Resultats de la cerca

Estudià dret a la seva ciutat natal i hi exercí d’advocat Debutà com a aficionat el 1894 amb el paper de Sparafucile Rigoletto al Teatro Regio Arran de l’èxit obtingut en un recital al costat de F Tamagno i d’A Magini-Coletti, dues grans figures de l’època, decidí consagrar-se exclusivament al cant Després d’haver rebut diverses lliçons de mestres italians, debutà professionalment el 1900 amb Romeu i Julieta a Baiona Cinc anys més tard fou contractat al Covent Garden de Londres, on reaparegué ininterrompudament fins el 1912 El 1922 cantà Boris Godunov a l’Òpera de París, obra…

Malgrat els seus inicis en estudis tècnics, es decantà definitivament cap a la música després d’una formació no oficial, començada al Conservatori de Stuttgart, ciutat on fou corista del teatre d’òpera Després de participar en una audició davant de S Wagner, entrà a formar part del cor de Bayreuth En òpera, debutà com a solista el 1934, en el paper de Daland a L’holandès errant K Böhm el contractà com a membre integrant de l’Òpera de Dresden, on romangué fins el 1950 S’especialitzà en els grans papers wagnerians, juntament amb els d’òperes de G Verdi, WA Mozart o, fins i tot, d’…

Installat a l’Argentina després de la Segona Guerra Mundial, ingressà tardanament -a trenta-cinc anys- al Conservatori de Buenos Aires per estudiar el repertori de tenor El 1963 tornà a França, on estudià el repertori per a baríton Fou membre de l’Òpera de Lió abans de debutar a l’Òpera de París 1966, on destacà en els grans papers de baríton, especialment d’òperes de Ch Gounod, G Verdi, G Donizetti i Ch Bizet La seva carrera internacional el dugué als Estats Units -Seattle 1968, Nova York a partir del 1971-, a Itàlia -Nàpols 1989- i a l’Estat espanyol Es presentà en diverses…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1921 debutà al Teatre Tívoli cantant La bohème Entre el 1926 i el 1927 es presentà en diverses ciutats italianes com ara Roma, on cantà al Teatro Argentina L’Italiana in Algeri , de G Rossini -al costat de Conxita Supervia-, o Milà, on enregistrà una versió de Rigoletto amb la companyia de la Scala El 1929 estrenà a Madrid Los claveles , de J Serrano Simeón, i La ventera de Alcalá , de P Luna A partir dels anys trenta s’especialitzà en el repertori de sarsuela i opereta, i obtingué grans triomfs arreu de l’Estat espanyol, com per exemple en les funcions…

Debutà el 1905 amb Messaline d’Isidore De Lara i de seguida fou contractada per a cantar a Brusselles, on interpretà els grans papers per a mezzosoprano del repertori francès, alemany i italià, com ara la Dido d’H Berlioz, la Clitemnestra de R Strauss o la Leonor de G Donizetti Debutà a París amb Samsó i Dalila de C Saint-Saëns 1908 i hi estrenà obres de Claude Debussy La demoiselle élue i Gustave Doret La tisseuse d’orties En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a l’Escola Normal de Música 1922-33 i després al Conservatori de París a partir del 1934, on…

En un primer moment foren arranjaments de chansons , frottole o madrigals, però més tard la forma s’emancipà i arribà a considerar-se, pel seu caràcter imitatiu, com una de les precursores de la fuga Els Gabrieli i sobretot G Frescobaldi i C Merulo foren els grans cultivadors de la forma, tant en el seu apartat solista com per a diferents conjunts Entre el 1615 i el 1635 Frescobaldi publicà una gran quantitat de música per a tecla on es podien trobar nombroses canzone amb un gran domini de la variació, la derivació i el cromatisme També a la primera meitat del segle XVII Merulo…

El musicòleg Friedrich Ludwig feu servir per primera vegada aquest nom el 1924 Consisteix en la repetició periòdica d’estructures rítmiques i melòdiques gairebé sempre a la veu del tenor, encara que també es pot trobar a les altres El principi fou exposat per primer cop per Jean des Murs en el tractat Libellus cantus mensurabilis En aquesta obra es mostren els elements fonamentals i la diferència entre els dos models bàsics que el formen talea cèllula rítmica i color disseny melòdic La coincidència de talea i color pot donar-se, encara que no és necessària La isorítmia permeté…

S’hi inclouen R Barce, J Hidalgo, C Halffter, JM Mestres Quadreny, L de Pablo, J Cercós, X Benguerel, M Castillo i C Bernaola, que foren els músics presents en el primer moment de ruptura Posteriorment se n’hi afegiren d’altres que per data de naixement són de la mateixa generació, però que per diverses raons aparegueren més tard en aquest àmbit progressista de la composició musical Certament, la vida musical a la postguerra espanyola era molt pobra i resclosa, marcada per l’absència de les grans personalitats musicals que eren a l’exili Aquests compositors, llavors molt joves,…

Fou organitzada per la Federació Catalana de Rugby i alguns clubs de la Catalunya del Nord i de la regió d’Occitània afiliats a la federació francesa La primera edició la disputaren la UE Santboiana, el CN Barcelona, el Picadero, el Racing Club Pézillanais, la Jeunesse Sportive Lliberiènne, l’ASS Pradéenne i el Cabestany Olympique A la final, al camp de la Fuixarda, la Santboiana vencé l’equip de Prada L’equip de Sant Boi també fou el campió de la segona edició 1961 El torneig oferí la possibilitat de veure jugar a Catalunya grans equips del Rosselló, com ara la USAP de Perpinyà…

Estudià música a Atenes i a partir del 1966 amplià la seva formació amb I Markevitc, primer a Madrid i després a Montecarlo També treballà amb N Boulanger 1967-69 a París El 1970 dirigí el seu primer concert amb l’Orquestra de Montecarlo A partir del 1971 fou convidat assíduament a dirigir concerts de l’Associació de Grans Concerts de la Sorbona París, amb una especial dedicació a la música del segle XX El 1976 guanyà el premi de direcció en el Concurs Marinuzzi de San Remo El mateix any dirigí la versió integral de L’Orestie , de D Milhaud El 1984 fou nomenat director musical…