Resultats de la cerca

Vida Fill de Manuel Capdevila i Rovira Ha estat vinculat a Joventuts Musicals de Barcelona 1963-76 des del seu origen, entitat dins la qual ha exercit diversos càrrecs, tant d’àmbit nacional com internacional Parallelament, fou director 1970-77 del Festival Internacional de Música de Cadaqués , fundador i director 1977-82 del Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, vicesecretari 1967-71 de la Junta Rectora de l’ Orquestra Ciutat de Barcelona i secretari general 1963-71 i del jurat 1972-95 del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas També fou secretari del…

Vida Després d’iniciar-se musicalment al Seminari Diocesà de Palma, amplià els seus coneixements amb els mestres J Roig, A Matheu, F Batle i B Bibiloni A Barcelona estudià direcció coral amb M Cabero, P Cao i O Martorell i direcció orquestral amb S Mas i E Colomer, i també amb els compositors B Casablancas i M Oltra Company és un dels directors amb més presència en els circuits corals espanyols El centre de la seva activitat artística ha estat la Coral Universitària de les Illes Balears, entitat que fundà el 1977 i que ha dirigit des d’aleshores Amb aquest cor …

Ha treballat en el món editorial i com a professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, en les llicenciatures d’història i periodisme Bona part de la seva obra ha estat dedicada a aspectes culturals, fonamentalment al naixement de la societat de comunicació de massa a la Catalunya contemporània, amb especial atenció al seu reflex en la literatura egodocumental Més recentment ha estudiat el món arabomusulmà i la seva relació amb els Països Catalans Entre les seves obres destaquen Teoria dels egodocuments La literatura del jo i…

A dotze anys inicià els estudis de violí amb Úrsula Sans i el 1958 començà a treballar amb Joan Massià Fou guardonat amb els premis extraordinaris de violí i de música de cambra del conservatori, i ben aviat passà a perfeccionar la seva tècnica al costat de Béla Katona i d’Enric Casals Debutà a Barcelona el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms, i poc temps després inicià una gira de concerts per Europa El 1972 obtingué el primer premi del Concurs Carl Flesch i tocà a Londres el Doble concert de JS Bach, al costat de Yehudi Menuhin També guanyà concursos a París 1975, Brusselles 1976 i…

Graduat en matemàtiques per l’Escola Normal Superior ENS de París 1957, obtingué el doctorat per la Universitat d’Estrasburg el 1966 Ha desenvolupat la seva trajectòria docent i de recerca successivament a l’escola militar Prytanée 1960-63, la Universitat d’Estrasburg 1963-66, la Universitat de París-Sud 1966-80, l’École Polytechnique 1980-86, la Universitat de París-Dauphiné 1985-95 i al centre de matemàtiques CMLA de l’ENS fins a la jubilació 2008, d’on fou nomenat professor emèrit Ha fet aportacions a la teoria dels nombres i, especialment, a l’anàlisi harmònica,…

És drenat pel riu Colunga Hi ha ramaderia, quelcom d’agricultura, pesca port de Lastres i explotació minera carbó Hi ha una certa activitat industrial i turística Dins el terme hi ha l’església de Santiago de Gobiendes segle X

Situat en plena Sierra Morena Hi ha agricultura i ramaderia Ha assolit molt renom la fabricació de anisats secs i dolços Dins el terme hi ha les restes d’un vell castell àrab i els d’una cartoixa gòtica s XV

Encara que no ha estat descobert es pot deduir que la seva massa ha d’ésser nulla, ja que la gravitació és una força de llarg abast La seva càrrega elèctrica ha d’ésser també nulla i el seu spin, enter

S'estén, al N, fins més enllà del coll de Rigat, a l’extrem meridional del pla de la Perxa, i, al S, comprèn la vall de les Deveses, fins al pic de Segalera 2 180 m alt, al massís del Puigmal, i, també, un sector de la vall d’Er, fins al coll de Lluç 1 336 m alt Els conreus aprofiten les argiles miocèniques i les aigües drenades del Rigat afluent, per l’esquerra, del Segre hom hi conrea cereals 208 ha i hortalisses 7 ha Hi ha sobretot prats i farratge 326 ha L’alta vall de Vedrinyans és coberta de bosc Però l’activitat econòmica més…

La part més elevada del terme 1 121 m correspon al vessant nord-oriental del Montcabrer barrancs de Querola, de Puig i de Crabanta i a la serra de Turballos 928 m, contrafort de la serra de Benicadell, separada de l’anterior pel port del Frare d’Agres El riu d’Agres travessa el territori i es barreja amb el riu d’Alcoi al mateix pla de Muro , on arriba la cua del pantà de Beniarrés Del sòl del municipi hi ha 463 ha de pastures, 373 de garriga i 30 de pinedes, mentre que el total conreat suposa 1 844 ha, o sia, més de la meitat el regadiu 333 ha es nodreix principalment de fonts…