Resultats de la cerca
Es mostren 7270 resultats
Vilatge de Molhet (Padèrn)
Situació Vista aèria del lloc de Molhet, amb les ruïnes de l’església de Sant Martin i nombrosos fragments de murs dels habitatges que havien format aquest vilatge medieval ECSA - Camara JP Joffre Els vestigis d’aquest antic poblat medieval, conjuntament amb l’església, són situats al SW del terme municipal de Padèrn, al Ròc de Molhet, que s’orienta d’W a E Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′20″ N - Long 2° 38′17″ E Per a arribar-hi des de Padèrn, cal seguir el sender GR-36, que es dirigeix vers el S, cap al castell de Querbús i quan s’arriba a l’altura del Ròc de Molhet, hom veu en el seu…
Castell i vilatge de Lançac
Situació Torre del castell, la part més vistent del que resta d’aquesta fortalesa ECSA - A Roura Els vestigis del castell i vilatge d’època medieval són situats al cim d’un turó de 416 m d’altitud, al SW del poble de Lançac, en una de les estribacions de l’anomenat Ròc de Lançac Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 45′50″ N - Long 2° 33′21″ E Des del poble de Lançac, surt una carretera estreta asfaltada que porta fins al cementiri i, després, fins a una pedrera que hi ha al costat del castell, al qual podem arribar, en pocs minuts, o bé pel dret o bé seguint un camí carreter que fa una mica de ziga…
Sot de Xera
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall mitjana i baixa del riu de Xera (dit també riu de Sot) fins poc abans de la seva desembocadura al Túria.
El territori, molt muntanyós, és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs 2 500 ha de pinedes L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble 380 ha de garrofers, oliveres, ametllers i cereals hi ha també, prop del riu, 50 ha d’hortalisses i arbres fruiters Darrerament s’ha iniciat una modesta activitat com a centre d’estiueig, tot i que el 84% de la població activa es dedica a l’agricultura La població, que s’havia mantingut estacionària al llarg del s XIX i fins el 1950, ha perdut des d’aleshores més de…
Montjuïc
Nucli residencial als vessants del turó de Montjuïc , a Girona
© Fototeca.cat
Turó
Turó (215 m alt.), al límit dels antics termes de Girona i de Sant Daniel, al vessant del qual hi havia hagut a l’edat mitjana el cementiri de jueus de Girona (era anomenat antigament Barufa
).
El 1653, a la fi de la guerra dels Segadors, Felip IV hi féu bastir, al vessant meridional, el castell de Montjuïc , gran fortalesa quadrada amb valls i camins coberts i defensats per quatre torres exteriors Tingué un paper important en totes les guerres en què els francesos penetraren en territori català Durant la guerra del Francès tingué un paper important en la defensa de la ciutat, però hagué d’ésser abandonat l’11 de juny de 1811 ocupat pels francesos, a la fi de la guerra fou inutilitzat per ordre de Suchet 1814 A partir del 1814 fou un dels refugis de la població immigrada i hi foren…
puig d’Aguilar
Muntanya
Antic nom d’un dels cims de la serralada de Marina entre el puig d’Ossa (l’actual Sant Pere Màrtir) i el Besòs, esmentat durant l’edat mitjana com a termenal del territori de Barcelona.
No ha estat identificat amb seguretat
quantitat diària recomanada
Alimentació
Quantitat d’un nutrient que una persona sana ha d’ingerir de mitjana cada dia, a través de la dieta, per a mantenir un bon estat de salut segons la normativa establerta per la Unió Europea.
tortuga verda

Tortuga verda
Bernard Dupont (cc-by-sa-2.0)
Herpetologia
Tortuga marina de la família dels quelònids, d’uns 160 cm de llargària, amb la cuirassa dorsal en forma de cor, en els individus joves recorreguda per una doble cresta mitjana i amb les plaques juxtaposades.
Les potes anteriors són més desenvolupades que les posteriors, i tenen forma d’aletes La cua és molt curta, i el color dels adults és verd d’oliva al dors, amb taques negres Habita a la vora de les cales, i neda sobretot a la superfície de l’aigua S’alimenta de substàncies vegetals, sobretot fanerògames Pon els ous a les costes, la qual cosa, juntament amb la pesca de què és objecte, fa que, malgrat l’elevat nombre d’ous per posta, comencin a ésser molt rares als Països Catalans, sobretot a les costes continentals També és difosa a l’oceà Índic i a l’Atlàntic
nervi safè extern
Anatomia animal
Nervi que es desprèn del ciàtic popliti intern en la part mitjana del buit popliti i que dóna la sensibilitat a la pell de la cara externa de la cama i a les articulacions del tars.
reguard
Història
A l’edat mitjana, demora, dilació o impediment de qualsevol mena al qual recorria el vassall per tal de dificultar la missió dels enviats del senyor feudal i eludir, així, el compliment de les seves obligacions.
Macastre
Macastre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat al fons de la foia, a la vall mitjana del riu Magre, que travessa el terme d’W a E.
El sector meridional és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Dosaigües Més de la meitat del territori és coberta de matollar El regadiu es poc estès hortalisses, blat, blat de moro i arbres fruiters, i aprofita l’aigua del riu El secà, molt extens, és dedicat a cereals, garrofers, oliveres i vinya Hi té encara importància la ramaderia ovina La població ha sofert una forta emigració fins els anys seixanta tanmateix els anys setanta s’ha recuperat parcialment gràcies a la proximitat de Bunyol, que ha diversificat les activitats econòmiques dels habitants El poble 1 094 h…