XX, s’emplaça al sector nord de tot el conjunt És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de mig punt i dividida en tres trams per quatre arcs torals, amb una capçalera de tres absis de planta semicircular i un transsepte entre tots dos espais Una volta de canó de mig punt…
Vergós Guerrejat
Vista aèria de la població de Vergós Guerrejat, a la Segarra
© Fototeca.cat
Poble
Poble (635 m alt.) del municipi d’Estaràs (Segarra), situat al sector meridional del terme, més enllà del pla de Vergós , a la dreta de la riera de Vergós , afluent, per l’esquerra, del Sió, al qual aflueix entre Montfalcó Murallat i les Oluges.
L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena
Vallençana
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), a la vall de la riera de Vallençana (afluent, per l’esquerra, del Besòs), que davalla de la Serralada de Marina (que la carretera de Badalona a Montcada travessa pel coll de Vallençana).
Espinavessa
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), a l’esquerra del Fluvià, a la confluència amb la riera de Sant Jaume; el seu antic terme, amb el nucli de la Palma, era separat del sector principal del municipi pels termes de Navata i de Crespià.
L’església parroquial actual Sant Llorenç fou bastida en 1790-1804 El poble, que al s XIV depenia de la canònica de Lledó, formava part de la batllia de Navata el 1698
puig de la Creu de l’Aragall
Cim
Cim (545 m) de la serra que separa les aigües de la riera de Corbera de les de l’Anoia sobre la masia de ca l’Aragall, del terme de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), entorn a la qual s´ha format una urbanització.