Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
ramat
Pastor de cabres, en una regió rural del continent africà. El ramat cabrú és explotat freqüentment en zones pobres del món en règim de pastura
© Fototeca.cat-Corel
Ramaderia
Conjunt d’un cert nombre de caps de bestiar de la mateixa espècie que es crien i pasturen, o que hom cria i fa pasturar junts, especialment de bestiar oví o cabrum.
caqui
Caqui ple de fruits
© C.I.C.-Moià
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les ebenàcies, de 10-15 m d’alçada, capçada arrodonida, fulles ovatoel·líptiques, grosses, de revers pubescent, flors groguenques i fruit (anomenat, com la planta mateixa, caqui).
Originari de la Xina i del Japó, on és molt conreat, s’ha estès pels països mediterranis, Califòrnia, Florida, etc, on és plantat pels fruits i també per la fusta, densa, elàstica i resistent, emprada per a fer llançadores, bastons de golf, i en torneria És un arbre de climes meridionals i temperats, però pot resistir freds intensos si és conreat en regions seques Les principals varietats de caqui conreades són la kostata , la tomaya , l' hatchia i la ferreira
acumulació de causes
Dret processal
Reunió de dos o més processos ja iniciats que tenen entre ells una vinculació jurídica substancial per a formar-ne un de sol i per a ésser resolts en una mateixa sentència.
És justificada per raons d’economia processal i per evitar decisions contradictòries
espècie química
Química
Conjunt de cossos que, tot i tenir la mateixa composició química, es diferencien entre ells pel fet de presentar isomeria, associació, etc; així, un oligòmer i un polímer són dues espècies distintes.
hom pot considerar-hi també els distins estats en què es presenta una substància
estil dejectiu
Geomorfologia
Relleu format per un conjunt de plecs que presenten anticlinals i sinclinals aproximadament de la mateixa mida, factor que fa que els nuclis anticlinals apareguin molt amples, i els nuclis sinclinals, estrets.
Sol donar-se en llocs on l’estructura és d’estil saxó
integració
Sociologia
Assumpció, més o menys coactiva, de grups ètnics o nacionals per un altre de més gran o més poderós, o de grups socials d’una mateixa ètnia en un altre de dominant.
Generalment, el procés implica la dissolució del grup integrat, encara que a vegades sigui inevitable una certa simbiosi
difusió segmentada
Màrqueting
Enviament d’una mateixa informació, a través d’internet, la ràdio, la premsa o la televisió, a una categoria concreta de destinataris, seleccionats segons el perfil, les preferències o les característiques demogràfiques.
No implica necessàriament la identificació dels receptors, sinó que sovint la informació s’adreça a mitjans o a llocs web amb usuaris d’un determinat perfil
matèria
Filosofia
Física
Allò que, ensems amb l’energia, constitueix l’univers físic.
La filosofia i la física, fins a la darreria del segle XIX, pretenien de definir la matèria per les seves qualitats essencials, les quals d’antuvi consistien en l’extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia Al segle XVIII certs pensadors, principalment els enciclopedistes francesos, hi afegiren la mobilitat, la pesantor i la “força activa” l’elèctrica, per exemple, però ja Buffon objectava que la matèria pot tenir moltes altres qualitats generals per descobrir La tendència reductora del racionalisme i del positivisme, però, ha mantingut fins al segle XX la identificació de la matèria amb la…
divorci
Cristianisme
Dret
Dissolució voluntària i legal d’un matrimoni vàlid.
Les societats primitives i els codis més antics, com el d’Hammurabi, reconeixen generalment el divorci, atès que el matrimoni no era considerat indissoluble o, si de cas, només ho era a partir del naixement d’un fill La iniciativa de la ruptura, ordinàriament unilateral, solia correspondre a l’home, i n’era la causa més freqüent l’esterilitat de la dona Uns altres factors que permetien el divorci varien notablement d’uns pobles a uns altres, en els quals hom troba, en aquest aspecte, actituds diverses sobre la igualtat entre home i dona, com també diferents determinacions de les condicions…
Rosa Leveroni i Valls
Literatura
Poetessa.
Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i…
,