Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
vegueria de Manresa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya, que comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553…
riu de la Llosa
Riu
Riu de la conca del Segre, al qual aflueix per la dreta.
Té la capçalera entre el pic d’Engaït Encamp, Andorra, la portella Blanca d’Andorra i la serra de l’Esquella Lles, Baixa Cerdanya D’orientació general N-S, forma la vall de la Llosa , de fons planer, pel seu origen glacial, que davalla fins a uns 1 600-1 500 m alt molí de Viliella, on la vall esdevé purament fluvial amb el tàlveg angulós, bé que emplenat pels alluvions Després de passar entre Viliella i Coborriu de la Llosa, alimenta una canalització que rega prats de Prullans, i entre aquest municipi i el de Lles serveix de límit fins a l’aiguabarreig amb el Segre,…
la Graufesenca
Centre de producció de ceràmica romana prop de Millau (Llenguadoc Occidental).
Fou un centre de fabricació a gran escala de terra sigillada, que estigué en funcionament des de principi del s I dC fins a mitjan s II dC, i exportà els seus productes a una gran part de l’Occident romà Ha proporcionat importants informacions sobre la tecnologia de fabricació ceràmica i també s’hi ha pogut estudiar l’organització de la producció, gràcies a la troballa de documents comptables relatius al nombre de peces fabricades i la presència de grans forns de fins a 80 m 3 de capacitat, sens dubte utilitzats per diversos ceramistes, cosa que feia imprescindible l…
Camp dels Moros
Jaciment arqueològic
Jaciment rural medieval fortificat al Pinell (solsonès).
És situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on es domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Prepirineus Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica segles V-III aC, passant per l’època romana segle II aC-segle III dC, fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidències de les ocupacions anteriors L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d…
poblat ibèric de la Moleta del Remei

Poblat ibèric de la Moleta del Remei, a Alcanar
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal d’Alcanar (Montsià), en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís del Montsià.
El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners L’ocupació de l’indret s’inicià al final del sVII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan sVI aC La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del sV aC i perdurà fins al final del sII aC Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés Entre els darrers mesos del 2007 i el maig…
presentació
Bíblia
Ritu de l’Antic Testament pel qual els pares consagraven a Jahvè els primogènits en el temple de Jerusalem; després en pagaven el rescat per cinc sicles.
La litúrgia cristiana commemora la Presentació del Senyor juntament amb la purificació de Maria el 2 de febrer la Candelera —els grecs l’anomenen ‘Ψπαπαντέ, ‘trobament’, de Jesús amb Simeó — i el 21 de novembre celebra la festa de la Presentació de la Mare de Déu d’acord amb el relat llegendari de l’evangeli apòcrif de Jaume, segons el qual a l’edat de tres anys fou presentada al temple, on romangué fins a dotze anys dedicada a Déu Festa tardana, era coneguda a l’Orient al s VII i fou introduïda a Avinyó el 1371, bé que no fou difosa fins el 1585 per Sixt V Ambdues…
grup irregular

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom amb què alguns teòrics de la música designen aquells grups de figures que impliquen una divisió de la unitat mètrica que les inclou -compàs, temps, divisió del temps, etc.- diferent de la que prescriu l’indicador mètric de la peça.
Els exemples més comuns són el doset, el treset, el siset, etc A la partitura, s’indica amb una xifra -sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal a sota o a sobre del grup- que determina la nova divisió La figura que representa cada una d’aquestes noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell L’ús d’aquesta notació no es generalitzà fins al segle XIX, però amb anterioritat existien nombrosos exemples d’interpretació irregular de grups amb notació regular El cas més freqüent és l’acomodament de…
Joan Vidiella Peidró

Joan Vidiella Peidró
ARXIU JOSEP LLUÍS SIRVENT
Rugbi
Jugador i directiu de rugbi.
S’inicià amb l’equip AD Maquinista, de l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, on treballà fins la seva jubilació En una ocasió arribaren a ser campions de Catalunya Jugà fins el 1962, i fou seleccionat moltes vegades per a jugar amb la selecció catalana partits internacionals a França i a Itàlia També formà part de l’equip d’Espanya en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, però no arribà a jugar Un cop retirat, fou nomenat secretari general de la Federació Catalana de Rugbi 1963-69, de la qual també fou vicepresident També presidí la Societat Esportiva La…
Eudald Vallès Vallet
Rugbi
Jugador, àrbitre i directiu de rugbi.
S’inicià en el basquetbol amb la Société Patrie i amb el Club Bàsquet Atlètic de Sant Gervasi El 1941 comencà a jugar a rugbi amb el Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà fins la seva desaparició El 1947 els jugadors sortits del RCD Espanyol fundaren la secció de rugbi del Club Natació Montjuïc, on jugà fins el 1954 i també fou directiu Durant l’etapa en la directiva impulsà la construcció de la piscina del carrer Reina Amàlia i el CN Montjuïc guanyà la Copa Federació 1957, 1963 D’altra banda, el 1954 ingressà al collegi d’àrbitres, del qual més tard fou secretari i…
Universitat d’Oriola
Institució d’ensenyament superior creada a Oriola el 1569 pel papa Pius V en convertir en universitat el col·legi fundat al convent de Sant Domènec el 1547 pel bisbe d’Oriola Ferran de Lloaces i Pérez.
El 1592 el papa Climent VIII disposà que la nova universitat acollís totes les facultats i ciències teologia, cànons, filosofia, medicina, matemàtiques, etc, i s’hi pogués obtenir el grau de batxiller, llicenciat, doctor i mestre El rector del collegi seria el canceller de la universitat No aconseguí l’aprovació reial fins el 1646, que li atorgà les mateixes gràcies, privilegis i exempcions que a la Universitat de València Fou la més important del regne després d’aquesta El 1786 disposava de 24 càtedres, un claustre d’uns 100 doctors i prop de 300 estudiants Experimentà diverses…