Resultats de la cerca

Jugava de mitja punta Fou elegit millor jugador rus del 1991 i al desembre d’aquell any fitxà pel RCD Espanyol procedent del CSKA de Moscou Romangué al club blanc-i-blau fins a la temporada 1993-94, aquesta darrera a segona divisió Disputà 73 partits de Lliga i marcà 21 gols La temporada 1994-95 fitxà pel FC Barcelona i es repartí entre el Barcelona B 14 partits de Lliga i el primer equip blaugrana 12 partits de Lliga Fou internacional per l’URSS, la CEI i Rússia Participà en l’Eurocopa 1992 i en la Copa del Món 1994

Defensa central, es formà a les categories inferiors del Girona FC Entre el 1979 i el 1982 jugà tres temporades amb el primer equip gironí i, tot seguit, tres temporades més al filial del Saragossa Debutà a primera divisió amb el Saragossa 1985-94, amb el qual guanyà dues vegades la Copa del Rei 1986, 1994 Disputà un partit amb la selecció catalana Ha estat segon d’entrenadors amb Txetxu Rojo, Juanma Lillo o Víctor Fernández, al Saragossa i al Porto, i ha dirigit, entre d’altres, el Girona 2009-10 El 2010 fou nomenat secretari tècnic del FC Barcelona

Després de destacar com a lateral en l’Athletic de Bilbao, la temporada 1906-07 s’incorporà al futbol català Amb l’X Sporting Club jugà dues temporades i obtingué dos campionats de Catalunya 1907, 1908 A continuació jugà tres temporades amb l’Espanyol 1908-11 i tres amb el Barcelona 1911-14 Amb l’equip blaugrana disputà 68 partits, guanyà la Copa d’Espanya en dues ocasions 1912, 1913, una vegada el Campionat de Catalunya 1913 i dues la Copa Pirineus 1912 i 1913 En el Barça fou conegut com el pare Jugà quatre vegades amb la selecció catalana

Arrelat a Sant Joan Despí, com a amateur guanyà una etapa de la Volta de l’Avenir 1971 i fou segon a la Volta a Navarra i la prova francesa Ruban Granitier Breton, ambdues el 1972 Competí als Jocs Olímpics de Munic 1972, però fou desqualificat per dopatge després d’obtenir la medalla de bronze Competí com a professional amb l’equip Kas-Kaskol 1973-75, amb el qual guanyà una etapa de la Volta a Catalunya i una altra a la Vuelta a Andalusia 1974 El 1975 es classificà tercer als Campionats d’Espanya de fons

Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club

Començà a jugar al club valencià del Marcol Sempre en la posició d’extrem esquerre, jugà quatre temporades amb el Granollers, club amb el qual aconseguí el primer títol europeu de l’handbol català, la Recopa 1976 Posteriorment passà al FC Barcelona, equip on jugà quatre temporades i amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa del Rei 1983 Va concloure la seva trajectòria professional al Marcol Com a internacional jugà 71 partits amb la selecció espanyola i assolí el Campionat del Món B 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal

Format a les categories inferiors del Club Handbol Garbí, l’any 2002 fitxà pel Futbol Club Barcelona Entre el 2005 i el 2007 jugà amb el primer equip blaugrana i posteriorment ingressà a les files de l’OAR Corunya 2007-08 i de l’Algeciras Balonmano 2008-09 El 2009 fitxà pel Club Handbol Palautordera En el seu palmarès figuren una Lliga 2006, una Copa del Rei 2007 i una Supercopa d’Espanya 2007 Retirat com a jugador, ha estat entrenador del Club Handbol Garbí de Palafrugell 2015-17 i del Club Handbol Bordils 2017-19

Migcampista, jugà dotze temporades a l’Espanyol, en dues etapes, i fou capitana de l’equip La temporada 2005-06 passà al Barça i la següent tornà al club blanc-i-blau A l’estiu del 2007 fitxà pel Llevant i guanyà la Superlliga femenina 2008 El seu palmarès també inclou una Lliga territorial, dues Copes de la Reina, un subcampionat de la Superlliga, finalista de la Copa de la Reina 2007 i dos Campionats d’Espanya amb la selecció catalana Amb la selecció espanyola jugà en més de cinquanta ocasions i disputà el Campionat d’Europa i el del Món

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, fou campió d’Espanya 1945 de la classe snipe juntament amb Jordi Balcells a bord del Sopla II Prengué part en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, on aconseguí la novena posició en classe finn, i de Munic 1972, on competí en classe soling i fou patró de l’equip format pel seu fill Ramon Balcells i Comas i per Joan Llort i Corbella D’altra banda, fou seleccionador espanyol de vela 1966-68 i guanyà el Campionat del Món de creuer en classe 3/4 1977 fent parella amb Ib Andersen a bord del Manzanita