Resultats de la cerca

S’inicià en l’HCP Castelldefels Passà per la UE Horta i a quinze anys fitxà pel FC Barcelona 1995, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor encara en edat júnior 1998 En retirar-se Carles Folguera l’any 2003, es consolidà com a titular Guanyà vint-i-una Lligues 1999, 2000-10, 2012, 2014-21, dotze Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, 2011, 2012, 2016-19, 2022, onze Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2008, 2009, 2012-16, 2018, 2021, onze Lligues d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015, 2018, onze Copes Continentals 2001, 2002, 2003, 2005-09, 2011, 2016,…

S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell i s’especialitzà en la modalitat olímpica d’eslàlom i en la d’estil lliure En categories inferiors aconseguí un 7è lloc al Campionat del Món júnior 2000 Amb la selecció absoluta espanyola, assolí un 16è lloc al Campionat del Món 2002, 2007 Per equips, el 2009 aconseguí la primera medalla de bronze de l’eslàlom espanyol en un Campionat del Món Durant aquest període participà en el circuit internacional de la Copa del Món, on en tres proves es classificà entre els 10 primers, i assolí la 15a posició general en el rànquing del 2005 de la ICF…

Format al Centre Gimnàstic Barcelonès, entre el 1989 i el 1993 competí sota les sigles CGB – l’Hospitalet És professor universitari a la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Esport i Educació a Blanquerna, URL, des de l’any 2002 Actualment és director tècnic de la Federació Catalana de Curses d’Orientació i entrenador al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat en l’especialitat de curses d’orientació Fou subcampió d’Espanya en pista coberta en 400 m llisos 1992 En l’àmbit internacional, l’any 1991 obtingué un diploma en la prova dels 400 m llisos dels Jocs Mediterranis i participà…

Defensa format al Reial Club de Polo de Barcelona, on arribà a assolir la capitania de l’equip Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, quatre Copes del Rei 1957-60 i una Lliga 1958 Fou internacional per Catalunya en dotze ocasions Amb la selecció espanyola jugà 27 partits i obtingué la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960 Es retirà l’any 1961 Com arquitecte collegiat el 1958 signà, juntament amb l’arquitecte i oncle matern Josep Maria Soteras i Mauri Barcelona, 23 d’abril de 1907 — 11 de març de 1989, l’edifici del Servei Estació 1962 del…

Jugà a les categories inferiors del Club Bàsquet l’Hospitalet i després passà al Segle XXI, el Club Bàsquet Cantaires de Tortosa 1987-92, el Banco Exterior de Madrid 1992-94, el Club Bàsquet Dorna Godella de València 1994-95, el Club Bàsquet Universitari de Barcelona 1995-98, el Celta de Vigo 1998-2000, el Club Bàsquet Universitat de Barcelona 2000-02, l’Estudiantes de Madrid 2003-04 i l’UB Barça 2004-05 Guanyà cinc títols de Lliga i tres de Copa Fou escollida millor jugadora de bàsquet espanyola 1997, 1998 i seleccionada 1998, 1999 per l’equip del New York Liberty per jugar la WNBA Woman…

Començà a collaborar amb la Federació Catalana de Ciclisme el 1970 Obtingué la seva primera llicència d’àrbitre un any després Participà en la fundació de l’Sprint Ciclo Club Pobla 1973 El 1975 assolí la categoria d’àrbitre estatal i ascendí fins a la categoria de comissari UCI 1987 Arbitrà les grans curses del calendari internacional, tant en carretera com en pista i bicicleta tot terreny Tour de França 1994, 2002, Giro d’Itàlia 1999, Vuelta a Espanya 2010, Campionats del Món de pista i carretera 1993, 1995, 2001, 2003 i Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Fou cap d’organització del programa de…

S’inicià al FC Barcelona Jugà com a llançador al CBS Sant Boi 1988-89, el CBS Hèrcules 1989-92 i el Mont-real Expos 1993-98, del Canadà En el seu palmarès destaquen les cinc Lligues i les cinc Copes del Rei aconseguides amb el CB Viladecans 1995-2003, on jugà els primers anys alternant la seva participació a la Lliga menor americana i a partir del 1998 a plena dedicació El 2003 retornà al CBS Sant Boi, on guanyà de nou la Lliga i la Copa del Rei 2003 Amb el FC Barcelona 2004-05, aconseguí un Campionat d’Europa Pool B En una nova etapa al CBS Sant Boi 2005-11 aconseguí una altra…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest i musicologia a Heidelberg i a la Sorbona 1924-28 Després de passar quatre anys a París com a intèrpret de fagot, director de societats corals i ajudant d’edició de la "Revue musicale", el 1931 es traslladà als Estats Units Fou professor al Wells College 1931-33 i prosseguí els estudis de musicologia amb Otto Kinkeldey, i a la Cornell University treballà en la seva tesi doctoral, titulada A Literary History of French Opera 1934 Fou professor de musicologia a la Universitat de Columbia 1933-69 El 1934 obtingué la nacionalitat nord-…

Educat a Londres, al principi dels anys quaranta es desplaçà als Estats Units Estudià musicologia a les universitats de Nova York i Princeton, i hi obtingué els doctorats respectius el 1943 i el 1950 Fou professor en diverses universitats americanes, entre les quals la de Califòrnia a Berkeley, on també fou catedràtic de musicologia 1960-63 Principal figura de la generació successora dels fundadors de la musicologia nord-americana, destacà per les seves aportacions a la recerca amb el seu estil de crítica enèrgica i la seva prosa flexible El seu primer llibre, Opera as Drama Nova…

Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà en la música dels autors vienesos i…