Resultats de la cerca

Gran divulgador dels coneixements econòmics, defensà un cooperativisme global i reformista Du droit d’association en matière religieuse 1872, Principes d’économie politique 1884, La coopération 1900 i Histoire des doctrines économiques 1904, amb ChRist

Pintà, amb un acurat estil acadèmic, obres com Joves grecs fent lluitar uns galls Musée du Louvre, presentada al Saló del 1847, que li donà molta fama

Baró de Gerando Fou membre del consell d’estat de Napoleó I El 1812 fou destinat a Catalunya per a organitzar-hi el règim civil creat arran de l’annexió del Principat a França Fou intendent dels departaments del Ter i del Segre 1812-13 El 1804 havia publicat una Histoire comparée des systèmes de philosophie

Ajudant de Berthollet, s’interessà des de molt jove per l’estudi físic dels gasos dilatació, relacions volumètriques en llurs combinacions, etc Dues ascensions en baló, fetes el 1804, li permeteren d’observar les característiques de l’atmosfera a una altura de 7 000 m no assolida per ningú més fins aleshores Per tal d’estudiar el magnetisme a diferents latituds i altures, recorregué, amb Avon Humboldt, una bona part d’Itàlia, de Suïssa i d’Alemanya 1805-06 Professor de química a la Sorbona i de física a l’escola politècnica, féu possible l’obtenció per electròlisi de les grans quantitats de…

Participà entusiàsticament en la lluita romàntica al costat de Victor Hugo La seva obra, molt dispersa, cobreix el camp de la poesia Émaux et camées , 1852, de la novella Mademoiselle de Maupin , 1835, el pròleg de la qual fou una autèntica sensació per la seva defensa de l' art per l'art , i Capitaine Fracasse , 1863, obra alegre i truculenta, de la crítica literària Histoire du romantisme, 1874, de la crítica d’art Les Beaux-Arts en Europe , 1855, del teatre i de les narracions de viatges especialment a Itàlia, Rússia i Espanya Bé que expressà poques idees originals i pocs sentiments…

Visqué els seus primers anys a Rússia i a Polònia, estudià lleis, participà com a aviador en la Segona Guerra Mundial i el 1945 ingressà en la diplomàcia Treballà en el ministeri d’afers estrangers 1946-56 i fou cònsol francès a Los Angeles 1956-60 De les seves novelles cal destacar Éducation européenne 1945, Tulipe 1946, Les couleurs du jour 1952, Les racines du ciel 1956, premi Goncourt, molt coneguda, Lady L 1963, Chien blanc 1970, Charge d’âme 1978 i Les cerfs volants 1980 Poc després del seu suïcidi es descobrí que era també l’autor de les novelles signades amb el pseudònim Émile Ajar La…

Es féu conèixer per tot Europa El 1816 participà en l’estrena, a Roma, d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini Actuà també als EUA i a Mèxic Escriví operetes castellanes, com La Amalia 1804 Fou pare de María Malibran , de Paulina Viardot i de Manuel Vicente García Zafra, Extremadura 1805 — Londres 1906, baix i professor de cant, inventor del laringoscopi

Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el 1951, i el…

El 1830 entrà a l’escola normal superior, però en fou expulsat perquè participà en la revolució d’aquell any Republicà fervent, fou arrestat i condemnat a presó Morí a conseqüència de les ferides rebudes en un duel d’honor Els seus treballs matemàtics són d’una gran importància en el desenvolupament de l’àlgebra En la seva teoria d’equacions hom pot apreciar que ja utilitzà els conceptes de grup i de cos, bé que no en donà cap definició formal en particular, inicià l’estudi dels cossos finits Actualment hom anomena teoria de Galois la part de l’àlgebra que estudia les extensions dels cossos…

Professor a la Universitat de Lió i a la Sorbona, fundà, amb Vidal de la Blache, els Annales de Géographie 1893 i dirigí la publicació de la Géographie Universelle Escriví, entre altres obres, Géographes allemands de la Renaissance, tesi doctoral, i Regions naturelles et noms de pays 1908