Resultats de la cerca

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos Campionats d’Espanya i de Catalunya durant les dècades de 1960 i 1970 També guanyà regates internacionals com la Copa De Gaulle Aconseguí els seus millors èxits en les classes snipe i vaurien Com a dirigent, fou vicepresident del RCMB, secretari de la Federació Espanyola de Vela i president de l’Associació Nacional de Propietaris de Vauriens, que fundà l’any 1962 També fundà i presidí el Collegi de Jutges i Jurats de Regata de Catalunya Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Membre del P&P Portal del Roc de Vilanova i la Geltrú, començà l’any 1997 Fou campió de Catalunya de joc per forats 2002, 2004, campió de Catalunya de dobles amb Marc Fortuny 2006 i millor jugador del rànquing de la federació catalana 2002, 2004, 2005, 2010 Amb la selecció catalana, es proclamà campió d’Europa 2010 i també guanyà la medalla de plata 2003 i la medalla de bronze 2005 Participà en torneigs internacionals, com la Challenge Cup Catalunya-Irlanda 2002, 2011, en l’enfrontament Catalunya-Gran Bretanya 2005, en el Catalunya-Andorra 2006 i en el triangular…

Es formà a la Unió Esportiva Figueres, fitxà pel Girona Futbol Club 1963-76 i esdevingué un dels jugadors més emblemàtics de la història del club Defensa central, l’edició 1963-64 fou elegit el millor jugador d’aquesta posició en la tercera divisió Fou cinc vegades internacional olímpic i participà en els Jocs de Mèxic 1968 Arran de la seva retirada, el 1976 fou objecte d’un homenatge en el decurs del qual la federació catalana li atorgà la medalla d’argent al mèrit esportiu Com a entrenador dirigí, entre d’altres, l’Olot, el Figueres i el Lloret

Membre del Club Natació Catalunya, fou campiona de Catalunya en 4×200 m lliure 1986, 4×100 m lliure 1987 i 200 m i 400 m estils individual 1988 En l’àmbit estatal, assolí vuit títols a l’estiu i sis a l’hivern A l’estiu, en relleus 4×100 m lliure 1984, 1987, 4×200 m lliure 1986, 1987, 1988 i 4×100 m estils 1987, i en les proves individuals dels 200 m i 400 m estils 1988 I a l’hivern, en 4×100 m lliure 1985, 1987, 4×200 m lliure 1985, 1987, 4×100 m estils 1987 i 400 m estils individual Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1988

Es formà al Club Natació Atlètic, el 1989 passà al Club Natació Barcelona, i, el 1998, al Club Natació Sabadell Fou sis vegades campió de Catalunya de gran fons com a guanyador de la Travessia del Port de Barcelona 1990, 1992, 1994-97 En l’àmbit estatal, es proclamà campió d’estiu en 400 m i 1500 m lliure 1991 i en relleus 4 × 200 m lliure 1998, i d’hivern en relleus 4 × 200 m lliure 1999 Fou vint-i-cinc cops internacional en diferents categories Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1992

Vinculat al Club Natació Catalunya, ingressà al collegi català el 1963, al comitè estatal el 1972 i fou reconegut pels organismes internacionals el 1984 Assumí càrrecs en la junta directiva de l’estament collegial com a vocal 1968-69, 1978-79 i com a secretari 1989-91, 1993-98 Arbitrà partits en la divisió d’honor de les lligues estatal i territorial També dirigí encontres i acompanyà equips espanyols en confrontacions internacionals La federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits de bronze 1980, argent 1986 i or 1991, i la catalana, la medalla al mèrit esportiu 1999

Coneguda per les sigles SEU, fou fundada per la Falange Española el 1933 Durant la República es dedicà a enfrontar-se a la Federació Universitària Escolar El 1937 foren aprovats els seus estatuts i durant el franquisme es convertí en l’única organització estudiantil legal Entre el 1943 i el 1965 fou d’obligada afiliació per a tots els estudiants universitaris Centrada en la formació política, professional i militar, l’esport fou una de les seves formes de fer proselitisme Des del SEU, a Barcelona es promocionà l’esport amb la creació de seccions esportives d’handbol, rugbi,…

S’inicià al Club Piragüisme Salt-Ter, i es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya d’estil lliure en diverses categories Amb la selecció espanyola absoluta, disputà diverses edicions del Campionat del Món i d’Europa Destacà en el piragüisme extrem i feu els primers descensos de rius fins llavors considerats infranquejables Participà en el Kayak Extreme White Water Grand Prix 2012, considerat els X Games del piragüisme Guanyà la Copa del Món de caiac extrem 2013, 2014 Té la titulació de segon nivell de guia de riu Rebé el reconeixement de la Federació Catalana de Piragüisme

Membre del Club Natació Barcelona, amb el qual fou campió de Catalunya 1929 i d’Espanya 1929, 1930 de relleus 4 × 200 m lliure Esdevingué directiu i àrbitre de natació, salts i waterpolo L’any 1931 fou el delegat que, pel seu domini de la llengua alemanya, acompanyà l’equip de waterpolo en una gira que feu pel centre d’Europa El 1940 entrà al collegi català d’àrbitres, i el 1947, a l’estatal El 1961 formà part de la comissió de waterpolo de la federació espanyola, que el 1966 li concedí la medalla d’or de serveis distingits

Membre del Club Natació Barcelona, es proclamà campiona de Catalunya en 200 m braça 1959, 4 × 100 m estils 1958, 1959 i de gran fons com a guanyadora de la travessia del Port de Barcelona 1961-64 També fou vuit vegades recordista catalana en el període 1959-64 En l’àmbit estatal fou sis vegades campiona d’Espanya un cop en 200 m braça i en relleus 4 × 100 m estils i quatre cops en relleus 4 × 100 m lliure També fou internacional en nou ocasions Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1965