Resultats de la cerca

Collaborà, entre d’altres, a les revistes L’Espill , “L’Aiguadolç”, Cairell , “Daina” i “Lletres de Canvi”, de la qual formà part del consell de redacció Amb Oh 1980, premi Joanot Martorell 1979, un dietari que és un cant al paisatge de Gandia Ducat d’ombres 1982, premi Andròmina és una novella històrica que amb un doble temps, s XIX i XVII, construeix una història ambientada en la decadència del ducat de Gandia Amb el llibre de proses Les quatre estacions 1986, en collaboració amb J Piera i I Mora, guanyà el premi de la Crítica del País Valencia En el camp biogràfic escríví la biografia de…

En buidar l’aire dels pulmons, amb una tècnica de respiració especialitzada, els cantants i instrumentistes produeixen, controlen i modulen els sons i el seu fraseig Aquesta tècnica, basada en un ritme respiratori diferent del de la respiració normal, procura controlar i regular la velocitat de sortida de l’aire mitjançant el domini de la musculatura diafragmàtica, ja que l’expiració produïda impulsant-lo des de la part superior del tòrax és més difícil de controlar i provoca tensions a la zona del coll, tot dificultant la sortida regular de l’aire Un dels objectius d’aquest…

Són saures en els quals manquen els porus femorals les escates dorsals i ventrals són semblants, hi ha osteoderms compostos al tegument, la llengua és plana i escatosa i les dents són pleurodontes La pupilla és rodona i la parpella inferior és adaptada a la vida excavadora Sovint les potes són reduïdes i la cua és llarga i fina Mostren hàbits parcialment o totalment excavadors És una família extensa, pròpia de països càlids, en la qual les formes europees són petites o mitjanes, amb escates grosses, llises i lluents, cap petit i coll gruixut, tronc cilíndric i allargat, i potes reduïdes…

Fundat l’any 1934, els primers membres foren al mateix temps cercadors de pistes L’any 1943 el Club construí un refugi i un trampolí de salts al Bac de Can Pascal i collaborà en la construcció del xalet d’Ulldeter, d’un teleesquí a coll d’Ares 1965, i l’any 2000 fou un dels fundadors de l’estació d’esquí Vallter 2000 Té seccions d’esquí, muntanya, bicicleta tot terreny i surf de neu, i equips d’esquí alpí, esquí de muntanya corredors d’alt nivell de duatló i curses de muntanya Disposa de les installacions de l’estació d’esquí de Vallter 2000 Entre els seus esportistes destacà l’…

Es classifica, segons l’extensió de la gambada del cavall, en trot recollit de gran lleugeresa i mobilitat, cobreix la mínima extensió de terreny, trot de treball cobreix una extensió reduïda de terreny, trot mitjà comprèn una extensió moderada de terreny, en el qual el cavall pot abaixar el cap i allargar lleugerament el coll i trot llarg abasta la màxima extensió de terreny gràcies al potent impuls de les extremitats posteriors Es distingeix el trot muntat , en què el genet pot anar aixecat amb el cap inclinat endavant i els genolls pressionant per perdre i recuperar el contacte amb la…

L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del segle XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als segles XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del segle XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al segle XIX, i també el 1929,…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera,…

S'estèn entre la serra que separa aquesta comarca del Rosselló coll de Sant Joan, 807 m alt i el riu, límit septentrional del terme que comprèn, també, un petit sector del curs més baix de l’Adasig, afluent de l’Aglí per la dreta El territori és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i de matollar Es conreen 131 ha, destinades bàsicament a la vinya 128 ha, 104 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha petites extensions d’hortalisses, arbres fruiters i farratge i el cens ramader és nul La cooperativa vinícola té una capacitat de 8 000 hl El…

És separada del pla d’Aiats, d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera , pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera el seu terme jurisdiccional rebé el nom del Cabrerès Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28, desaparegué La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i…

El formen els barrancs de Matabous i la Fosca, al municipi de Sant Aniol de Finestres, que neixen al peu dels volcans de Santa Pau, prop del coll de Fontpobra, entre les petites serres de les Medes i Pelada SW, que separen la vall de Llémena de la d’Hostoles, i el robust horst de les serres de Finestres i Rocacorba, que la separa de les conques del Terri i la riera d’Adri Des de Sant Aniol a Sant Esteve de Llémena i fins passat Sant Martí de Llémena ja al Gironès la carretera de Girona en segueix la riba dreta, amb la qual emmarca un sector de conreus de secà Entre Llorà i…