Situació
Vista aèria del lloc de Molhet, amb les ruïnes de l’església de Sant Martin i nombrosos fragments de murs dels habitatges que havien format aquest vilatge medieval.
ECSA - Camara J.P. Joffre
Els vestigis d’aquest antic poblat medieval, conjuntament amb l’església, són situats al SW del terme municipal de Padèrn, al Ròc de Molhet, que s’orienta d’W a E.
Mapa: IGN-2447. Situació: Lat. 42° 52′20″ N - Long. 2° 38′17″ E.
Per a arribar-hi des de Padèrn, cal seguir el sender GR-36, que es dirigeix vers el S, cap al castell de Querbús i quan s’arriba a l’altura del Ròc de Molhet, hom veu en el seu pendent les ruïnes del poblat. (DB-MLIR)
Història
La menció documental més antiga del lloc de Molhet data del 805, any en què consta que aquest indret, conjuntament amb Padèrn, era possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa. El 916 hom troba un altre esment de Molhet, topònim que apareix grafiat com a Molletum.
Com a propietats del monestir de la Grassa, a les Corberes, i propers geogràficament, els llocs de Molhet i Padèrn són sovint esmentats conjuntament en nombrosos documents, de manera que la història d’ambdues localitats en època medieval freqüentment ha estat relacionada.
El petit nucli de població de Molhet —del qual no es pot descartar que tingui un origen molt remot, potser anterior a l’inici de l’alta edat mitjana, ja que la primera menció, com ja s’ha dit, data del començament del segle IX— és citat l’any 1024, quan un grup de cavallers renunciaren mitjançant una escriptura els drets que havien usurpat en aquest indret a l’abadia de Santa Maria de la Grassa. A l’inici del segle XIII, amb l’arribada dels croats del nord de França per a lluitar contra els càtars, els conflictes per les possessions i els drets territorials entre senyors i nobles laics i els abats de la Grassa foren constants. Així, per un document de l’any 1215, la família Termes retornava a l’abat de la Grassa molts béns i drets que havia tingut injustament, entre els quals s’esmenta la villa de Molleto. Aquesta situació perdurà molt temps, ja que el 1248 Lluís IX, rei de França, trameté una carta al seu senescal de Carcassona perquè fossin retornats a l’abat de Santa Maria de la Grassa els llocs de Padèrn i Molhet, els quals s’havia apropiat el cavaller faidit Chabèrt de Barbairan. És molt interessant constatar que en aquesta carta el lloc de Molhet és qualificat de castrum, mot que tant pot designar un castell, en el seu sentit més estricte, com un lloc fortificat. Pocs anys més tard, el 1258, una altra escriptura fa menció del castrum de Moleto.
El vilatge medieval de Molhet, que tenia una església dedicada a Sant Martin, rebé una visita pastoral a l’inici del segle XV; segons el text que ha pervingut d’aquesta visita, els habitants de Molhet no arribaven a 30 persones. El lloc ja devia d’haver patit en aquesta època una despoblació considerable en profit de Padèrn i potser de Cucunhan, les dues localitats més pròximes. (DB)
Vilatge
Planta, a escala 1:500, del conjunt del vilatge i de la seva església, amb la restitució de les parts desaparegudes.
J. Bolòs, segons informació de R. Quehen
Les ruïnes de l’antic vilatge de Molhet corresponen a un recinte o clos de forma quadrangular, els vestigis del qual són perceptibles, sobretot, a l’angle nord-oest i al S. Pertot arreu es poden veure restes de nombrosos murs de construccions que recolzen contra el recinte, a l’W del qual hi ha un carrer format entre dos murs paral·lels que desemboca prop de les ruïnes de l’església, situada al costat sud-oest.
No és gens segur que els vestigis de Molhet siguin assimilables als d’un castell en el sentit clàssic del terme. Possiblement en algun indret del clos fortificat hi hagué una construcció semblant a una torre, però l’estat de conservació del vilatge no permet assegurar-ho. Tampoc no s’ha trobat cap indici de l’existència d’un cementiri; tanmateix és molt probable que el sector est de l’església servís de lloc d’inhumació.
Les ruïnes dels habitatges es deixen endevinar a banda i banda d’un eix central de circulació dictat per la configuració del relleu. (LB-DB)
De fet, hem de distingir dos elements que sembla que resten ben diferenciats: d’una banda, el clos o recinte, que té una planta quadrangular i que envolta l’església, i de l’altra, el poble o vilatge rònec que s’estén al seu costat occidental.
Un aspecte dels escassos murs de les construccions que havien format part d’aquest vilatge.
ECSA - J. Bolòs
El recinte que hi ha al voltant de l’església, amb una planta trapezoidal, té una longitud de 33 m al costat nord, 30 m al costat est i una llargada de poc més de 26 m al costat oest. El mur més malmès és el situat a la cara sud, per sota de la qual passa l’actual camí d’accés. Caldria intentar d’establir la datació d’aquest mur perimetral, que pogué ésser fet en un moment una mica tardà, molt possiblement posterior a l’època en què es començà a construir l’església.
El poble sembla que s’estenia, al llarg d’uns cent metres, a ponent de l’església. Les cases es distribuïen a banda i banda d’un carrer central que tenia una amplada de 2, 5 m, tal com es pot veure als llocs que s’han conservat. Les construccions més properes a l’església s’adossaren al mur del clos superior. En aquest sector s’ha fet darrerament una excavació que permet d’endevinar per on passaven algunes parets i que ha deixat al descobert una escala de pedra, que fa pensar que algun habitatge tenia un trespol de fusta i un pis superior.
A les cases situades més cap a ponent, a banda i banda del carrer, veiem algunes parets de 2, 5 m d’alt i un gruix d’uns 80 cm. Tenen una amplària interior de 4, 5 m. Poden correspondre a edificis, potser també amb un pis superior, fets —o més aviat refets— a la darreria de l’edat mitjana. Aquestes primeres cases, més properes a l’edifici eclesiàstic, segurament foren les que s’abandonaren més tard.
A uns 25 m del mur del clos eclesial actualment hi ha una petita esplanada i comença, cap a l’W, un seguit de ruïnes de construccions situades també molt probablement a banda i banda del carrer central. Molt aproximadament podem dir que a les quatre o cinc cases primeres, esmentades més amunt, podem afegir unes sis o set cases més, bastides en aquest sector més occidental. Potser aquest segon conjunt, les restes del qual són molt més reduïdes, correspon a un conjunt de cases fetes per primera vegada en una etapa primerenca i ja no alterades a la darreria de l’edat mitjana. Caldria confirmar-ho, però, amb la realització d’una excavació arqueològica. A l’extrem més occidental hi devia haver alguns closos, potser per a tancar el bestiar o per a fer-hi horts. La superfície edificada en aquesta punta de ponent s’acaba amb unes roques.
Aquest poble és un bon testimoni de poble carrer, situat al llarg d’una carena. Segurament tot ell restava defensat per la mateixa cara exterior dels habitatges. A Catalunya podem trobar força exemples de pobles carrer. També podem trobar alguna mostra de poble de carena, edificat entre l’església i el castell, en especial en terres de frontera, com per exemple el poble de Comiols o el de Salinoves, tots dos a la comarca de la Noguera. (JBM)
Bibliografia
- Mahul, 1857-72, vol. 4, pàgs. 553-566
- Quehen, 1975
- Quehen-Dieltiens, 1983, pàgs. 251-253
- Gau-Gau, 1992, pàgs. 53-64