Resultats de la cerca

Catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat Autònoma de Barcelona L’afecció a la geologia l’ha portat a exercir la professió com a consultor de companyies petrolieres, donant així una aplicació als coneixements científics fruit de la seva pròpia recerca Aquesta quedà plasmada i sintetitzada, fins el moment actual, en més d’un centenar de publicacions en revistes nacionals i estrangeres i en la direcció d’una vintena de tesis de doctorat, cinc de les quals a estudiants estrangers, i en una quarantena de tesis de llicenciatura Ha estat introductor i promotor en les…

Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i germà del també actor Alfred Lucchetti , s'inicià en el teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC o el GTI Intervingué en un gran nombre d’obres, com Marat Sade , de Peter Weiss  El balcó , de Jean Genet  El cafè de la marina , de Josep M de Sagarra  Maria Rosa , d’Àngel Guimerà  Damunt l’herba i Titànic 92 , de Guillem-Jordi Graells  El manuscrit d’Alí Bei i  Ai, carai , de Josep Maria Benet i Jornet  Els set contra Tebes/Antígona 2002, sobre textos d’Èsquil i Sòfocles, dirigida per Hadi Kurich Lear , d’Edward Bond, dirigida…

La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor,  El cel té un problema 1997,  Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de la fortuna 2003, El blanc…

Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral  o les sabadellenques Garba  i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble  un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant-se en…

Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid 1958, fou catedràtic de bioquímica 1963-73 i rector 1968-72 de la Universitat de Granada Sotssecretari d’educació i ciència 1974-75 i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87 Cofundador 1974 i director 1974-78 del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa Diputat d’UCD per Granada 1977, en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89 Aquest mateix any fou elegit director general de la…

Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres  Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs  Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña  La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes  Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici  Arte visigodo en España , de Pere de Palol  La Universidad de…

El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d’Economia de la Generalitat El 1937 anà a la Gran Bretanya com a delegat d’aquest organisme Exiliat a Londres des del 1939, formà part del nucli d’activistes catalans entorn de JMBatista i Roca, CPi i Sunyer i JTrueta En 1941-45 fou comentarista de la BBC en les emissions per a l’Estat espanyol i hi organitzà emissions en català, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana 1947 Cofundador de l’Anglo-Catalan Society 1952, és autor de Los ingleses son así 1956, La…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963, i a la Universitat de París, on ho féu el 1964 Ha estat director de recerca en el Centre de la Recherche Scientifique i investigador a l’École Polytechnique de Palaiseau França Ha treballat també a la JEN Madrid, al CEN Strasbourg i al CERN Ginebra Ha publicat nombrosos treballs en revistes internacionals sobre la física nuclear de les altes energies, la física de plasmes, i la síntesi de nous semiconductors Entre ells sobresurten la descoberta de la partícula g° i la primera detecció global dels radicals d’un plasma mitjançant la…

Gerent del rotatiu familiar La Vanguardia  des del 1969, el 1989 es feu càrrec de l’empresa, després de la mort del seu pare Carles Godó i Valls i impulsà una profunda renovació de la publicació President d’Antena 3 Ràdio —ho fou també d’Antena 3 TV entre els anys 1989 i 1992—, impulsà el 1998 el Grup Godó , del qual és president, i al juny de 2006 la creació d’Unión Radio posteriorment PRISA Radio amb el Grupo Prisa, de la qual fou vicepresident fins el 2014 Presideix també El Mundo Deportivo i és vicepresident de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i del Museu d’Art…

Nebot del també arquitecte Antoni M Gallissà Es titulà el 1941 Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments Hotel Park 1950, reforma del cinema Fèmina de Barcelona 1951, Casa dels Braus 1962, totes a Barcelona, i diverses cases de veïns Fou membre fundador del Grup R La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps Inquiet i amb…